Reconec que no vaig estar mirant el que es deia a través dels mitjans de comunicació durant la jornada electoral del passat diumenge. Haig de dir que tampoc ho he fet massa aquests dies. Potser se m’acusarà de deixadesa i més si en vull fer una opinió, però la veritat, jo no vaig viure, el diumenge passat, la jornada electoral com una festa de la democràcia. Jo la vaig viure amb molta por i, sé, que no vaig ser l’única.

Recordo des de petita que, a cada dia d’eleccions, després de la mort del dictador, durant el dia, s’anava repetint les paraules buides de: “això és una festa de la democràcia”. Aquests sons es deien des de tots els partits i des de totes les possibles representants que anaven a votar. No sé si ho han dit aquesta vegada també. No ho sé. Però sí sé que després de l’1 d’octubre votar, unes eleccions espanyoles, no és una “festa de la democràcia” sinó un acte de resistència.

Aquesta vegada era tan poca festa que tot un poble, el català, ha anat a votar amb la por que, segons els resultats, deixés d’existir o, si més no, deixés d’existir la seva veu. Tres partits es presentaven anunciant el final d’una cultura i una llengua. La tancada dels seus mitjans de comunicació. La destrucció de la seva escola. Cridaven als quatre vents la imposició d’una dictadura en format d’un article constitucional, el 155. Aquesta vegada, en anar a votar, moltes, recordàvem els ferits, els cops i la por que vam viure durant el referèndum d’independència que, per cert, vam guanyar.

La nit abans de les eleccions una amiga ens explicava un somni que havia tingut. Somiava que anava tranquil·lament en moto i uns policies la pegaven sense més ni més. De fet, en el somni, veia com pegaven a tothom sense més ni més. Va passar por. En explicar-ho, una altra amiga, de seguida li va dir: “això és perquè demà anem a votar a les eleccions espanyoles”. Perquè sí, perquè votar a les eleccions espanyoles sempre serà recordar l’1 d’octubre. Serà recordar una independència guanyada amb suor i pals, però que encara no és implementada. I votar en unes eleccions així és, i serà sempre, recordar els nostres presos i preses polítiques, les nostres exiliades i exiliats i totes les que hem sigut represaliades pel règim del 78!