Dimecres passat va ser el Dia Internacional de la Infància i un dels espais on els menors estan més desprotegits encara són les xarxes socials. Les anomenades sexygrammers (de sexe i Instagram, la xarxa social de fotos, bàsicament) són xiquetes i xiquets que tenen comptes d’Instragram on hi posen de forma eròtica, imitant les adultes que ho fan, per tal de sentir-se grans, acceptades i seguides. És evident que és una imatge que no els correspon i que a més, les sotmet a mirades de cosificació i possible pedofília. Les xarxes van apareixent i semblen aïllades de les reflexions que ja hem fet per als anteriors mitjans socials.

El problema de la hipersexualització dels menors no és nou. Sobretot al Quebec, a partir de 2005, sociòlogues, antropòlegs, educadors i psicòlogues van denunciar aquest problema contemporani, i tant al Quebec com a França i Bèlgica es va demanar un codi de bones pràctiques per als mitjans de comunicació i la publicitat. A la Gran Bretanya va ser a 2010 quan es va denunciar que la pornificació de la societat havia arribat a la primària, i han estat els experts els que han vinculat la imatge hipersexualitzada dels menors a un risc de ser explotats.

A l’Estat espanyol a 2007 vam tenir l’escàndol de l’anunci d’Armani amb nenes de 5 o 6 anys pintades i amb lluentons, mentre que a França un reportatge torbador de Vogue amb xiquetes de 7 anys en pla femme fatale li va costar el lloc a l’editora de la revista. Amb l’eco del gran escàndol d’aquella llepolia per a pedòfils, la senadora parisenca Chantal Jouanno va presentar un informe contra la hipersexualització.

Tota la reflexió anterior no sembla afectar les xarxes socials, alienes a control dels ens reguladors, ja que es tracta d’una expressió de les vides personals. Així que si les nenes posen com adultes sexi no ens queda més que pensar que és el veuen o imiten, i que és del nostre cantó intentar educar sobre el risc de presentar-se com una persona hipersexuada abans d’hora.
No cal dir que fa angúnia veure menors anunciant com a adults, en pla lànguid, macarra, sotmès, eròtic, sexi… i pensar en les xifres d’abús a menors. Dades de 2012 a Catalunya indiquen una prevalença més del 20% d’abusos abans dels 13 anys, que es duplica en joves tutelats per l’administració. A la policia a 2017, però, només li consten 5 abusos cada 10.000 habitants. Molt dispar el que es declara i el que es denuncia. Fa uns dies un conegut em va explicar que ha sabut, després de cinc anys de relació i dos fills, que la seva dona va ser violada als 7 anys per un tiet i encara va patir un parell d’abusos més per part de familiars. Vet ací, coses soterrades dins la ment que ni s’han denunciat i s’han volgut oblidar.

Davant aquest problema que a penes treu el cap a les comissaries, exposar-se a les xarxes socials com a adultes sexi no és cap bona idea. El control de les xarxes ha de ser familiar però també, igual que es vigilen les webs que animen a l’anorèxia, potser s’han de reportar els comptes d’Instagram de les sexygrammers. Per elles i per nosaltres, que no hem sabut donar uns altres models de lideratge i acceptació.

Professora de Comunicació a la UAB.