Lo dia 24 de març és Diumenge de Rams. Enguany la Setmana Santa i la Pasqua cauen prompte. Saber quan cauen aquests dies festius ha format part de moltes converses col·loquials per mirar de programar unes breus vacances o dies de descans.
Tot és tan senzill com entendre i creure que el diumenge següent a la primera Lluna Plena de primavera és Pasqua Florida, i que a partir d’aquesta data es mou tot un cicle festiu que va des del Dijous Llarder fins al Corpus Christi.
En la meua joventut solien ser els mossens els que ens treien de dubtes i és per això que havia arribat a pensar que era l’Església qui determinava en quines dates tindrien lloc tals celebracions. Ara, cada cop més interessats per l’Antropologia Cultural, ja hem entès que no són els capellans ni cap convenció d’astrònoms els qui decideixen tot això, sinó un fenomen tan natural i a la vegada extraordinari o romàntic com és la Lluna.
Tot és tan senzill com entendre i creure que el diumenge següent a la primera Lluna Plena de primavera és Pasqua Florida, i que a partir d’aquesta data es mou tot un cicle festiu que va des del Dijous Llarder fins al Corpus Christi. Entre comptes i descomptes de diumenges, dilluns i dijous avant i enrere, se succeeixen tot un seguit de festes religioses i paganes emparentades pel significat del cicle de la terra. Podem celebrar la resurrecció de Jesús, l’exaltació de la natura, l’amor o la fertilitat representada pels ous i els conills de pasqua. El Carnaval, la festa més pagana entre les festes del món, és cosí germà de la religiosa Quaresma pel sentit assenyalador de l’arribada del bon temps que aquests dies tenien abans que la humanitat i no els astres determinessin el canvi climàtic.
Tot aquest cicle festiu, en funció dels moviments de la Lluna, té un marge variable de 35 dies i podria començar com a prompte en 29 de gener i acabar en 24 de maig, o retardar-se entre un inici en 4 de març i un final en 27 de juny. Cinc mesos dels nostres costums i creences, estan regits per la Lluna; però hi ha més coses… En l’actualitat encara hi ha activitats agrícoles molt importants i que mouen l’economia de treballadors, empreses i comunitats socials senceres. Per exemple, la inundació dels arrossars del nostre Delta de l’Ebre abans de ser sembrats o plantats sempre es porta a terme passada la Pasqua, igualment com succeeix amb altres feines del camp. Naturalment, lluny estem de pensar que tamborades com les dels nostres veïns de Calanda, Híjar o Alcanyís tinguessin motius ancestrals en el fet de sostovar la terra i preparar-la per als treballs de la pagesia, però aquí estan, ara disposades a trencar l’hora perquè el rellotge del campanar no anunciï el moment de la mort del Salvador.
El Papa Francesc va plantejar l’any 2015 la possibilitat de fixar en el calendari dates religioses com la passió i resurrecció de Jesucrist. Potser els cristians viurien així més alleujats el dilema de per què el seu fill de Déu mor i ressuscita cada any en dies diferents.
El Papa Francesc va plantejar l’any 2015 la possibilitat de fixar en el calendari dates religioses com la passió i resurrecció de Jesucrist. Potser els cristians viurien així més alleujats el dilema de per què el seu fill de Déu mor i ressuscita cada any en dies diferents. Potser de retruc, les empreses dedicades al turisme no haurien d’esbrinar quan cau la temporada de vacances. També la comunitat escolar ho tindria més fàcil i el curs es podria dividir en trimestres més equilibrats. Potser moltes més coses canviarien… Però sortosament la iniciativa no va de moment endavant.
Malgrat un món abocat a la tecnocràcia desmesurada, hi ha algunes coses en les quals encara ens governa la Lluna.
Arturo Gaya. Periodista i músic.