Els interiors que hem anat descobrint durant els últims dotze mesos són tants com facetes tenim a la nostra vida…. filla, mare, germana, parella, amiga, veïna, curranta, ho poso en femení perquè les dones poder han estat les que més hem hagut de mirar-nos l’ànima i treure el millor del nostre interior per poder tirar endavant el dia a dia; moltes hem perdut el nostre espai privat, els moments que eren nostres, que els fèiem per gust, per afició o perquè sí, això ens ha pres les estonetes pròpies, el bitxo ens ha tancat a casa, potser vam començar amb molts ànims, però està sent massa llarg. La socialització és necessària, quantes hem acabat sense forces físiques i mentals? Pensant: una altra setmana que he perdut de la meva vida! I que aquí no s’hi sumi la pèrdua d’algun ésser estimat al qual no hem pogut dir adéu.
Últimament alguns estudis diuen que els joves i les dones hem plorat d’impotència, potser algun home també ho ha fet. Ara és l’hora que hem de renàixer i buscar als nostres interiors la més petita escletxa per convertir-la en una porta que ens doni sortida a què les ganes de viure i renéixer ens portin a un món millor. És possible que no puguem soles: no ens faci vergonya buscar ajuda professional igual com busquem un metge si ens trenquem un ós o un mecànic si s’espatlla el cotxe. Hem de posar el motor en ralentí per anar escalfant motors, estem desorientades i en baixa forma, tornarem a aprendre a canviar les marxes i circular per la vida!