Avui és divendres 2 d’octubre, l’entrepà del calendari entre el dia 1 del referèndum de 2017 (el Día del Caudillo, encara per alguns i que molts vam patir, igual que les hòsties que policia nacional i guàrdia civil van impartir als votants), i el dia 3 en que el rei va deixar de complir la Constitució fent política d’“A por ellos”.

Però tres anys més tard, el rei no pot venir a Catalunya (quan ho va fer a l’estiu es va refugiar al monestir de Poblet). És la torna de “tal faràs, tal trobaràs”. Potser si que van servir per alguna cosa aquelles diades històriques.

També per evidenciar com està la justícia, ara perpetrant intents de cop d’estat al propi gobierno español. Potser si que creuaran allò de les clavegueres, ara que va en contra d’ells. Mentre era contra Catalunya, xiulaven. De fet, entre empresonats, jutjats i processats hi ha més de 2.800 catalans represaliats. Per tant, “tal faràs,…”

Per què respecte de la justícia, el Consell General del Poder Judicial està caducat des de fa gairebé dos anys, i incompleix les lleis; tot i això, el seu president nomena càrrecs. Qui jutja els jutges que contravenen la llei? Quin jutge o fiscal ha obert un procés contra el PP per bloquejar el canvi, que atempta contra la Constitució?

La Comissió Europea de Justícia fa anys que reclama canvis a la justícia espanyola i que adeqüi les estructures de fiscalia i judicatura a la independència respecte dels partits, que en nomenen els vocals. Aquest és el problema de fons. El silenci i la inacció regna a les espanyes.

Potser estan saturats amb tants fronts oberts contra el Partit Popular? Però van destruint proves, quan cal; absolent, quan toca; alentint processos i sentències, que finalment són absolutòries. Com es va conèixer dimecres la sentència de la sortida a borsa de Bankia (més de cent milions d’estafa), mentre que el president de la Generalitat era condemnat per un òrgan administratiu, com la Junta Electoral Central que es va extralimitar en les seves funcions. Tot per una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics, a partir la instrucció d’un jutge que en les seves hores lliures treballava, cobrant, per a Ciudadanos.

Què cal esperar d’aquesta justícia que per conèixer coses sobre l’escàndol més gran des del 1978, com és la fugida del rei emèrit per les seves maniobres corruptes, hem d’estar atents a la justícia suïssa, o les informacions britàniques i franceses sobre el tema. I per als feixistes condemnats per sentència hi ha perdó i són al carrer; per investigar els crims de la dictadura, hem d’estar pendents de la justícia argentina.

Un dels seus, el tinent fiscal Luis Navajas, abans de jubilar-se es confessa, potser per poder dormir en pau. Denúncia les corrupteles i pressions polítiques dins del propi sistema per mantenir privilegis i actuar d’acord amb la ideologia, i no segons la llei.

Veurem què passa amb la sentència a Josep Lluis Trapero i la resta de processats. Es va demostrar que no hi havia causa, a banda d’altres irregularitats com jutjar-ho a Madrid enlloc del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que és on tocaria.

Mentre, allò de “tal faràs,…” té la torna també a la política. El govern veu com perillen els pressupostos. I sense aprovar-los, perillen també els 140.000 milions d’euros d’Europa, que per cert no serviran per al que vulguin els poders sinó per al que fixen i demanen. Potser ara serà l’hora d’emprendre canvis de veritat, del segle XXI, per acabar amb el XIX.

Bé, i mentres el govern espanyol, tal com diríem col·loquialment aquí al terreno, no té collons de plantar cara al clavegueram i l’anomenat deep state (l’estat profund). Ho hem vist també en el cas de la pandèmia a Madrid, per cert tolerant mentides infames del govern de Díaz Ayuso.

I tampoc n’hi ha (de collons) per fer un simulacre d’emergència nuclear amb participació de la població. S’ha allargat la seva vida i el científic Joan Martínez-Alier, de l’Institut de Ciència i

Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, parla de l’augment de la possibilitat d’un accident a les plantes atòmiques ebrenques. Tal faràs,…

Periodista.