El cap de setmana del 20 al 22 de juny, Aldover acollirà la tercera edició del SomRiu Fest, una programació amb actuacions musicals, propostes teatrals, intervencions artístiques i diverses propostes més, que tindran lloc en un espai natural a tocar del riu Ebre. El programa L’Ebre al Dia de Canal Terres de l’Ebre ha conversat amb l’alcaldessa del municipi, Rosalia Pegueroles, per aprofundir en els detalls d’esta proposta cultural que vol dinamitzar l’activitat del poble. A més, la conversa també ha abordat altres temes d’actualitat d’Aldover, com ara la reivindicació en matèria sanitària, projectes de millora ecològica o la cessió del Centre d’Interpretació del Riu, que fa anys que reclamen sense èxit.
Pregunta: Estem en el compte enrera per a la celebració de l’edició d’enguany de SomRiu Fest, un festival que, com diuen les impulsores, són unes festes de poble convertides en festival. Que us suposat per Aldover este festival?
Resposta: L’objectiu és apostar, primerament, per la cultura, que és una d’estes coses que entenc que costa, per propostes noves, i al final entenc que ho has de fer en un espai, com és un poble, que és Aldover, que no és un poble que tinga moltes coses, però que aprofitem un espai que penso que no tothom té, que és un espai de natura, i que sempre té un retorn positiu al municipi.
P: Enguany és la tercera edició i creix en nombre de dies: ara ja són tres dies de festival.
R: És una nova aposta de l’Aida i la Clàudia, les dos codirectores del SomRiu, per intentar que la gent del poble s’introduïsca al festival, i és el que passarà divendres: aquell dia se torna a incentivar el que és la companyia de teatre, amb el col·lectiu Confeti, del director Valer Gisbert, que és un doverenc de tota la vida.
“El SomRiu Fest comporta un treball d’anar sembrant per anar avançant. Crec que enguany mourem molta gent, pels concerts que tenim previstos de Ginestà i Pepet i Marieta”
P: El festival ha revitalitzat també el grup de teatre, que protagonitzaran la inauguració del festival.
R: És important, perquè és un grup amb molta diversitat d’edats, des de xiquets menuts fins a edats més madures.
P: L’espai que ocupa el festival és un escenari idíl·lic, com la platja fluvial d’Aldover.
R: Diumenge passat, este punt va ser la sortida de la piraguada de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. És una platja important d’una albereda. Són espais que hem de cuidar i preservar perquè tenen la seua funció. Som molt curosos, quan fem estos actes, per no destorbar l’equilibri existent. És un espai privilegiat, sí.
P: El programa, ho dèiem, és una aposta per la cultura, per propostes artístiques diferents, variades, però també hi ha dos caps de cartell destacats: Pepet i Marieta i Ginestà. És un cap de cartell important.
R: Crec que mourem força gent, que això és el que interessa, al final. Amb estos actes, el que volem és que el SomRiu vaja avançant. Anem sembrant i, amb una mica de paciència i molta faena, que d’això en saben molt les codirectores, anirem avançant.
P: També hi ha propostes que van més enllà de la cultura: com una baixada en caiac, que representa una aposta per l’entorn, i una paellada popular, que representa una aposta per la gastronomia.
R: És una aposta important, perquè suposen un impuls de quilòmetre zero. Som un territori molt ric en moltes coses, i ara estem en un moment en el qual la gent ens ho creiem, i això és important.
“Sense resposta sobre la cessió del Centre d’Interpretació”
P: Parlant d’altres qüestions d’actualitat del municipi, fa temps que reivindiqueu la cessió del Centre d’Interpretació del Riu. L’esperàveu al gener del 2023 però des de llavors hi ha hagut més novetats?
R: Esta és una obra que es va fer amb el Pla de restitució de Flix, és a dir que estem parlant de fa moltíssims anys. Venim treballant-ho des de fa temps però encara no hem trobat sortida a que n’obtinguem la cessió. Pensem que es podria aprofitar molt més però estem limitats perquè hi ha una assegurança molt gran: allà tens un espai amb un continent que no pots tocar, perquè ells entenen que ha de ser així, com a centre d’interpretació, però natros, com a poble, li donaríem uns altres usos. Estem treballant en això, però no avancem.
