Esta setmana s’han complit 10 anys del nomenament de Lluís Soler com alcalde de Deltebre. Un període durant el qual el batlle ha abordat diversos projectes, no sempre exempts de dificultat. L’Ebre al Dia ha repassat alguns dels temes clau d’esta dècada de govern municipal. (Podeu veure l’entrevista íntegra aquí)
Pregunta: Va arribar a l’alcaldia un 13 de juny del 2015 i, a la conferència institucional que va fer la setmana passada, va resumir esta dècada amb tres paraules: “Una transformació imparable”. Per què estes tres paraules?
Resposta: Estos 10 anys han sigut d’una activitat frenètica, de moltíssima intensitat i de moltíssima persistència que ens ha permès arribar a canvis que es veuen, a canvis que no es veuen, però que són estructurals, a solidificar i a adaptar les bases de tot el que seria l’adaptació del deure del futur en diferents normatives, en diferents àmbits. I, per tant, la paraula que més ho identifica és ‘transformació’. Però una transformació pot ser latent, pot ser efervescent, pot ser intensa, pot ser ràpida, i esta és una transformació imparable: més enllà que és una transformació sostinguda i persistent en el temps, és una transformació que ja no deixa marxa enrera. Perquè, quan fas canvis estructurals, les regles del joc i els estatus quo també canvien i s’acaben ubicant en llocs diferents. Per això, una transformació imparable com a nom de 10 anys de govern i una transformació imparable.
P: A més a més, ho va quantificar en una xifra, que són 60 milions d’euros invertits en aquesta última dècada. És una xifra important.
R: Sí, és una xifra molt important, superem els 60 milions d’euros, que, tant en inversió directa com en inversió indirecta per part d’altres administracions i gestió institucional municipal, ens ha portat a poder fer canvis estructurals. Parlem d’equipaments, de vies públiques, d’infraestructures,… parlem de pilars del que marca el Deltebre del futur. I, en aquest sentit, aquesta part d’inversió és una xifra simbòlica que també s’ha de complementar en tota la part no pròpiament d’inversió, que és el tema de serveis bàsics, de les polítiques socials, de la projecció de Deltebre cap enfora… I, centrant-nos en la part pròpiament d’inversió, superar aquests 60 milions d’euros en inversió directa i indirecta, és una xifra gran, però que, a més a més, va finançada en gran part, més de la meitat, en aportacions de subvencions o aportacions per part d’altres administracions de forma directa.
En el procés judicial pel centre esportiu, no ens volem resignar a pagar el que no ens pertoca
P: Suposo que serà difícil, en 10 anys, destacar algunes de les actuacions que s’han dut a terme. En tot cas, va destacar que, quan va arribar a l’alcaldia, hi havia algunes qüestions que semblaven impossibles. I en va destacar dos, que eren difícils de reconduir: una era la reobertura del centre esportiu del Delta i, l’altra, l’aprovació del POUM, dues qüestions que ara són realitat.
R: Així és, quan fas reminiscència i veus en perspectiva i en retrospectiva, sobretot, estos 10 anys, veus que en aquell moment, aquell 13 de juny del 2015, quan assumixes la vara de l’alcaldia i esta corresponsabilitat d’autoexigència, també, en poder tirar endavant este procés de transformació, i que l’has de fer de la mà de la ciutadania, et trobes damunt de la taula diferents temes. Uns que tu t’has compromès, anys anteriors estant a l’oposició, els altres que t’has compromès de forma més immediata en un programa de govern, però els altres que tens damunt de la taula quan entres són temes que et venen donats, i que et venen donats de la mateixa dinàmica de l’administració. I aquí, entre molts altres temes, ho vam simbolitzar en dos, que un seria el centre esportiu del Delta i l’altre seria el pla d’ordenació urbana municipal (POUM).
Un centre esportiu del Delta, que venia tancat de feia un cert temps, que havia petat la concessió, que a més a més venia d’un procés de judicialització, que encara estem, no ho diem cada dia ni ho diem periòdicament, però la veritat és que encara estem dins del procés de judicialització del centre esportiu, però tot i que en aquell moment ens haguéssim pogut acobardir i dir que “quan se tanque tot el procés judicial ja decidirem què fem”, avui podem dir que el centre esportiu del Delta té més de 1.300 abonats, que té inversions fetes que superen amb escreix les expectatives, arregant-ho tot: els aparcaments, el bar, la pista d’skate, la part interior, les màquines noves,… tot, i que malgrat tot el procés de judicialització encara queda obert, després de pràcticament 14-15 anys, perquè l’Ajuntament de Deltebre no ens volem rendir a pagar el que creiem que no hem de pagar.
