Amb l’arribada de les autonomies a Espanya es van produir un seguit de transferències competencials en diferents àmbits; una d’elles, la informació. I això va fer que la dinàmica regional, comarcal o local  sortís enfortida. La demanda d’informació local ha anat en augment com a conseqüència de la fragmentació de l’audiència sempre en funció de cada nínxol i els seus interessos dins una societat de molta informació. Aquest procés va en paral·lel amb el viscut per l’home a partir del que els tècnics anomenen  buscar la seva identitat  personal . En la nostre societat es l’audiència qui demanda els mitjans locals i de proximitat com a mesura individual d’informació; la fi del franquisme va generar aquesta actitud generalitzada dels ciutadans que  ja estaven cansats dels diaris nacionals que els mantenia en la ignorància de la realitat que ells vivien.

Recordo, perquè hi vaig  col·laborar, el naixement, l’any 78, del diari El 9 Nou, fruit dels esforços d’una comarca que es va adherir fent seu el projecte de la premsa comarcal i amb l’ajuda de petits inversors i subscripcions populars d’accions (avui anomenades micro-mecenatges). Això ho va vertebrar un grup de gent que van arribar al projecte des de diverses disciplines i  que van formar Premsa d’Osona. L’inici va ser amb periodistes i col·laboradors  que hi treballaven  en condicions semi-professionals, precàries i de vegades sense cobrar però que tenien una gran consciència del que estaven construint. Fruit d’aquest treball, en poc més de tres anys, la capçalera ja era al Ripollès i també al Vallès Oriental, i, ara, el grup té la ràdio, la TV i la productora Catalana  TV local.

Aquesta va ser de les primeres capçaleres comarcals i va ser el far per a moltes més arreu del territori, una d’elles la del Baix Ebre, tot i que la història del Setmanari Ebre difereix segurament en una qüestió fonamental en tot projecte que és l’econòmica. Gent arribada del món de la cultura, el periodisme, la cançó o altres disciplines que tenien un somni i no van dubtar a posar-se a treballar per a tirar-lo endavant, posant al front  tot el que tenien amb gran coratge i sent uns treballadors incansables del projecte local fent que fos accessible i autentica. Cal tenir en compte aquests homes i dones,com Codina,Castells, Arasa o Villa, perquè han deixat un gran projecte consolidat de premsa comarcal i ara que molts d’ells es van jubilant no estaria malament que tinguessin un gran reconeixement per part de la societat, seria la cirereta a la gran tasca feta. 

La realitat  confirma que, mentre la premsa diària nacional i regional baixa, la comarcal es va mantenint, reafirmant que és imprescindible en el nostre territori, perquè la gent la sent propera, parla del que coneix i té a prop. La premsa comarcal es un fenomen amb molta empenta al nostre país, el seu desenvolupament cada vegada més gran s’ha realitzat en molt poc temps a casa nostra. Aquesta premsa passa de 140 publicacions tant en paper com digitals. I jo no tinc cap dubte que el futur de l’estructura informàtica es consolidarà sobre el desenvolupament de la premsa local, l’estrella mediàtica i la pinya que aguantarà el castell.  

About the Author: