La tornada de les aigües als canals de reg ha posat en portada dels mitjans locals una cita anual que tenen els arrossaires des de fa més de 160 anys. El cultiu de l’arròs demana la inundació dels camps per al seu creixement i, amb aquesta inundació comença un nou cicle de vida aquàtica al Delta de l’Ebre. Milers d’hectàrees passen a ser una zona humida on una àmplia diversitat de fauna aquàtica es desenvolupa i, al seu torn, alimenta milions d’ocells al llarg de l’any.

Les activitats humanes són en general destructores del medi ambient, però al Delta tenim un fet peculiar, i és que dues activitats humanes com són l’agricultura de l’arròs i les salines, beneficien al medi generant uns hàbitats i una biodiversitat aquàtica que complementa i millora les zones humides naturals. Aquests hàbitats i vida aquàtica són vitals per a la supervivència de moltes espècies d’ocells i de peixos protegits per lleis autonòmiques, nacionals i internacionals, però radiquen en mantenir inundats els camps (com més temps millor).

Des de l’aparició de la plaga del cargol poma l’any 2009, la gestió de les aigües dintre dels arrossars ha tingut diverses variacions amb l’objectiu de reduir la densitat d’aquest gastròpode invasor. Els agricultors i sobretot la fauna, han patit les conseqüències d’aquesta gestió, tan sigui per la inundació amb aigües salades com per l’assecament durant tot l’hivern. La dessecació hivernal dels arrossars constitueix una de les mesures més esteses de la lluita contra el cargol poma. Es va començar a implementar el 2011 i la seva extensió ha anat augmentant al llarg dels anys. Durant aquest hivern passat, la superfície inundada d’arrossars al Delta ha assolit el 31%, però alguns hiverns ha arribat a només al 15%. D’aquí que en el darrer Programa de Desenvolupament Rural, durant el període 2014-2020, no apliqués la mesura agro-ambiental i com a resultat els agricultors hagin patit les conseqüències econòmiques.

Els ocells també n’han patit les conseqüències, ja que l’assecament hivernal ha significat la pèrdua de la capacitat d’acollida ornitològica del Delta. Així ho mostren les dades obtingudes a partir dels censos hivernals d’ocells aquàtics que són un bon indicador d’èxit com a zona humida. Els valors actuals s’estimen en 176.000 ocells aquàtics hivernants i s’allunyen molt dels màxims històrics que s’assolien quan s’inundava pràcticament tota la superfície d’arrossars, més de 300.000 ocells.

Les diferències són força evidents si es consideren per separat els valors de les espècies que utilitzen els arrossars inundats com a hàbitat gairebé exclusiu d’hivernada o els de les espècies que trien preferentment altres hàbitats. Així, espècies altament dependents dels marjals salins, com l’ànec blanc (Tadorna tadorna), el flamenc (Phoenicopterus roseus), el territ variant (Calidris alpina) i el bec d’alena (Recurvirostra avosetta), han experimentat creixements significatius (de +20% a +125%) gràcies, en gran part, al manteniment actiu de les Salines de la Trinitat. Per contra, aquelles espècies que fan un ús més intens dels arrossars inundats com a zones d’alimentació han patit davallades ràpides i de gran magnitud, com ara l’esplugabous (Bubulcus ibis) (-55%), el martinet blanc (Egretta garzetta) (-52%), la daurada grossa (Pluvialis apricaria) (-39%) i la fredeluga (Vanellus vanellus) (-33%).(Font cens d’ocells hivernants al PN Delta de l’Ebre).

Des d’una perspectiva global, la disminució de la superfície inundada d’arrossars a l’hivern produirà una minva significativa de la capacitat d’acollida d’ocells al Delta, que recordem es tracta de la principal zona humida de Catalunya i una de les més importants de la Mediterrània occidental.

Ara entrem en una altra problemàtica per la fauna, la sembra en sec. Aquesta pràctica agrícola cada cop més habitual, redueix la inundació entre 4 i 6 setmanes durant un moment de l’any crític per a moltes espècies d’ocells.  Si sumem els mesos que s’han deixat els camps secs per combatre el cargol poma durant l’hivern i la sembra en sec, observem que hi ha extensions del Delta que es passen seques entre 7 i 8 mesos (des d’octubre a finals de maig o juny) quan abans només quedaven seques de 3 a 4 mesos (de gener a abril). Aquest canvi en el règim d’inundacions comporta conseqüències de cara a la fauna i afectant directament a les poblacions d’ocells, ja que recau just en l’època de cria.

A l’abril, martinets rossos (Ardeola ralloides), camesllargues (Himantopus himantopus), martinets de nit (Nycticorax nycticorax), agrons rojos (Ardea Purpurea), currocs (Gelochelidon nilotica), fumarells carablancs (Chlidonias hybrida), martinets menuts (Ixobrychus minutus) entre d’altres, arriben de les seves migracions procedents de l’Àfrica subsahariana per venir a criar al Delta i alimentar-se als arrossars. El mateix passa amb espècies residents com el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet blanc (Egretta garcetta), l’esplugabous (Bubulcus ibis) o els capons reials (Plegadis falcinellus). Si es posposa la inundació dels arrossars entre 4 i 6 setmanes, molts dels ocells no podran criar. També hauríem de parlar d’ocells estrictament migratoris que fan parada als arrossars del Delta i que després continuen les seves rutes fins a centre Europa o les zones àrtiques. Per tant els arrossars són fonamentals per la conservació d’aquestes aus.

Val a dir que alguns dels ocells esmentats són importants per la regulació d’espècies plaga, com el cargol poma o el cranc de riu americà. Així mateix, cal afegir que algunes d’aquestes espècies, han estat declarades elements de conservació en l’àmbit de la xarxa Natura 2000 i, per tant, existeix un compromís davant la Unió Europea de mantenir-les en un bon estat de conservació. També, en el marc de l’Acord sobre la conservació dels ocells aquàtics migratoris Afro-eurasiàtics derivat del Conveni de Bonn, existeix un compromís de conservar les poblacions d’ocells aquàtics migratoris.

Evidentment els agricultors no són els responsables de les espècies protegides pels governs, ni tan sols de les noves situacions amb el cargol poma i l’agro-economia mundial de l’arròs, però si que s’han d’esforçar i adaptar-se a aquests nous escenaris. L’única manera de revertir la situació de les espècies protegides és donar unes ajudes agro-ambientals suficientment temptadores, per a que no tots els agricultors deixin secs els seus camps o que les administracions facin una gestió ambiental activa amb varis milers d’hectàrees d’arrossars, tal i com es fa a dintre de l’Illa de Buda.