Les eleccions al Parlament Europeu d’aquest mes de juny, i confiem equivocar-nos, marcaran una fita històrica al segle XXI que només té antecedents al segle XX: els partits d’ultradreta pujaran en vots a tot Europa, i acabaran sent la crossa dels tradicionals partits conservadors, tot deixant a l’oposició la socialdemocràcia. Les dècades en què les tres principals ideologies d’Europa (socialdemocràcia, liberalisme i democristians) apostaven pel pacte i els equilibris per viure més de cinquanta anys de reconstrucció de les democràcies occidentals després de la Segona Guerra Mundial, van camí a passar a millor vida.
A l’Estat espanyol, la paciència que fins ara havia mostrat el president del govern socialista Pedro Sánchez s’ha acabat. Ha guanyat la política de l’odi, de la venjança, de l’enfrontament i del bloqueig, i el PP d’Alberto Núñez Feijóo ha superat els últims dies les proves de laboratori d’Isabel Ayuso i Miguel Ángel Rodríguez. El Senat modifica a la carta i sense cap escrúpol la seua doctrina democràtica i, per odi majúscul, entrarà en guerra amb el Congrés, generant un nou espectacle esperpèntic davant dels ciutadans.
Els millors pressupostos de la història, i les millores directes i concretes per a milions de ciutadans, s’han sacrificat pel partidisme més mesquí
A Catalunya les coses ja són fins i tot pitjors. Els millors pressupostos de la història, i les millores directes i concretes per a milions de ciutadans, s’han sacrificat pel partidisme més mesquí: aquell al que només li interessa mantenir-se o assolir el poder, per continuar gaudint d’un statu quo públic (sou inclòs) que no es mereixen perquè tots plegats han quedat desacreditats. Si els principals quatre partits no han estat capaços de pactar un acord entorn a un casino, com poden pactar un model econòmic per al futur?
A més a més, a Catalunya hi ha una altra derivada singular que cal denunciar. Una cosa és lluitar per un espai polític i per la seua hegemonia, i l’altra és odiar-se o tenir enveja, o ganes de venjança, o la més ridícula rebequeria per voler ser el primer, si és que es tracta d’això. En aquest sentit, serà molt interessant veure com justifiquen ERC, Junts, la CUP, i altres satèl·lits de l’antic moviment sobiranista o independentista, per què van per separat i cadascú a la seua després d’haver fet una coalició electoral guanyadora només fa vuit anys. A menys de dos mesos de les eleccions, el moviment transformador que tots plegats representaven ja ha perdut i fins i tot es pot dir que ja ha mort. Perquè l’odi també s’ocuparà que ni tan sols puguen explorar de nou una coalició.
Hi ha comptades excepcions d’ajuntaments on els governs són de consens verídic, de pacte i de negociació, i de trobar l’acord en el mínim comú denominador
I en l’àmbit d’administració local, sigue la Diputació, siguen els quatre consells comarcals, siguen els cinquanta-dos ajuntaments i les EMD, la situació va cap camí d’assemblar-se a la descrita. Hi ha comptades excepcions d’ajuntaments on els governs són de consens verídic, de pacte i de negociació, i de trobar l’acord en el mínim comú denominador. Són pocs, i probablement els trobaríem als municipis més menuts, junt alguns de població mitjana. Però als grans, com Tortosa, Amposta i la Ràpita, tornem a trobar grans dosis d’odi que de vegades sembla visceral, d’aquell que a vegades s’ha detectat en encontres que fins i tot acaben amb violència.
Benvolguts polítics, s’ho han de fer mirar. Reflexionen. Pensen en qui els vota i s’adonaran que la ciutadania no està formada ni per exèrcits, ni per clans o sectes. Volem la màxima optimització dels recursos públics que vostès gestionen i que natros paguem, i això passa per ser eficients i eficaços, la qual situa al focus principal, primer als governants, i després a les oposicions. Però els interpel·la a tots per igual quan l’únic que queda de substancial de la seua confrontació de projectes és la baralla i la polèmica. La política, si no es fa un canvi radical, substancial, i transversal, comença a fer pena de mirar-la i escoltar-la. I el final del relat ja el coneixem.