“El manteniment va a càrrec de l’Ajuntament, que hem actuat en la pintura exterior i la impermeabilització. Però a nivell de contingut està obsolet i creiem que li podríem traure molt més suc si n’assumim la gestió”
P: Ara mateix quina és la situació: qui s’encarrega del manteniment, l’Ajuntament o el ministeri?
R: El manteniment el fem tot natros. I les despeses són importants: fa poc vam haver de fer el manteniment de la pintura de fora de la façana, les impermeabilitzacions… Si no li podem donar un ús, aleshores el que passa és que ens queda obsolet: hi ha uns panells que penso que s’haurien d’actualitzar, cosa que representa una despesa, i se li hauria de fer una bona dinamització. Ens trobem en un punt mort. Aquell centre inclou informació de la flora i la fauna del nostre bosc de ribera, que és molt interessant, però si no podem tindre una persona que n’entèn, que puga fer una visita interessant i que et faça entendre tot això que estàs explicant i fer-nos adonar de la riquesa natural que hi ha, no té sentit.
P: Continuen les negociacions per a aconseguir esta cessió?
R: El grup d’Esquerra al Senat n’ha fet diverses preguntes i el que ens diuen és que encara no està cedit al ministeri, amb la qual cosa és com si no estiguessen fent res, tampoc. Però és que això ja ens ho van dir al 2023, al 2019…
Hem adquirit un terreny, prop del casal i de l’escola, que volem dedicar a zona verda. A més hi haurà aparcaments, alguns dels quals seran per a vehicles elèctrics, i pèrgoles
P: Altres temes de l’activitat de l’Ajuntament d’Aldover: estan treballant en dos actuacions, pel que fa a l’eficiència climàtica.
R: Hem adquirit un terreny, prop del casal i de l’escola, que volem dedicar a zona verda. A més hi haurà aparcaments, alguns dels quals seran per a vehicles elèctrics, i pèrgoles. Serà un espai per, quan faça molta calor, la gent puga tindre un espai per sortir, al mig del poble. Penso que s’aprofitarà molt.
També tenim un altre projecte, que és més complex, per millorar l’eficiència energètica de les escoles municipals. Vam demanar cofinançament a l’ICAEN i a la Generalitat perquè és una aposta molt important: es tracta de fer tot l’embolcall tèrmic de l’edifici. Són unes escoles que ja tenen molts anys i això suposarà una reforma molt important. També se substituiran les finestres i s’instal·laran plaques solars, amb la qual cosa aconseguirem incrementar un 30 o un 40% l’eficiència energètica de l’edifici. Estem parlant d’un projecte que concorre a les ajudes dels fons Next Generation, per la qual cosa hem de ser molt acurats amb tot el procediment. Si aconseguim els recursos que hem demanat, esta actuació no tindria cost per a l’Ajuntament d’Aldover.
“Amb l’embolcall tèrmic de les escoles, la substitució de finestres i la instal·lació de plaques solars, millorarem un 30 o 40% l’eficiència energètica de l’equipament”
P: Una de les preocupacions del món rural, dels pobles menuts, és l’envelliment de la població i el despoblament. Pel que fa a l’envelliment, Aldover forma part del projecte Radars, del Consell Comarcal del Baix Ebre, que vol combatre la soledat.
R: És un projecte molt interessant. És una faena que, als pobles menuts, ja s’estava fent. Perquè si alguna cosa tenim de bona, és que la gent socialitza molt: tothom coneix tothom. I aquell establiment, com pot ser una botiga, ja detecta si una persona que hi va habitualment, pel motiu que siga fa un o dos dies que no passa, aleshores es pot alertar. Amb este pla, el que aconseguim és, a més, relacionar els serveis socials i la sanitat amb els establiments. Es va fer formació, hi ha un número de contacte,… Obres el meló d’aquella persona que té una situació de soledat no volguda, que no estava detectat, per poder-ho monitoritzar. No es tracta de tractar una malaltia, sinó de previndre estes situacions.
“En relació al consultori, estem fent una recollida de signatures. Perquè, malgrat que pel que fa al tema mèdic i l’infermera ara estem bé, amb una situació equilibrada, teníem el contracte d’una administrativa, a mitja jornada, i això no s’està respectant”
P: Parlant de salut, al gener, algunes alcaldies d’Esquerra Republicana vau posar el crit al cel davant el que enteneu que és una possible retallada de serveis de salut i tancament de consultoris. Vau tindre, fins i tot, la visita de la consellera de Salut, Olga Pané, i us van assegurar que no hi hauria retallades. Quina és la situació a hores d’ara?