Hauria sigut molt pràctic, esperar a reobrir quan tinguem el procés judicial clar, però l’autoexigència que ens imposem en la tramitació dels temes públics ens acaba portant a que els usuaris han de poder gaudir d’una infraestructura com el centre esportiu, i nosaltres utilitzem tots els recursos necessaris perquè puguem minimitzar l’impacte del procés judicial a l’Ajuntament de Deltebre. La ciutadania ja ha donat com a normal un centre esportiu obert i que està tot bé, però avui encara no tenim una sentència ferma que diga quan o com hem de pagar com va anar tot el procediment. Perquè estem persistint en intentar minimitzar l’impacte a la mínima expressió.
Deien que fer un nou POUM era un suïcidi polític, però la confiança ciutadana que m’ha fet alcalde em porta a transformar Deltebre malgrat les moltes dificultats i pressions
Pel que fa al POUM, venim d’un planejament de l’any 2008 que va tindre més de 8.000 al·legacions. En aquell moment tothom deia: “És un suïcidi polític poder afrontar un nou POUM”. Però jo no vaig entrar d’alcalde de Deltebre per “estar” alcalde: he tingut la confiança de la ciutadania per transformar Deltebre. I si en esta transformació hem d’arriscar-nos a perdre part d’esta confiança, perquè costa correlacionar el que hem de fer, amb objectius, i amb responsabilitat en la part ciutadana, doncs ho hem de fer. Però el POUM s’havia de fer, perquè el que no podia ser és que tinguéssem unes normes urbanístiques obsoletes de l’any 95, no podia ser que temes microurbanístics estiguessen encallats i que no es poguessen resoldre, i no podia ser que tinguéssem grans peces de terra en moltíssims propietaris, hi havia peces de terrenys de més de 40 o 50 propietaris que era impossible i inviable que es poguessin desenvolupar, i ara, a banda de fer una cirurgia molt fina en tot el que seria microurbanisme, també hem acabat dissenyant més de 100 unitats d’actuació urbanística en poca quantitat de propietaris, perquè quan la majoria vegen que allò es pot desenvolupar, l’Ajuntament estirem amb un sistema de cooperació, no passant-li la responsabilitat als propietaris, que serà més difícil que es posen d’acord, sinó que la gran majoria de sistemes urbanístics és l’Ajuntament que ha d’estirar el carro i ha de prendre la iniciativa quan la major part de propietaris d’aquell sector ho vulguen tirar endavant. Per tant, van ser 6 anys frenètics, amb molts de riscos i també amb moltes pressions, moltíssimes. A nivell personal m’ha costat molt, però també m’ha curtit molt, perquè tindre tantes pressions per tantes bandes fa que marques un marc i un horitzó molt definit per no deixar-te emportar per res del que t’intenten influir. Això et fa més fort i més corresponsable en l’exigència pública.
El que hem intentat en tot moment, i el que jo he intentat també com a alcalde en estos 10 anys, és no renunciar a fer aquelles coses que creiem que hem de fer pel rèdit polític negatiu que pogués suposar. No evitar un tema que podria comportar un desgast polític important. Dins del primer mandat vam engegar el POUM i al segon mandat el vam aprovar, malgrat el risc que comportava i totes les influències que t’intentaven condicionar. Natros havíem de caminar en línia recta sense deixar-te condicionar.
P: Temes complexos que també han abordat: per exemple, en l’àmbit de la prestació de serveis, que es diria que han fet una revolució. Han assumit la gestió pròpia de la recollida d’escombraries, nou contracte d’imatge de poble, han rescindit el contracte amb l’empresa Sorea, i han tret un nou contracte pont. També l’enllumenat. Per tant, també temes difícils.
R: En el cas dels serveis bàsics, els serveis essencials, quan estàs molt hipotecat de com se gestionen, acabes dient que no mos deixem emportar per la inèrcia, i tot i que són temes de molta complexitat i que els temes que comentes van acabar judicialitzats –i han acabat bé per a l’Ajuntament de Deltebre, fins i tot en certs casos, amb liquidacions positives a la hisenda municipal–, són casos que et donen un cert vertigen. Però tu, quan tens esta responsabilitat, no pots renunciar al que tu creus que és maximitzar el valor públic per temors, o per covardia, o per inèrcia, o per rèdit polític. Tu has de tirar endavant, i al final les coses, si després políticament no van bé, no van bé.
