Dilluns 14 d’octubre, aproximadament les nou del matí, connecto un moment amb l’Ebredigital per veure les notícies publicades del dia, de sobte, llegeixo una notícia lamentable i injusta, la sentència als polítics catalans: 100 anys de presó per donar compliment al poble per poder votar. Una condemna que em fica la pell de gallina i m’ompli de tristor, una condemna dura i d’escarni, una condemna, com diria hores després, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, exemplar. I tant d’exemplar! Ara ja sabran els catalans si volem saltar-se la “legalitat vigent espanyola” i les conseqüències que comporta. Mà dura, res de diàleg i, sobretot, anys de presó i repressió. El dia la infàmia s’ha consumat.

Reconec que no m’agrada escriure de política i parlar molt menys, i si ho faig, és amb persones de certa proximitat. Fa temps que vaig deixar de creure en ideologies i partits polítics. Segurament, quan t’adones que la gran majoria van a cercar el càrrec, els bons sous i l’enriquiment propi i no pas a solucionar els problemes de la gent. Però aquest cop salto la meva norma, el meu principi. No puc estar callat davant d’aquesta sentència condemnatòria que envia a la presó a 9 polítics catalans pel simple fet de posar les urnes o permetre un debat parlamentari com seria el cas de la xertolina, Carme Forcadell. O encara pitjor la dels Jordis, ells ni estaven al govern, només eren líders de dues associacions nacionals catalanes. Quina vergonya de País! Només puc pensar, quan s’engarjolen les idees.

Passen les hores del matí del dilluns, les primeres convocatòries de protesta surten a la llum, les primeres mostres d’indignació es comencen a manifestar. El canal de Telegram, Tsunami Democràtic, convoca la gent a tallar l’aeroport del Prat. La resposta és immediata i no tarda a col·lapsar els accessos d’aquesta infraestructura vital de l’economia catalana i també espanyola. No oblidem que pertany a la companyia estatal AENA i és d’on treu el seu major benefici. Al mateix temps, connecto amb Twitter i observo les primeres imatges de les protestes. Intento contrastar amb els diaris digitals espanyols, aquests, no fan cap ressenya, cap comentari. A simple vista en aquest país no passa res. Mentida, uns s’alegren del triomf de la democràcia espanyola i altres protesten de la suavitat de la sentència dels colpistes. Els mercats de valors espanyols tampoc s’immuten davant el que s’aproxima. Ho tinc clar, entro al meu compte de valors i venc totes les accions. Espanya viu d’esquena a Catalunya. Parlo per WhatsApp amb alguns amics de més a lluny del riu Ebre. Viuen amb total tranquil·litat, no s’han assabentat del que està passant a Catalunya: carreteres tallades, aeroport bloquejat, gent als carrers. Res de res, els mitjans espanyols ho silencien o minimitzen de tal manera que la resta de l’Estat espanyol viu d’esquena al que passa més enllà de la metròpolis de Madrid.

Cap a les 5 de la tarda, a punt de tancar els mercats financers, els digitals espanyols, ja donen informació de les manifestacions i les protestes a Catalunya. Les tertúlies vespertines ja tenen carnassa, material i fets per defensar la legalitat constitucional, argumentar el 155, l’Estat d’Alarma, de Setge o el que faci falta. L’orgull patriota espanyol s’ha de defensar a capa i espasa. Espanya és intocable i sagrada. El dia de la infàmia s’ha consumat.

Economista.