El Parc Natural del Delta de l’Ebre, conjuntament amb l’organització SEO-Birdlife, ha dut a terme un estudi que permet conèixer l’afluència, els fluxos i la distribució d’usos i la caracterització dels visitants que rep el parc natural al llarg de l’any. El programa L’Ebre al Dia ha repassat estes dades amb Imma Juan, tècnica d’Ús Públic del Parc Natural del Delta de l’Ebre.
Pregunta: Una de les primeres dades que crida l’atenció d’este estudi és que el Parc Natural del Delta rep al voltant de 1.390.000 visites cada any. Us ha sorprès esta xifra?
Resposta: Sí que ens ha sorprès una mica, perquè totes les dades que sempre hem tingut eren al voltant d’entre 600.000 i 800.000 persones. L’origen del treball és que ens permet anar analitzant a poc a poc la capacitat de càrrega que té cada una de les zones del parc per veure si pot assumir la quantitat de visites i d’usuaris que té. Per tant, abans s’ha de fer tota una caracterització i un estudi de tot un any per veure exactament quina és la freqüència del turisme. Per tant, és un estudi que només s’ha fet a les zones del parc, a set punts del parc. És a dir, aquella persona que ha anat, per exemple, a la Ràpita o a l’Ampolla a dinar, no està comptabilitzada aquí. Comptem gent que han utilitzat els espais del parc natural: les Olles, la punta del Fangar, lo Garxal, la desembocadura, el Mitjorn, Eucaliptus, la platja del Serrallo, el Trabucador, l’Encanyissada i la Tancada.
Això vol dir que encara seria una xifra molt més elevada, si féssem tot un estudi global de tot el Delta, mirant els municipis que estan a la perifèria. Però això ja no ens ho hem comptat. I això és una xifra que sorprèn perquè el Delta és tan gran que, per a adonar-te que hi ha moltíssima gent, hi ha moments molt puntuals, com Setmana Santa, que és fàcil de veure. Però després la gent es distribueix molt, i també hem vist que el turisme s’ha desestacionalitzat. Per tant, també està venint en èpoques que abans no venien. Abans era més concentrat, ara s’esponja més. Entre març i octubre hi ha moltes visites.
El turista de zones de població important properes, com Barcelona o València, han convertit el Delta en destinació habitual: al llarg de l’any hi poden vindre de 4 a 6 vegades
El que vol dir que, fent la suma de tot un any, evidentment és una xifra important. I que ens dona una perspectiva que el Delta, realment, és un lloc que ja no és només un espai per a visitants, sinó que és un espai una mica periurbà: la capacitat que té la gent de Barcelona, Saragossa, València, com a nuclis de població important propers, fa que haja sorgit un tipus de turisme que fa que, a l’any, puguen vindre entre 4 i 6 vegades. Això vol dir que hi ha molta gent que repeteix.
P: Un dels objectius de l’estudi no era només quantificar, sinó també identificar els espais més visitats. Aquí el sector Eucaliptus-Trabucador concentra gran part, és a dir, un 40% d’aquests visitants van a esta zona. És una xifra que us preocupa? És a dir, són molts de visitants. A partir d’aquí, de conèixer els percentatges que visiten cada espai, implica actuacions per part del Parc Natural?
R: Estos estudis ens serveixen com un instrument de gestió de l’espai. Perquè si tu veus que hi ha molta concentració en un espai en moments puntuals, has d’aprendre mesures per regular o per ordenar o per prohibir en un moment determinat l’accés. Hem de ser molt conscients que el Delta és un espai que cal protegir. La conservació és el primer: som un parc natural perquè hem de conservar l’entorn. I, per tant, el fet que la gent puga gaudir-ho vol dir que també, moltes vegades, hem de posar tota una sèrie d’instruments al servei del parc per poder regular i poder ordenar. En el cas del Trabucador, jo crec que les xarxes socials, en això ha anat una mica variant, s’ha posat molt de moda fer-se l’autofoto (selfie), i al Fangar també. La gent hi va, possiblement s’hi està una estona, es fa la foto i marxa. Però també es comptabilitza: són persones que estan allà. El següent pas és veure si això està provocant un impacte sobre el medi. I en alguns punts estem detectant que sí que pot ser així, però les regulacions que s’estan fent i les que fa uns anys ja vam adoptar, per exemple per fer estes zones d’aparcaments, ja han anat servint per desconcentrar una mica i llevar-li pressió sobre aquell espai. Però hem d’estar molt atents, perquè és un espai que rep molta afluència de gent.
P: Després de la pandèmia és quan esclata, podríem dir, l’arribada de visitants al delta de l’Ebre, i ja es van prendre algunes mesures al Trabucador i a altres zones per intentar gestionar esta arribada massiva de visitants.
R: Sí, de fet, ara s’ha estat una mica estabilitzant, perquè després de la pandèmia va haver-hi una punta molt forta que va provocar que haguéssim d’actuar d’una manera molt ràpida i, sobretot, molt ben coordinats amb els ajuntaments i els agents rurals i els agents de l’autoritat per ajudar-nos també a fer campanyes de conscienciació de com havíem d’utilitzar aquests espais i també llevar tota aquesta pressió, sobretot de vehicles que hi havia pernoctant a les nits a les platges del Delta. I això va provocar que, com que sortien moltes àrees d’acampada a cadascun dels municipis, que els mateixos municipis busquessen llocs prop de la platja o a la platja mateix d’una manera ordenada per anar desconcentrant la capacitat que tenia la gent d’anar d’arribar a un lloc i tindre molts de cotxes allí. I també una mica els itineraris, com des d’allí, pogués anar distribuint-los i pogués anar també fent una sèrie de distribució de la gent que no impacte tant. Vam haver de prendre unes mesures molt urgents i que ens han servit moltíssim per anar descongestionant espais en estes èpoques.
