El debat de com alimentar la humanitat si, com sembla, arribem a ser 10.000 milions de persones en poques dècades està damunt la taula. He dit debat? A la pràctica és més aviat un monòleg, dirigit a convèncer-nos que cal seguir intensificant la producció agrícola i ramadera, i que l’agricultura “a l’antiga” com l’ecològica és un caprici de rics. I aquesta idea també s’està imposant a la Unió Europea, on se suposa que la Política Agrària Comunitària predica que cal produir qualitat i no pas quantitat. Els interessos econòmics al voltant de producció, transformació i consum d’aliments són molt potents i cada cop es concentren en menys mans, amb els perills que això comporta.

Per la banda de la producció un dels fenòmens més preocupants és el que en anglès s’anomena “land grabbing” o “acaparament de terres”, que no és res més que una nova forma de colonialisme. Els països rics, incoant la Xina, estan en una carrera desenfrenada per comprar terres a l’Àfrica i Àsia (de fet per tot arreu) per assegurar la seua producció futura d’aliments…a costelles dels que viuen als països que estan “venent” les terres. I també per especular als mercats financers amb aquest mercadeig de terres. És a dir, que amb el menjat sí que s’hi juga!! Un joc perillós a l’estil “ruleta russa”. També als països occidentals s’està produint una concentració de la producció, que implica una intensificació dels mètodes de cultiu. Una carrera amb uns riscos evidents de posar els recursos naturals al límit.

Per la banda de la transformació i comercialització també hi ha una concentració del negoci, que enforteix els que estan al final de la “cadena alimentària” en perjudici dels interessos dels pagesos. Però no patiu, a mesura que els pagesos van desapareixent i la producció d’aliments va caient en mans de grans corporacions ja no haurem de “patir” per ells, es convertiran en assalariats (precaris) al servei dels que, finalment, controlaran tota la cadena alimentària. He dit tota? Què passa amb el final de la cadena, amb els consumidors? Tenim realment el poder que teòricament podríem tenir? Ens podem posar d’acord per obligar la cadena de producció a caminar cap a un altre lloc? Per un cantó és cert que cada cop hi ha més consumidors “conscients” però també és veritat que n’hi ha més “d’inconscients”, que es deixen portar per les tendències i la publicitat. Aliments “sans” i “ecològics” cada cop més empaquetats i cars? Pensem una mica… Ho tenim complicat per destriar el gra de la palla, però cal seguir lluitant, educant i dialogant per una alimentació sostenible i justa, ens hi juguem les garrofes. En gran part el futur del planeta està en les nostres boques!

Investigador del Programa d’Ecosistemes Aquàtics.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre