Això va ser lo que van dir cridant uns turistes de Madrid ( o hauria de dir Madriz ), segons diversos mitjans de comunicació, a un acte de la festa major de Moncofa, el dia 22 d’agost d’enguany.

Moncofa és un municipi situat al País valencià ( on la llengua pròpia és el català, que ells anomenen valencià, dialecte del Llatí com el castellà ), que estava de festa major i, aquella nit, tenia l’actuació d’uns monologuistes que, lògicament, parlaven en català.

La Constitución espanyola diu que España és un “estado plurinacional y plurilingüe” i als llocs que tenim llengua pròpia (Galicia, Euskadi i Catalunya) és cooficial la llengua del territori (galego, euskera i català) i el castellà, que és la llengua oficial de l’estat espanyol.

No entraré a valorar ara, ja que es faria massa llarg, si això es compleix o no i en quins àmbits (per exemple, als patis dels centres educatius de Catalunya la llengua majoritària és el castellà; a la justícia no cal dir-ho…); sinó que, lo que em crida l’atenció és el motiu que impulsa uns turistes de la capital de España, que estan de vacances a un lloc en el qual saben perfectament que tenen la seua llengua pròpia, a aixecar-se en un acte de la festa major i cridar lo que he posat com a títol de l’article.

En primer lloc, denoten molt mala educació per interrompre un acte públic de festa major, que només gaudim un cop l’any; i en segon lloc demostren un supremacisme lingüístic irracional i odi en vers una llengua que no és la seua. Jo em pregunto si també ho fan quan van a altres llocs on no parlen en castellà, encara que no siguen a España, i també em pregunto si, a més del castellà, estos turistes parlen algun altre idioma, de qualsevol família lingüística…

Lo que queda clar és que els molestava que l’acte es fes en català, i com estan envalentonats pels fets del passat històric recent (l’estat de l’anomenat procés català, la presó que ha comportat per moltes persones, la repressió generalitzada que encara dura, el famós “a por ellos”…) pos, en certa manera, se senten los “amos” i volen imposar la seua llengua

“URBI ET ORBE“.

Lo que demostren, tristament, és que encara mantenen el gen dels “conquistadores” que van anar a Amèrica, o dels que van anar a centreeuropa (Flandes, per exemple; els recomano que pregunten l’opinió sobre els espanyols a estos territoris concretament i que es fixen en les històries que es conten als xiquets a estes terres…); o el de Felipe V, que va arrasar Barcelona el 1714 i va implantar el Decret de Nova Planta; o el d’Alfonso Guerra, que va dir per on es passarien el nostre Estatut quan arribés a Madrid (i així va ser i es va crear l´embrió de tots els problemes que hem tingut amb el denominat procés…); o el de Felipe VI, justificant els lamentables fets de l´1 d´octubre.

En fi, una mostra més de prepotència (potser generalitzada a España…?), en este cas per part d’uns turistes, que no respecten ni altres llengües, ni a les persones que les parlen.

Només els va faltar afegir “coño”, que també solia ser molt típic quan jo era adolescent, per acabar de deixar clar el telegrama…

Per acabar, els regalo a estos turistes un Proverbi per mitigar la seua ignorància i mostrar-los la nostra actitud.

Proverbis 24:19 i 20 diu així : “19 No t’encenguis contra els qui fan el mal, no t’exaltis contra els malvats: 20 no hi ha un després per al malèfic, el malvat serà llàntia que s’apaga”.

Professor de secundària.