La passada diada de l’Onze de Setembre va popularitzar un personatge anomenat Juan Ribas, conserge d’un alberg de Sitges, que va assolir notorietat per haver posat a tot drap l’himne d’Espanya, des de la finestra d’un hotel, mentre el president de la Generalitat feia l’ofrena a Rafael de Casanovas. Ribas, que aviat va ser titllat per la premsa amiga com a espanyolasso, seguint la terminologia que ha popularitzat el regidor de PP a Barcelona, Josep Bou Vila —”¡Yo soy catalán!”—, és un destacat unionista impulsor d’un dels grups de neteja de simbologia independentista més actius del país, Groc&lloc.

Ribas, juntament amb Bou, que va ofrenar per l’Onze de Setembre a Rafael de Casanovas una mena sandvitx floral guarnit amb la senyera i la bandera espanyola, van tindre el seu minut de glòria durant la passada diada i es van guanyar, per mèrits propis, el títol d’espanyolassos per plantar cara a l’independentisme en data tan assenyalada. Certament, Ribas i, sobretot, Bou han esdevingut la cara visible del català antiindepe que manifesta sense complexos i de manera bel·ligerant la seua espanyolíssima espanyolitat pels carrers del nostre país.

Els espanyolassos han sortit de l’armari després d’anys en què semblava que en este país tothom era catalanista. Com si els descendents dels camises blaves de fa cinquanta anys, els feixistes i els falangistes nostrats, haguessin desaparegut de la faç de la terra de la nit al dia o haguessin sigut tots blanquejats per la centrifugadora convergent. Doncs, no, Catalunya en general, mal que pesi a alguns, i les Terres de l’Ebre en particular, són terra d’espanyolassos que lluïxen cognoms tan sonors com Bou, Bau, Sala, Samaranch… i altres llinatges ben pròxims, que no cal reproduir per a no assenyalar a ningú, però que molt o poc tots podem conèixer.

L’anticatalanisme catalanoparlant que representen d’una manera caricaturesca el regidor del PP barceloní o el disjòquei de l’altre dia a Rafael de Casanovas sempre ha existit a casa nostra. Agradi més o agradi menys, des dels anomenats botiflers de 1714 fins als nostres dies, Catalunya en general i l’Ebre en particular han engendrat espanyolassos de primera. Només cal llegir una mica i repassar per sobre la nostra història contemporània per a comprovar-ho. És molt interessant.

Periodista.