La Intel·ligència artificial ha entrat en les nostres vides, al món educatiu i al món empresarial i s’estableix un debat entre si aporta avantatges o inconvenients i fins i tot si es contraposa amb la intel·ligència humana. Però, els humans sempre ens comportem de forma intel·ligent?
Les persones no sempre ens comportem de forma intel·ligent, en termes econòmics
En termes econòmics, quin és el resultat dels nostres comportaments? Farem una aproximació a partir del breu assaig Allegro ma non troppo de Marco Maria Cipolla (1998) on classifica a les persones segons els beneficis que obtenen ells mateixos i el que generen en la resta de la societat, a partir dels seus actes. Segons aquesta classificació tenim quatre tipus d’individus :
1. Els Intel·ligents: Aquells que amb el seu comportament obtenen un benefici per a ells i també un benefici per als altres.
2. Els beneits: Aquells que amb el seu comportament obtenen una pèrdua per a ells i un benefici per als altres.
3. Els lladres: Aquells que obtenen un benefici propi a costa de generar un perjudici a la resta de la societat.
4. Els estúpids: Aquells que amb el seu comportament generen una pèrdua a la societat i també tenen pèrdues pròpies.
Els estúpids són més perillosos que els lladres
Així, el comportament classificat com a intel·ligent, per Cipolla, no és l’únic, ni tampoc el més abundant. Una segona conclusió molt provocadora del mateix informe és que els estúpids són molt més perillosos que els lladres, en termes de la seva repercussió econòmica. De fet, els estúpids són les persones més perilloses.
Les teories liberals de la ciència econòmica aposten per un objectiu fonamental de les empreses, la maximització del benefici. Des de l’òptica dels individus del model estudiat, aquesta premissa suposaria un desplaçament de les accions cap a un increment del benefici propi i per tant elimina els comportaments dels estúpids i també dels beneits pel dels lladres i els intel·ligents. De forma més amplia, el paper de la formació, també la universitària, aconseguiria disminuir els comportaments on els agents tenen pèrdues pròpies.
És prou això? Segurament és més fàcil aconseguir guanys propis generant pèrdues en altres agents. De lladres hi hauria de dos tipus, un seria el dels lladres estúpids, on les pèrdues dels altres superen els nostres beneficis i l’altre, el dels lladres intel·ligents, on els nostres guanys superen les pèrdues de la resta. És aquest el comportament que volem? Aquí sorgeix l’altre element de la nostra formació que és aconseguir comportaments on el guany sigui compartit per tots els agents i per tant, el nostre benefici també suposi un benefici, no només econòmic, sinó social. Aquesta direcció cap al benefici de la resta seria un nou valor a anar introduint en la formació per la generació d’aquestes accions, on tothom en surt guanyant, els Òptims Paretians o en el llenguatge de Cipolla, els comportaments intel·ligents.
La Universitat ha de procurar generar comportaments més beneficiosos i més compartits
Cipolla ja ens advertia de no desestimar la quantitat d’estúpids que hi ha en circulació i el perjudici que pot tenir per a nosaltres, associant-nos amb un d’ells a la nostra pràctica empresarials. Més contundent era Einstein en la seva coneguda afirmació: “Hi ha dues coses infinites: L’univers i l’estupidesa humana, de la primera no n’estic segur “. Així, si ens enfrontem a un problema irresoluble, la nostra missió és minimitzar-lo, els matemàtics ja saben que hi ha infinits de diferent grau!!! D’aquestes afirmacions podríem deduir que ens queda molt camí a recórrer, com els agents formadors esperem contribuir a que el conjunt de comportaments intel·ligents vagi incrementant-se i el dels estúpids disminuït, això ens indicarà que anem en el bon sentit. Prefigurar un futur on poder aprofitar els nous reptes tecnològics, com per exemple la IA i així poder integrar les dues intel·ligències en la nostra forma d’actuar.
El debat sobre el bon ús de la IA per part dels humans, ja queda per un altre dia.
Dr. Xavier Farré Albendea
Director del Campus Terres de l’Ebre
Universitat Rovira i Virgili