Avui 7 de setembre fa 80 anys es portaven 45 dies Batalla Ebre, però en falten 70 encara per poder arribar al final. Fem memòria: a primer de setembre es va engegar la quarta contraofensiva… el dia 7, segons l’informe republicà: “els soldats, clavats al terreny, van rebutjar quatre atacs deixant un escampall de cadàvers, ja que van aniquilar dos batallons amb foc i arma blanca, superant amb escreix l’ostentació i malbaratament de material dels invasors”.

Vuitanta anys després es lluita, de manera incruenta, contra una altra fractura (no em referiré en absolut a la situació política), la digital. També dita escletxa digital o esquerda digital, és una qüestió d’abast polític i social que fa referència a la diferència socioeconòmica entre les comunitats que disposen d’accés a les noves tecnologies i les que no.

Fractura digital és, per tant, la distància social entre els que poden i els que no poden accedir a les tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la manca d’accés es converteix en un element d’integració o exclusió social. Aquesta mancança pot ser atribuïble a la impossibilitat d’accés als sistemes d’informació, a la incapacitat per fer-los servir per manca de formació o bé a una limitació de la disponibilitat de recursos en xarxa.

Les Terres de l’Ebre, a cavall entre els indicadors d’una pobresa endèmica –en alguns casos avalada per fets irrefutables, com ho demostra sense anar més lluny la manca d’inversions en infraestructures bàsiques, com xarxa ferroviària i de carreteres-, que alhora reflecteix un greuge comparatiu amb la resta del país i de l’Estat.

Segons un estudi de la Diputació de Tarragona de 2017 en Baix Ebre era la comarca amb l’índex més baix d’accés a internet, amb relació a les Terres de l’Ebre (87%, Montsià i Terra Alta 93% i Ribera d’Ebre 91%).

Bé, no es tracta de fer cap rosari de laments sinó mirar en perspectiva de positivitat. És a dir, en clau de “noves oportunitats”, com el desenvolupament dels negocis, l’atenció mèdica en línia, el teletreball i el gaudi de noves formes d’entreteniment i oci. L’aprenentatge virtual pot esdevenir un instrument molt útil per lluitar contra la fractura digital i garantir la inclusió digital

Si a més de transformació digital parlem de transformació humana? Andy Stolman, l’expert en màrqueting i marca, assegura que no vivim una era de canvi sinó un canvi d’era, i aquí rau l’element més essencial i clau: posar a les persones al centre de totes les decisions.

D’altra banda, Guillem Ferrando (de Coop57, entrevistat a la contraportada de l’Ara d’estiu del dia 25 d’agost) assegura que “si transformem l’economia, canviem la història”, i certament és el repte i l’única oportunitat d’encarar el futur

Alex Farnós (a L’Ebre del dia 3), parlant del despoblament i exposant el fet que el 83% (43 dels 52) dels pobles han perdut població en el darrer any, afirmava: “el pitjor és el de la pèrdua de talent, de solidaritat i d’il·lusions”.

Aquest és el patxwork, és a dir el que en diem retalls (de propostes, fets, reflexions, de manera transversal) o pedaços (que el mot anglès ha convertit en art i activitat creativa, que ja feien mares i iaies aprofitant els retalls per fer cobrellits preciosos; una mostra d’economia circular). Si mirem cap enrere, però substituint la nostàlgia i el lament per una visió oberta i de futur, podrem ser capaços de descobrir aquestes oportunitats, recuperar coses útils i aplicar-les a les noves necessitats o demandes. Això si, reivindicant les condicions igualitàries per convertir el nostre patrimoni i els valors d’aquestes Terres en l’eina per construir el futur.

Periodista.