El palau més car del món (a Rússia) té unes 7.800 hectàrees. Unes 2.000 vegades la zona “estèril” de Renfe/Adif al centre de la capital del Baix Ebre. Indret tortosí (a veure si l’expropiem d’una puta vegada!) que és un niu de rates (avui dia fins i tot aquests rosegadors fan “guateques”), mascaretes amb restes de fluids nasals i bucals, condons i altres escombraries. Terreny que esborrona la zona noble de la ciutat (El Parc) i impedeix el creixement urbanístic de la ciutat.

El palau rus està ubicat a les riberes del sud del Mar Negre (com al palau de les rates, condons i altres de Renfe, a les voreres de l’Ebre). La propietat està valorada en uns 1.300 milions d’euros (el seu valor de construcció). El palau més insultant del món disposa, entre altres dependències de: un casino, una pista reglamentària per practicar l’hoquei sobre gel, una sala gran de cinema, un psicodèlic espai per fumar narguil (pipa oriental o “cachimba”), una església (“Feliços els pobres, d’ells és el regne dels cels”, Sant Mateu 5:3-11, quanta hipocresia), un hivernacle de 25.000 metres quadrats (quasi dues vegades el terreny espoliat per Renfe a Tortosa), un pont de 80 metres de llargada, un amfiteatre, unes extensions immenses per a conreu de raïm (?) i un túnel excavat que dona accés directe al mar, a través d’una penya segat on s’hagués pogut rodar qualsevol seqüència de la sèrie Jocs de Trons. Vaja, gairebé una Disneylàndia per a grans, com un regne on qualsevol Borbon es perdria entre les seues dependències.

Sembla ser (hi ha força evidències) que el propietari d’aquesta joia immobiliària és Vladímir Putin, exagent del KGB (un Villarejo espanyol a la russa) i actual president de Rússia des de fa dues dècades. La perpetuació al poder és la negació de l’essència de la democràcia (paraula grega que vol dir “el poder del poble”). I la misteriosa Rússia des dels seus orígens no ha sabut mai que vol significar aquest gènere polític que va fundar fa 2.500 anys Clísteres d’Atenes.

La coneguda revista americana Forbes situava a Putin com a la segona persona més poderosa del món l’any 2018, per darrere de Xi Jinping (president xinés, un altre exemple d’autocràcia política) i per davant de Donald Trump (un altre fill de Putin). Rússia i el seu règim presidencialista persegueix i empresona la dissidència política com altres països que se’n donen de tenir a la democràcia com a jutge de les seues actuacions polítiques. Un exemple d’aquesta manera de corrompre la política és el cas del dissident Alexei Navalny, líder de l’oposició russa. Condemnat, després de ser enverinat a Anglaterra amb Novitxok (recomanable veure la sèrie “Muerte en Salisbury”, produïda per la BBC i a la plataforma Movistar +) l’estiu passat per les tortugues Ninja (operant a les clavegueres al pur estil Villarejo) a tres anys i mig de presó per manifestar amb exemples clars, concrets i entenedors que és ser un “fill de Putin”.

Ara (febrer 2021) la comunitat internacional acusa Rússia de vulnerar els drets de l’opositor. I Europa envia al seu cap de la diplomàcia, “Josep” Borrell, per tal de fer palesa la seva queixa. Mai en la seva trajectòria els pallassos del circ Raluy havien fet riure tant al públic com la queixa de l’inefable Borrell (el que va minimitzar l’extermini dels indígenes als Estats Units) ha fet riure a la diplomàcia russa. Malgrat l’ensabonada del diplomàtic de Lleida (Lérida, per a ell) envers la vacuna russa (Sputnik V) contra la Covid, el cap rus dels afers exteriors li va preguntar pels presos polítics catalans (deu anys empresonats, i ja em porten tres i mig, amb sentència del TSJE). I Borrel li va contestar que molt bona l'”ensaladilla” russa de Rússia.

De polítics (“fills de Putin”) megalòmans, egocèntrics, dictadors, narcisistes, assassins i misògins la història de la política n’està farcida. I la humanitat no se’n sortirà mai d’aquest atzucac. I de polítics (no “fills de Putin”) mediocres que porten carteres diplomàtiques tampoc.

Metge.