No, no, en cap moment volia faltar el respecte a cap responsable i membre de les formacions polítiques, ni tampoc als militants o simpatitzants d’aquestes. Totalment al contrari, els temps que corren i sobretot els últims anys en especial semblen que no són els millors per la carrera de polític/a. No gaires vegades se’ls atribueixen tots els encerts de les bones decisions. Més aviat han d’aguantar trifulgues, carades i represàlies de l’oposició, equip de govern o del mateix ciutadà.

El títol d’aquesta opinió és definit per l’origen de la paraula Idiota. Aquesta paraula prové del grec i al seu moment feia referència a totes aquelles persones que no es preocupaven pels assumptes públics. Només s’interessaven de la seva part privada o particular.  Al contrari que a la Grècia clàssica, avui en dia és la persona qui decideix exercir de polític. La vida del bon governant comporta estar al servei del bé comú i del compromís social. Hi ha polítics que rendeixen al 120%, traient temps dels interessos propis, amb molta passió per la feina i sense horari establert per solucionar els problemes i reptes de la societat que no són pocs. Submergir-se, empatitzar i gestionar el millor possible el dia a dia del poble han d’estar dins de les seves prioritats com també el lideratge i posar-se al davant per defensar els drets de les dones, dels grups LGTBI, igualtat social, respecte als animals, educació, obres públiques, sanitat  i un llarg etc. Tampoc són herois sense capa, utilitzen el mode encert-fallada en molts àmbits que també per ells són desconeguts.

Però convé destacar que, alguns i algunes sembla que entren a la política com veritables Idiotes pensant més amb el seu propi interès particular que no pas amb els assumptes comuns, i única finalitat de, com es diu col·loquialment, tindre el cul a la poltrona. S’identifiquen com a polítics i aprofiten les carències i necessitats del poble per ocupar el lloc. Cobdícia, corrupció, vanitat, deshonra, ambició de riquesa i poder,  són algunes de les seves qualitats i cobreixen el modus operandi per escalar fins a la seva fita. El més trist de tot, és la ignorància de molts votants que anhelen l’amistat dels poderosos en benefici propi i que rares vegades succeeix.

Les enquestes del CIS respecte als polítics deixen molt a desitjar, tot i que la ciutadania tampoc tenim els criteris molt clars a l’hora d’exercir el vot o simplement estem decepcionats per totes les males experiències que ens informen d’ells. Com podem identificar als mals candidats i apartar-los del seu estatus? Els ciutadans hem de pagar la incompetència d’aquests? Els hem de deixar fer dins d’aquesta imperfecta democràcia? Segur que si ens fem aquest tipus de preguntes sobre els aspirants ens podrà facilitar l’elecció del vot. Fem un exercici de reflexió de les propostes i actuacions passades dels dirigents i oposició per a decidir la millor elecció.

Per concloure, aquest 14 de febrer dia dels  enamorats, ens haurem d’esforçar per ser capaços de treure la disfressa de corder al llop, votant als qui realment tinguin vocació d’ajudar al poble. I que Sant Valentí ens guiï al dipositar a l’urna la targeta de l’amor  a l’hora de triar el millor candidat/a per dirigir el país.  Estic convençut que tots els polítics no són iguals.

Professor de Formació Professional.