Perilla el català de les Terres de l’Ebre? Aquesta és la pregunta que cada vegada més experts, mestres i entitats locals es fan davant del retrocés de l’ús del català i, especialment, del parlar ebrenc, una de les variants dialectals més característiques del domini lingüístic català.
Segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) 2023 de la Generalitat de Catalunya, el català continua sent la llengua habitual de la majoria de la població de les Terres de l’Ebre (66,4%), però en clar descens respecte als anys anteriors. L’ús del castellà com a llengua habitual ha crescut (28,7%), i augmenta el nombre de persones que canvien de llengua en funció de l’interlocutor.
“A l’aula, molts infants i adolescents abandonen expressions pròpies perquè les consideren incorrectes o poc modernes. Hi ha una pèrdua d’autoestima lingüística preocupant”, alerta Marta Casanova, mestra i membre del col·lectiu Lo Lloc de la Llengua, dedicat a preservar el català ebrenc.
Un dialecte que diu d’on venim
L’ebrenc, parlat principalment al Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, forma part del bloc occidental del català, amb influències valencianes i aragoneses. Paraules com mos veem, xalar, natros, lo poble o fer cap defineixen un parlar genuí que ha estat sovint menystingut.
“No és un català mal parlat, és un dialecte ric, documentat i totalment legítim”, afirma Josep Maria Virgili, lingüista i autor d’estudis sobre el parlar ebrenc. Afegeix que “aquesta varietat oral és testimoni de la història cultural de la regió i cal protegir-la com a patrimoni”.
Festes, música i patrimoni: la cultura que ens uneix
La cultura ebrenca es manifesta també en les festes populars, que són molt més que tradició: són espais de trobada i d’afirmació col·lectiva. Les festes majors, les festes del riu, les plantades i sega de l’arròs, les festes del vi de l’oli i de la mel, els correfocs o les processons marineres, formen part d’un calendari viu que batega als pobles i ciutats del territori.
Aquestes celebracions són moments de memòria, de transmissió cultural i també de reivindicació d’una manera d’estimar la terra. Sovint hi trobem balls, jotes, gegants, bous o els versadors que improvisen en directe. Cada element és una peça d’un trencaclosques que ens explica com som.
L’educació i les xarxes, clau per revertir la tendència
Diversos projectes locals, com Lo Planter o Jova Rural, treballen per promoure la llengua i la cultura pròpia entre els joves. A més, comptes de xarxes socials com @ebrencsdepro o @terresdelebre.cat visibilitzen el parlar local amb humor i orgull.
Els joves consumeixen TikTok, YouTube i Instagram majoritàriament en castellà o anglès. Si volem que el català ebrenc sobrevisqui, cal generar continguts propis i atractius.
Salvar el parlar ebrenc no és només conservar una manera de parlar: és defensar una manera de ser. I això, més que una nostàlgia, és una necessitat de futur.