Fa pocs dies el nacionalisme més perillós del món ha obert la caixa dels trons. L’irresponsable, megalòman i narcisista Donald Trump va decidir pegar una pedrada al que considera el seu gran enemic, Xina, sense mesurar ni la seva força ni els efectes col·laterals de la seva arrogància.

La gravetat i les conseqüències de les accions d’una persona venen directament determinades per la importància de la persona en qüestió, i resulta que va i un dels senyors més importants i amb més poder del món, pren una de les decisions amb major transcendència econòmica, social i política de la història recent: la declaració de guerra comercial a gran escala mundial.

Durant la campanya electoral americana un dia els meus fills em van preguntar si, en cas de ser americà, jo votaria a Trump o a Clinton, i d’una forma totalment automàtica i visceral els vaig contestar que mai votaria a Trump; que aquell senyor era un perill per a tothom. Mentre els meus fills i jo acabàvem de dinar em vaig quedar encapit en els motius de la meva resposta, especialment perquè per primera vegada en la meva vida, i d’una manera gairebé instintiva, tenia molt clar que jo mai donaria suport al candidat d’una opció de “dretes” front l’alternativa “d’esquerres”.

En aquell moment potser tenia més al cap raons de seguretat mundial donat el seu constant discurs amenaçant i bel·licista, però a dia d’avui ja tinc clara la vertadera i primària raó per la que el meu cervell rebutjava donar suport a la candidatura republicana de Trump: el nacionalisme !

Fa ja varies dècades que el món, basat en l’experiència viscuda, va desterrar el sistema econòmic comunista. Es va acabar amb un sistema que mai pot funcionar a gran escala donada la seva inviabilitat, però el sistema capitalista i de lliure mercat no va aconseguir desterrar al major dels seus enemics: el nacionalisme en totes les seves vertents que inclou la exacerbació dels sentiments identitaris i l’economia proteccionista.

És cert que els grans sistemes comunistes a nivell mundial, Xina i Rússia, s’havien incorporat als sistemes de mercat lliure, però els seus dirigents ho van fer tot mantenint un fort signe nacionalista, i per tant proteccionista, que han acabat generant la mateixa reacció de la seva gran potència mundial adversària: els Estats Units. Si seguim els arguments de Trump per justificar les dràstiques mesures comercials dels darrers dies, comprovarem que són totes fonamentades en raons de ciber-seguretat i control de les tecnologies de la informació front a aquests països.

Jo no sóc dels que posa en dubte la perillositat de la guerra tecnològica emparada per països com Russia o Xina. No en tinc cap dubte precisament per la seva naturalesa precisament nacionalista, però la única protecció efectiva, i sense efecte rebot, que aquests poden generar al món vertaderament lliure era un redoblament en la aposta per la globalització econòmica.

La seguretat té un preu, és cert, però si pensem que el sistema econòmic mundial pot assumir les conseqüències econòmiques, i per tant socials, de protegir-se dels nacionalismes pagant amb la mateixa moneda, ens acabarem adonant que quan tirem amb força una pedra per fer mal a l’adversari, la pedra ens acaba xafant el nostre peu, perquè tant la terra com l’economia son redones.

Advocat.