R: En relació al consultori, estem fent una recollida de signatures. Perquè, malgrat que pel que fa al tema mèdic i l’infermera ara estem bé, amb una situació equilibrada, teníem el contracte d’una administrativa, a mitja jornada, i això no s’està respectant. Al ser un municipi de gent molt gran, estes persones no tenen ni la informació ni la destresa tecnològica per utilitzar un telèfon mòbil per demanar una visita mèdica, per demanar unes analítiques, per fer una recepta electrònica… Necessiten algú que els hi faça. I, sense esta persona, aleshores els sanitaris han de fer esta tasca administrativa que no fa qui la podria fer. Això resta temps del que els metges haurien de dedicar a atendre els pacients. I cada vegada més, a nivell general, estem tenint dificultat pel nombre de sanitaris: tindrem un problema de personal. En este sentit, la primària és un filtre molt important per no arribar a col·lapsar un hospital.
“La gent més envellida d’Aldover no té capacitat per demanar cita al metge de manera telemàtica: necessita l’ajuda d’algú i si esta faena l’han de fer els metges, dediquen temps que podrien dedicar a atendre persones. Esta faena l’ha de fer personal administratiu i no hi volem renunciar”
P: Abans citàvem l’envelliment, però els pobles menuts també es troben amb la situació d’afrontar el despoblament. A Aldover heu impulsat polítiques d’habitatge, amb l’adquisició d’un edifici amb la intenció de rehabilitar-lo. En quin moment està?
R: Les obres de rehabilitació ja les hem fet i, entre el que queda d’enguany i l’any que ve, hem d’acabar de fer el plec de normatives que han de regular l’ús posterior. La nostra idea és que esta casa la puga habitar gent jove amb fills que puguen portar a l’escola. Perquè este és un altre dels problemes que tenim: cada vegada hi ha menys xiquets. Al 2026, este immoble ja hauria d’estar ocupat.
P: Aldover està a tocar del riu. Quina situació teniu, a hores d’ara, per la proliferació de la mosca negra?
R: Ja hi ha dos o tres persones del poble que se m’han començat a queixar per la situació. Els últims anys anava molt bé i no n’hi havia, però ara sembla que ja es comença a notar pels horts…
“Al 2020 vam fer l’aposta per la recollida porta a porta. No ha funcionat tan bé com hauríem volgut perquè per a que esta acció funcione, has de tindre tot el circuit acabat”
P: Estan treballant en un projecte de recollida circular. En què consisteix?
R: Al 2020 vam fer l’aposta per la recollida porta a porta. No ha funcionat tan bé com hauríem volgut perquè per a que esta acció funcione, has de tindre tot el circuit acabat. Vam demanar un ajut a l’Agència Catalana de Residus i la cosa és que els habitants del municipi han de tindre la seua tarjeta, fer un codi de barres, i que, d’esta manera, la gent puga tindre una taxa justa. Això no vol dir deixar de pagar sinó que, si fas una bona actuació i una bona recollida selectiva, es reduïsca la taxa que has de pagar, en relació als que ho fan més malament. No hem d’oblidar que la Unió Europea ens exigeixen que, fins al 2030, anem incrementant els cànons de residus. Cada vegada anirem pagant més, i si la ciutadania no ens conscienciem… No és que l’Ajuntament et vulga pujar la taxa d’escombraries, sinó que és el que ens manen: com més tones de residus anem fent, més s’incrementa el preu.
“L’Ajuntament no volem pujar la taxa: ens ho marca la UE. El que cal és que les persones que gestionen bé els residus ho noten amb una taxa més beneficiosa que qui no ho fa bé”
P: Pel que fa a la C-12, la Generalitat ha anunciat el projecte del 2+1. De moment no té, entre les prioritats, el tram que afecta Aldover. Què representaria, pel que fa a la mobilitat i la seguretat del seu municipi?i
R: Si ho recordeu, abans no van arreglar el ferm vam tindre una accidentalitat brutal. Quan van fer esta actuació va comportar una nova senyalització horitzontal, que va substituir molts trams en els quals es podien fer avançaments i que ara no estan permesos. Tot el que siguen millores, ja tardem a fer-les. Això ja ho hauríem d’haver fet fa molt.
Podeu veure l’entrevista íntegra a: https://youtu.be/Wv9cnJPzbHk
