Fa uns dies la Generalitat ha fet tancar les discoteques davant la realitat que molts han volgut desviar: els contagis entre joves han pujat i encara que ells no engruixen les llistes de morts, sí que poden contagiar en cercles amplis, en un context on falten milers dels anomenats rastrejadors. De fet, resulta una incongruència que hagen tancat els gimnasos, on no s’han produït contagis; que el curs que ve comencem les classes amb distanciament, mascaretes i part de la docència virtual però que aleshores els joves vagen a festes massives.

En aquest text, més enllà de les declaracions de caps d’unitat Covid d’hospitals, com ara el del Mar de Barcelona o els del Segrià, on els casos del rebrot eren de gent de 15 a 29 anys, faré servir la fal·làcia “de la persona que”, això vol dir que s’usa una generalització excessiva amb un cas que es coneix i pot distar del que passa en realitat. També es pot justificar que ens interessa la proximitat, més en un mitjà intercomarcal.

Posem els darrers casos de Covid a Alcanar: un xic que la va portar d’un examen a Barcelona i un altre del famós cas de la discoteca Èbano de Peníscola. El primer la va apegar a son pare i són veïns meus: veig la mare passejant pel terrat, segurament confinada. El de la discoteca és un cas que ha empestat Montsià, Maestrat i Matarranya, amb 59 contagiats fins al moment. A més s’han fet uns 600 PCR, i la gent que té contacte amb els que s’han fet PCR també se n’estan fent pel seu compte, ja que els cercles de contacte dels joves són amplis.

Des que es va produir en desconfinament, i encara ara, es veuen colletes de xiquets de 12 o 13 anys en endavant sense mascareta, que no són familiars. I llavors, què fer? A més del control parental, cal difondre una idea entre els joves: la traçabilitat. És a dir, que sí, que es vegen amb la parella o amics íntims, que puguen saber amb qui s’han trobat, però que fugen de trobades massives on a partir del segon combinat, la sensació d’invencibilitat de la joventut es deu convertir en una alegria del risc i el trencament de regles.

Això és el que hem de proposar als joves, escurçar uns mesos el cercle de contactes, sortir protegits i mirar de no dur Covid a casa, on evidentment els grans poden córrer més risc. Els casos de pneumònies greus entre joves també han aparegut i els investigadors busquen en la història mèdica, com ara els efectes a llarg termini de la grip espanyola (origen suposat, Estat Units, 1918, i en dos anys mata 40 milions de persones a tot el món, 8 a Espanya), si el virus pot dur més endavant a unes altres patologies.

Potser el model universitari servirà: trobades virtuals en grans grups i presencialitat en grups controlables, a un metre de distància amb mascareta. Si no, ¿quin sentit té que hages de fer un curs així i abans de començar-lo reculem tot el que hem avançat? Tots ens hem fotut amb la pandèmia, hem tancat escoles i hem perdut feines; el teletreball ens ha quintuplicat la feina i l’estrès és el dia a dia, mor gent…. i no podrem prescindir de festes?

 

Professora de Comunicació a la UAB.