De cada litre d’aigua que passava per la canonada se’n perdia el 70%. Això, en context de sequera, era una vergonya. Ara, en dos anys ho hem rebaixat al 50%, que era l’objectiu que teníem a cinc anys. I ens queden projectes per seguir aplicant
Però, en tot cas, tot i la inversió del temps, i la complexitat i la judicialització, vam fer una aposta decidida per integrar en un únic contracte de serveis de titularitat municipal el que és la gestió de brossa, neteja viària, neteja de platges, i en els diferents àmbits, aprofitant també esta part de l’economia d’escala en serveis. Per l’altra banda, la gestió de l’aigua, que vam tornar a assumir-ho, i que ara ho tenim en una concessió pont, que només en dos anys hem aconseguit que un municipi, que ho havíem de fer per la boca minuda, però que teníem un 30% de rendiment a la xarxa d’aigua, és a dir, que de cada litre que passava, un 70% de l’aigua es perdia, i això, en un context de sequera, acabaves veient que això era fins i tot una vergonya. Ara, en només en dos anys, i sense haver tirat endavant gran part de les inversions que part tenim adjudicades, part estem en procés de licitació, i part han d’entrar, han passat del 30% de rendiment al 50%. Això era l’objectiu dels cinc anys, i ara en dos anys ja hem arribat.
Però ara estem pendents de licitar la subvenció del PERTE, que és un programa de digitalització a nivell espanyol, i ara licitarem i podrem digitalitzar part dels comptadors, que això ens farà guanyar també en rendiment, o la primera fase de renovació de la xarxa d’aigua potable, o el pla director d’aigua potable, que dins d’estos cinc anys s’ha de conduir, s’ha de dissenyar, perquè a partir d’aquí tres anys, que acabarem esta concessió pont, decidim si municipalitzem l’aigua, si anem a un model mixt, o anem a un model de concessió de curta durada, però que no ens passe com el que ens havia passat: d’una concessió que s’anava perllongant i que portàvem des de l’any 84 amb una concessió que s’anava ampliant i que no tenia cap sentit.
I en el tema de l’enllumenat públic, el mateix. El que passa és que estes coses t’acaben hipotecant l’hisenda municipal, no n’acabes veient el rendiment de seguida, i molta gent et diu que no hi veuen cap canvi. El que passa és que ens ha costat molt resoldre el contracte, estàvem judicialitzats, però ara estem en el procés de reestructuració de tot el servei. Vam demanar subvenció per a la renovació d’enllumenat públic. Tot el que va sortint, natros ho demanem. En l’àmbit dels serveis bàsics, no es veuen els resultats i la millora de seguida, ho veus al cap del temps.
P: Altres qüestions que han definit estos anys a l’alcaldia: el concepte ‘imatge de poble’, que és una expressió que han encunyat a Deltebre, i l’altra, l’obertura del municipi al riu, amb parc fluvial, el centre fluvial del Delta, i finalment, Mescla i festes majors.
R: De l’acció municipal, la cosa que més se veu és als carrers: les vies públiques, l’espai públic. I sí que és veritat que no ho tenim en el nivell d’excel·lència i de pulcritud que ens agradaria, perquè el que voldríem és tindre-ho al top, però de com teníem les coses o com ho tenim canvia molt. Ara tothom es queixa que els desaigües estan bruts, però és que els desaigües abans molts no es netejaven. Ara els netegem dins del contracte d’imatge de poble. Quan acabes a una puntada al poble, comencem per l’altra, altra vegada. Si en lloc de tindre tres operaris (quan abans no n’hi havia cap, o es feia per part d’altres entitats, com se podia) en tinguéssem més, això ens implicaria tindre-ho encara millor. I això és que hem de continuar cap aquí. Una vegada vam engegar un bloc d’imatge de poble, hem pogut abordar el que és la idea inicial de tindre les coses molt millor, de neteja viària, dos màquines de neteja viària, recollir les escombraries tots els dies en les diferents fraccions, en l’ampliació dels contenedors, en la neteja de platges… abans es netejaven al juliol i l’agost, ara les platges del Deltebre, i no només la de Riumar, que és la urbana, sinó també la Marquesa i la Bassa de l’Arena, es netegen tots els dies, en molta més temporada, i a l’hivern també es netegen en diferents dies de la setmana, perquè la gent pugui caminar i pugui gaudir del Delta.
