Com a país no estem preparats per a afrontar les emergències provocades per la Covid-19, ni tampoc les conseqüències del tren atlàntic de borrasques del mes de gener. La Pandèmia ens ha mostrat que no hi havia al país cap pla d’emergències pensat per una situació viscuda en l’últim any, començant per una manca de recursos sanitaris, tant materials com professionals, ni mitjans ràpids per resoldre aquestes mancances.

L’any passat Glòria, aquest Filomena, Gaetan, Hortensia i altres. Dos geners seguits d’ensurts meteorològics. La línia costanera s’endinsa cap a terra, les platges desapareixen, el Delta ferit de mort, pobles aïllats per la neu, cauen línies elèctriques i telefòniques i de fibra òptica no en tenim. Les prediccions sobre el Canvi Climàtic apunten a més fred i calor extrems per a la península Ibèrica. Qui ho pateix és la població que viu en els territoris afectats.

És possible que surti un sentiment de frustració i ràbia entre nosaltres, mai hi ha responsabilitat política, es criminalitza a la població pel seu “mal comportament” durant la pandèmia, o es criminalitza a la meteorologia per la seva voracitat i imprevisió. De vegades sembla que previsió i emergència no existeixen al diccionari.

Sempre podem demanar, pel pròxim any, d’incloure una tercera casella a la Declaració d’Hisenda destinada a cobrir emergències sanitàries i catàstrofes meteorològiques. Una altra alternativa és demanar als youtubers que acull Andorra, o als futbolistes i esportistes amb grans contractes, que patrocinin petits equips d’emergències, hospitals de campanya, cossos d’infermeres, doctores, bomberes.
Si l’Estat no es pot fer càrrec en els seus pressupostos d’aquest seguit d’imprevistos, potser les grans empreses, en comptes de fer publicitat que han donat un respirador, haurien de crear equips d’intervenció ràpida en cas de necessitat, tenir grups d’emergència amb maquinària, instrumental i personal preparat per a intervenir en qualsevol moment i davant de qualsevol adversitat.

O als partits polítics que tinguin cossos d’emergència, que en comptes de pegar cartells, sufraguin màquines, eines i professionals, això si, amb el logotip de cada partit. Les institucions eclesiàstiques, acostumades a l’ajut social, també podrien apuntar-se al tren i ser pioneres en la creació d’equips d’emergència, especialment a territoris amb infraestructures limitades com el nostre.
Perdoneu, crec que estic desvariant i tinc la casa per agranar.