Ja fa dies que la Berta té el cor trencat, dividit també, però, sobretot, trencat. Veure imatges del que era el Delta uns dies abans i del que ha deixat la Glòria li arrenquen ganes de cridar “Però no veieu què està passant?!!!”. “De què servirà?”, es pregunta. Hi ha algú que estigui disposat a escoltar aquest crit del Delta i de la seva gent, que porta anys exclamant-se? El refranyer i els nostres grans diuen que “només ens en recordem de Santa Bàrbara quan plou” i, en aquest cas, l’encerten plenament.
Uns estan desolats per com han quedat les platges, els passeigs, les seves cases, els seus carrers, els negocis, els arrossars, les lleres dels rius… Altres se senten contents perquè la natura torna a riure en alguns llocs: ha deixat una bona saonada que revitalitzarà els boscos, ha omplert pantans, ha despertat aqüífers adormits des de fa mesos, ha regalat un temps de tranquil·litat davant de l’amenaça constat de sequera. Ja diuen que “no plou mai a gust de tothom” i que “aquest país no sap ploure”. Quanta raó tenen els savis populars. El que no tenien previst aquests savis era que l’home li voldria prendre el poder a la natura i aquesta, enfadada, s’hi tornaria amb ràbia, amb contundència. I per més que ens pensem els humans que som capaços de controlar-ho, de dominar-ho tot, hi ha forces que són indomables.
Moltes nits, la Berta no dorm tot el que voldria, preocupada pel futur de les seves filles: acabaran els seus estudis, trobaran una feina que les satisfaci, tindran al seu costat qui les estimi quan ella ja no ho pugui fer? La darrera setmana aquestes cabòries de mare protectora han quedat eclipsades per: què els quedarà del món que hem heretat, podran obrir la finestra i deixar entrar un aire respirable, beuran sempre que tinguin set, podran viure on vulguin, també allí on han nascut, quins aliments seran segurs, lliures de plàstics, de productes contaminants…?
Els efectes de la tempesta Glòria han posat en evidència, una vegada més, el canvi climàtic, tot i que encara hi ha qui els nega. Aquests dies tothom en parla, tothom es preocupa, tothom fa propostes de bones intencions, encara que, lamentablement, quan estiguin els passeigs arreglats, les platges netes per als turistes, les infraestructures arreglades, no ens en recordarem de Santa Bàrbara fins que torni a tronar.
Al matí, mentrestant esmorza, la Berta escolta un cronista que parla del brexit en una emissora de ràdio coneguda i no pot evitar fer-se seva la frase amb què tanca cada dia: “Definitivament el Delta s’esfonsa i jo no trobo el tap”.
Caldrà, doncs, que algú el trobi abans que es converteixi en una nova Atlàntida.