P: Pel que fa al perfil del visitant, que és una de les dades que també es dona a conèixer en aquest estudi, majoritàriament estem parlant de persones entre 36 i 55 anys i provinents de l’àrea de Barcelona, amb formació universitària. Com interpreteu estes dades?
R: Com que estem a prop de les zones urbanes importants, on hi ha molta massificació de gent, esta gent ve a gaudir, a fer bicicleta, a relaxar-se, a entrar en contacte amb la natura… Qui busca estos espais són famílies o gent d’una certa edat que ve a desestressar-se. Alguns venen en parella o són famílies amb criatures, i en altres casos són parelles de gent gran. La gent busca anar a la natura per descongestionar-se. Potser la gent més jove busca un altre tipus d’oferta, és normal. A més, els que venen són gent preparada que, a més, sap on va: el 95% respon que sí que saben que es troben a un parc natural quan els hi preguntem. I més del 50% també coneix que estem a una Reserva de la Biosfera i ha sentit a parlar de la carta europea de turisme sostenible. Venen sabent on venen. Això és bo, perquè si gestiones un espai on tens molta pressió de gent que no sap on va, has de donar molta informació, has de conscienciar molt la gent… I, en canvi, quan el públic és bastant respectuós, no et costa tant el moment de posar els límits o ordenar la gent perquè la gent ho entén, majoritàriament. Una de les situacions es dona amb els gossos: les platges del Delta són un dels pocs llocs on hi poden anar, però sempre ho han de fer lligats. L’impacte que un gos pot tindre al Fangar en època de nidificació si va solt pot fer perdre una colònia sencera d’aus.
L’impacte que un gos pot tindre al Fangar en època de nidificació si no va lligat pot fer perdre una colònia sencera d’aus
P: Quines altres procedències podem destacar?
R: Gairebé més del 30% ve de Barcelona, però si ampliem a un radi de 200 km, dins de Catalunya, ja ens situariem al voltant del 50%. Un 25-30% ve de la resta de comunitats autònomes d’Espanya, i un 20% ve d’altres països, majoritàriament són francesos (pràcticament un 60%), alemanys, holandesos, anglesos, italians i, puntualment, gent dels Estats Units, Japó o Xina.
P: El turisme ornitològic ha tingut també un pes destacat en l’estudi. Per què l’heu volgut analitzar en concret? R: SEO-Birdlife és un dels que han participat en el projecte i ens interessava saber quin recorregut té encara el turisme ornitològic perquè és un turisme que es pot desestacionalitzar. És un perfil que et pot vindre en èpoques de tardor, hivern i primavera, que és quan tenim menys pressió i, per tant, podríem tindre un creixement important durant estes èpoques. Ens interessa saber què interessa este turista, què demana, què necessita, què els hem de proporcionar, com ens hi podem apropar… tot això ens ha donat una sèrie de pautes perquè l’objectiu és potenciar este turisme ornitològic, que segurament ho reuneix tot perquè és el més respectuós, és el que també aporta més diners, perquè són gent amb poder adquisitiu (molts tenen càmeres que valen molts diners), que consumeixen i que, a més, venen en èpoques de migracions, que és quan a ells els interessa, a la tardor i a la primavera, sobretot.
L’objectiu és potenciar el turisme ornitològic, d’alt poder adquisitiu i fora de la temporada forta
P: També s’ha analitzat l’impacte econòmic, que es calcula en uns 49 a 63 euros per persona, de mitjana. És una xifra important.
R: Esta dada està ponderada, perquè aquí la població local no hi entra. Només són gent que realment consumeixen, que són visitants: al voltant de 600.000 persones. Si ho multipliquem, la xifra arriba gairebé als 35 milions d’euros, que és una xifra ja important per a un territori com el Delta, que partíem fa 30 anys o 40 de zero a nivell turístic. No teníem ni serveis, pràcticament, i això ara està molt vinculat a que és un parc natural i que és una destinació turística de referència a nivell de natura. Ara entrarem a treballar molt el tema de benestar i salut i natura. Els dos parcs naturals, el del Port i el del Delta, estem treballant, juntament amb el departament de Salut i altres departaments, la taula de Salut I natura de les Terres de l’Ebre, que presentarem a l’octubre. Volem que les Terres de l’Ebre es convertisquen en un referent de salut i natura, que té un recorregut molt important des del punt de vista d’oferta turística.
P: Quins són els reptes o les línies de treball per al Parc Natural?
R: Tenim una sèrie d’ecocomptadors, situats a diferents espais del Delta, que continuen enviant dades. Durant tota una sèrie d’anys obtindrem tota una sèrie de dades que ens aniran dient si alguna cosa està variant, si alguna cosa s’està alterant. I després anirem ara mirant quines són aquelles zones que ens interessa evolucionar cap a un estudi més concret de capacitació de càrrega, que ens donarà més informació per veure, d’alguna manera, aquells espais que estan una mica més pressionats, de quina manera podem actuar perquè no hi haja un impacte i que la gent continue gaudint de l’espai.