Per tant, això que és un nou marc, que ara ho trobem ja com a normal, fa deu anys no existia. No existia aquest punt de permanència de neteja. Què vol dir? Que cada vegada això ho podem anar millorant, ho podem marcar amb més excel·lència, però el que ara ja hem assumit com a normal és el que abans passava a ser gran part excepcional.
Pel que fa a l’obertura del poble de cara al riu ha sigut un canvi radical, un canvi estructural: un dels grans actius que té Deltebre és el riu, un riu que estava d’esquenes al municipi. Fent el parc fluvial, patrimonialitzant l’última barcassa que ens quedava, fent el centre fluvial del Delta, en tot el futur desenvolupament urbanístic de tot l’àmbit del Passador,… tot això ens marca una realitat que podem anar de cara al riu. Al pròxim ple municipal passem una modificació definitiva del POUM, que ha d’acabar aprovant la Generalitat, per fer la permuta de l’antiga confraria de pescadors per una part de sòl industrial. Això representa que, poc a poc, Deltebre anem agafant més àmbit d’actuació dins de l’àmbit fluvial per poder fer totes les activitats de projecció i que ens donen força d’enfocament turístic i de cohesió social.
P: Ho ha dit al principi, que una transformació imparable ens permet parlar del passat però també de futur. Recentment han inaugurat l’Arrossera, estan duent a terme el passeig del Carrilet, el Rialto…
R: A la conferència dels 10 anys vam fer un resum d’esta dècada, que sembla que sigui molt ràpid de dir però ha costat molt. Tinc la sensació que va ser abans d’ahir, que vaig agafar la vara d’alcalde i resulta que ja en fa 10 anys. Però hi ha un llegat i una realitat transformada que la ciutadania pot veure, més enllà que ja es veuen moltes coses normalitzades, però també hi ha una visió de futur, i ho vam definir en tres eixos, l’eix econòmic, l’eix persones i l’eix Delta. En tot el que seria la idea de futur, l’eix econòmic, ara que ja tenim un POUM adaptat, que tenim diferents normatives adaptades, ara ve el moment de la projecció, del desenvolupament, de la implementació. Per tant, aquí, més enllà de regularitzar les unitats d’actuació urbanística de la zona industrial, ara les hem d’ampliar. Hem d’ampliar la zona industrial en els propers anys. Abans no ho podiem fer perquè primer havíem de regularitzar el que estava malament: una gran part de les activitats estaven a precari, i encara que la gent se pense que la UA3 està feta, encara no està acabada, perquè faltava tota la part de l’electrificació, i ho estem acabant ara. Per tant, de les sensacions i les percepcions a la realitat hi ha també un biaix. Pel que fa al port, ens va costar 7 anys aprovar l’ampliació. Ara hem d’iniciar-la i això vol dir que hem de tindre la norma aprovada, hem de fer l’inscripció portuària, s’ha de treure la concessió per part de la Generalitat… Aquí també hi ha una faena de dos o tres anys, que és molt intensa i t’ocupa molta part de les reunions, però clar, això no es pot veure.
O el que és la vocació de turisme especialitzat. Una vocació de turisme especialitzat ha d’anar acompanyada de més places hoteleres, de més places de càmping, i ha d’anar acompanyada d’un turisme especialitzat que, quan vinga al Delta, veja que no és un turisme clàssic, de vocació de turisme familiar clàssic, sinó que anem a un model de turisme diferent, un turisme de birdwatching, un turisme gastronòmic, un turisme de les activitats de vent, un turisme de pesca esportiva, un turisme de wellness, models de turisme que ens han de marcar el tret diferencial de per què som al Delta i que el model de turisme clàssic no és al que aspirem.
Estem treballant intensament per acollir-nos a la convocatòria de la Llei de millora urbana, que permet accions urbanístiques però també de l’àmbit social
Tot això és marcar una mica les bases en aquest eix econòmic. En l’eix social hem de reforçar. Fa 10 anys una de les coses que vam tindre molt clar, de les accions que havíem d’engegar, era tot el tema de les polítiques socials. Més enllà de no superar els 20.000 habitants i de formar part de l’àmbit comarcal en la gestió de serveis socials, tenim una estructura pròpia de polítiques socials, en aportacions, en línies, en convocatòries. Nosaltres no volem que un jove d’una família de Deltebre que li faça il·lusió tocar el saxo a l’Espigador no hi puga anar per no poder pagar la quota. Per tant, aquesta quota l’ha d’assumir l’Ajuntament quan hi ha una necessitat de capacitat econòmica. Això són coses que ja s’han normalitzat. O que vulga fer una activitat a través del Xino Xano, de cara al riu, també. Això fa 9 anys que no existia, les polítiques socials. I dins d’este àmbit de polítiques socials, també treballarem intensament per intentar encaixar el que és la Llei de barris. Ara s’anomena Llei de millora urbana. Té una part urbanística, de desenvolupament, però també té una part social. I aquí volem entrar, si podem, en esta primera convocatòria, estem treballant intensament per intentar encaixar, i si no, hi haurà diferents convocatòries. Per tant, també és un tema potent.
