Ara en diuen fake news, però són notícies falses. Sempre n’hi ha hagut, i amb les xarxes socials van en augment, perquè un rumor esdevé un fet publicat i replicat per les xarxes. Normalment es busca influir en l’opinió dels receptors per transformar el seu posicionament (sigui en aspectes comercials de publicitat pel consum, o d’opinio i posicionament polític)

Però en la base sempre hi ha el mateix: la necessitat de verificar fets i contrastar les fonts, i això correspon a l’ofici de periodista, que és qui ha de garantir la informació plural, i lliure quan es viu en una veritable democràcia on no hi ha ni censura ni autocensura.

Una societat ensopida, domesticada i captiva és més fàcil que pugui ser influenciada. Per contra, els ciutadans conscients i responsables de buscar una informació sòlida cerquen diferents mitjans per contrastar, i les opinions d’experts per fer-se una millor idea de les coses i els fets.

Segons l’Eurobaròmetre, 8 de cada 10 espanyols està en contacte amb notícies falses com a mínim un cop a la setmana. I resulta que sabem, per què ho veiem, que no es pot confiar en cap dels poders: ni el legislatiu, ni l’executiu ni el judicial; tampoc en els poders fàctics: el capital i l’església.

Ni la Real Academia Española (RAE) ens serveix, encara que la paguem tots: encara és l’hora que ha de sortir a clarificar conceptes tant utilitzats com presos polítics/polítics presos; exiliats / fugits de la justícia (encara que s’hagin presentat i hagin quedats sense càrrecs tant a fora com el jutge espanyol que els va retirar).

L’exemple més clar i recent de falsedat és la campanya de propaganda (que no informació) que acaba de llençar l’antiga marca España, ara España Global, que per cert just començar ja es gira en contra dels objectius, per què s’ha vist la intencionalitat no informativa (a més de no haver-se demanat permís a Barcelona i el Barça per sortir-hi: la prepotència del poder pensant que pot canviar la realitat).

El descrèdit del poder judicial se l’han treballat els propis magistrats i Europa ha advertit de quantes coses s’han de canviar que encara han fet, començant pels sistemes d’elecció que posen en entredit la independència; per cert el rei no s’hi va referir en absolut. Relats inventats, en el cas del procés; sentències canviades en favor de la banca; tampoc hem vist que la Fiscalia investigués l’espionatge de Villarejo al BBVA, com amb les actuacions contra les agressions feixistes.

De l’altre poder fàctic, l’Església, què dir de les seves falsedats!. Mireu de trobar una moneda de la dictadura en que apareixia la cara del general Franco: en totes hi posava “Caudillo de España por la gracia de Dios”, i el que es deia aquí al terreno “lo Deu que ha fet esta gràcia és un diós molt poc graciós”… però això, és clar, no ho han desmentit mai, per cert mentre prediquen el “no tomarás el nombre de Dios en vano”.

I de l’anomenat quart poder, la premsa, què es pot esperar?: que exerceixi el seu paper d’informar i no de fer propaganda. Amb la complicitat dels mitjans honestos, també confiar amb nosaltres mateix, a través de la consciència plena i l’educació, per saber destriar els relats de ficció dels reals i contrastats. Per això el Parlament Europeu, el Consell d’Europa, l’ONU i la UNESCO situen l’alfabetització mediàtica com un repte estratègic de la civilització.

Com en la salut i els virus, el millor és la prevenció; és a dir vacunar-se. Aprendre a identificar les mentides i tenir unes fonts fiables de referència. Llegir molt, i de tot, és un bon antídot per combatre mentides (fake news), tenir opinió pròpia i no deixar-se influenciar. Recordem la nova il·lustració radical que proclama la Marina Garcés amb el “no saber” com a esperit crític per la revolta del segle XXI.