L’altre dia vaig tenir mal de cap i, pensant a posar-li solució, vaig caure en què no coneixia ni un sol remei natural per a tal molèstia. Això em va sorprendre i, ruminant-ho, no vaig poder evitar posar-me nostàlgica i pensar en persones que ja no hi són: dones sàvies i portadores de coneixements que han anat passant de generació en generació durant segles. Àloe vera, camamilla, farigola… Elles eren les grans encarregades de preservar tota la informació necessària per a garantir la salut a casa quan la medicina convencional encara no existia i, més tard, quan no podia accedir-s’hi així com així.
Les primeres curanderes utilitzaven les plantes per tractar tota mena de mals, amb el perill de ser titllades de bruixes. A Catalunya, les trementinaires, dones originàries de zones de muntanya, es dedicaven a la recol·lecció d’herbes remeieres i olis essencials per a l’elaboració de remeis. Recorrien a peu els pobles de Catalunya per comercialitzar els seus productes i normalment ho feien acompanyades d’una aprenenta, que solia ser una familiar més jove que acabaria sent l’heretera del seu coneixement i el seu relleu. Esta dinàmica, des del meu punt de vista, és la que es repetia a dins de les cases. De mares a filles anaven passant els llistats de remeis naturals per a una indigestió, una cremada, tos o, no cal dir-ho, un mal de cap. És sabut que les dones sempre han estat les màximes (i durant molts anys les úniques) responsables de les cures, i per això eren elles les portadores d’este tipus d’informació. Coneixements que han anat passant de generació en generació i que ara tinc la sensació que està desapareixent. Per això des d’aquí encoratjo tothom a preguntar als més grans de casa i descobrir tot el coneixement que estan preservant.