Tradicionalment el mes d’agost és el que dèiem que s’aturava el país, per què tothom estava de vacances, i de festa major. Informativament no passava res, i les coses més quotidianes passaven a primer pla, que aprofitaven moltes entitats que mai tenen veu, i si passava alguna cosa esdevenia una “serp d’estiu”, que es deia, i al tema que se li treia punxa durant el mes, fins que tothom tornava de vacances i s’acabaven aquestes qüestions. 

Ja fa uns anys, però, que l’agost té sorpreses, com la reforma de l’article 135 de la Constitució el 2011 per la qual primer calia retornar diners als bancs i a Europa que atendre les persones (per a mi, que no soc jurista, un contrasentit amb la pròpia essència de l’anomenada carta magna). No diem el 17-A de 2017, amb els atemptats a Barcelona i Cambrils. 

Bé, l’agost del 38 els biberons lluitaven a l’Ebre per defensar la República escollida democràticament contra un colpista que va imposar una dictadura, de la qual en patim el seu testament, que va deixar “atado y bien atado”, amb la imposició de la monarquia, el juliol va fer 51 anys.

Però enguany és estranyament estrany. Molta gent no té vacances, per què no té treball, per què no venen turistes i el sector està ensorrat. Tampoc hi ha festes majors. El PIB ha caigut tan avall que no cap no hi ha referències,… si no és en situacions semblants a la guerra.

L’agost del 2020 hem tingut un regal reial. L’anomenat rei emèrit, Joan Carles I, ha marxat d’Espanya sense dir res. Clar, si no està encausat per res no es pot parlar de fugida, diuen des del govern espanyol. Pos aquí rau el problema: que no estigui encausat per res, quan certament està investigat per un fiscal suís.

Si jo pago els impostos solament uns minuts després de vèncer el límit legal, tinc un recàrrec del 20%. Després de tota la merda que ha sortit … bé, que cadascú pense el que vulgue. Per què, és clar, si no hi ha informació (ara diuen que el lloc on està el Borbó és secret d’estat: hòstia!), tothom té dret a pensar el que vulgui. A més, en la seva carta de comiat no diu que es posa a disposició de la justícia, ho van dir després els escolanets del sistema en veure el nyap. Una Casa del Rei que ens costa 7,9 milions d’euros anuals de l’ala.

La Constitució queda molt qüestionada i tocada, i és paper mullat. Jo ho penso, però qui ho diu és l’influent portal financer nordamericà Bloomberg. Per molt que defensen el rei, els fonaments i les bases estan corcats i podrits, i per tant més d’hora que tard caurà l’edifici. Hem de vigilar que no ens agafi a baix (en això estem els catalans ja fa més de 300 anys, amb més insistència d’una dècada ençà).

Ara Tortosa ja ha anunciat que retirarà la medalla d’or que se li va concedir el 16 de juny de fa 20 anys. Anem per bon camí. Aquí no tenim rei, es va vore en la visita a Poblet, que només 15 militants de Vox el van acompanyar en el que era la visita a Catalunya (per cert, la Casa del rei va prohibir els centenars de manifestants que s’oposen a la monarquia que hi poguessin accedir, conculcant els drets constitucionals a la llibertat d’opinió i manifestació sense que cap fiscal ni jutge dels alts tribunals hagi dit res).

Igual que la Conferència Episcopal Espanyola, i el seu president -que va ser bisbe a Tortosa- que lloa Juan Carlos I, quan el personatge ha incomplerts tants manaments, com el no robar, tenir mals pensaments i desitjar la dona del pròxim, etc. Bé ja vam vore que l’Església va encunyar a les monedes de la dictadura “caudillo de España por la gracia de Dios”, un pecat dels grossos (utilitzar el nombre de Dios en vano) i que a molts gràcies a Déu ens va fer vore que “el dios que ha fet esta gràcia és un dios molt poc graciós”.

Per tot això, fem vacances a cos de rei a les nostres terres, ajudant a la recuperació. Aquí tenim llocs per triar, des de La Cala a Alcanar (bé, les cases), passat pel Delta, si ens fixem en la costa. Però sense oblidar tots els pobles del Baix Ebre, Montsià la Ribera i Terra Alta, vertebrats pel riu. Tenim potencial i molts valors. Pel que fa a l’estiu del 38, bé, l’ampostina Teresa Ferré al capdavant del Memorial de la Batalla de l’Ebre és un bon indicador de mantenir viva la memòria d’allò.

Periodista.