I el tercer eix, que seria l’eix Delta, que ens ha de permetre exigir que tinguem oportunitats i futur, que el Delta ha de tindre realitat administrativa, que el Delta ha de tindre unes accions de la línia morfològica de la costa que eviten mantenir la inseguretat i la desconfiança que té la gent del Delta, però també els possibles inversors, en fer activitats a la zona. I això, les administracions, més enllà que ho veuen molt de lluny, també s’hi han de comprometre i passar de les bones paraules, que ja cansen, als fets.
El Delta ha de tindre realitat administrativa
P: A la conferència va reivindicar el Delta com a comarca.
R: No és un debat que avui estiga damunt de la taula, però la història demostra que algunes coses es fan bé i altres no. I en el futur hem d’estar preparats per assumir aquelles coses que s’han de fer millor. I no té sentit que en una realitat tan homogènia com és el Delta, amb tantes problemàtiques, no estigui reconegut com una realitat administrativa. Però això no és un debat que haguem d’abordar avui, sinó que és un debat que hem d’estar preparats perquè, en el moment que toque, puguem revisar l’ordenació territorial del país. Hem de reivindicar que allò que abans, possiblement, si haguéssim sigut comarca, no tindríem ara tots els problemes que tenim perquè haguéssem tingut una realitat molt més enfortida els diferents municipis del Delta.
Ara mateix, la decisió de si em torno a presentar no és damunt la taula: a la taula només hi ha projectes per continuar la transformació imparable de Deltebre
P: Acabarà el mandat amb 12 anys a l’alcaldia. Es presentarà per a un quart mandat? Al 2023 s’ho va estar pensant estar fins al final. No sé si ara ho té més clar?
R: Sap què passa? Que jo, inicialment, vaig comprometre’m a estar a dos mandats municipals. Els vaig complir amb escreix, i el meu debat, la meva reflexió personal, va ser si engegava este tercer mandat en el qual estem. Com he dit abans, el nostre objectiu, al final, no és governar Deltebre, ni ser alcalde de Deltebre. Em sento molt content de tot el que hem fet durant aquests 10 anys, i, per tant, avui damunt de la taula no hi ha, de cap manera, la reflexió de si em tornaré a presentar o no em tornaré a presentar. Avui damunt de la taula només hi ha projectes i continuar esta transformació imparable. Quan toque, que natros anem sempre molt a última hora perquè intentem evitar tot el soroll polític, farem la reflexió sobre quina és la millor opció per continuar esta transformació.
P: Diumenge, la consellera Parlon va visitar Deltebre. El president Illa va inaugurar l’Arrossera. El conseller Miquel Sàmper també va ser a Deltebre… Podem dir que hi ha bona entesa. Es pot entendre com un acostament entre Enlairem Deltebre i el PSC?
R: El govern del país ha entrat en unes ganes renovades, i en una etapa, engegant una nova etapa al país. I això es veu en una activitat frenètica: els mateixos consellers i conselleres van per tot. I, per tant, que esta sensibilitat també estiga venint al Delta, i venint a Deltebre, a natros ens va ampliar també de molta satisfacció, perquè natros, haguem governat uns, haguem governat uns altres, o governen uns altres, sempre hem tendit a tenir les millors relacions institucionals amb tothom. Això no vol dir cap tipus d’aproximament o no. Hi ha una molt bona relació, com és preceptiu, en tots aquells governs que han d’actuar a nivell de país sense sectarisme. I el que es practica, avui per avui, és mirar a la pluralitat de l’espectre polític de Catalunya als diferents municipis sense mirar colors polítics. Natros som independents, en este moment, tot i que venim d’una tradició convergent, però el fet que no es miren colors ni tradicions, sinó que s’actue en bilateralitat i sense mirar estes dinàmiques polítiques, jo els hi he de donar també les gràcies, perquè és el que toca i és el que tocaria a qualsevol govern. Ara és un govern del PSC al país, però també m’hauria agradat que això passés en altres moments.