Les perifèries són “extrems o marges de qualsevol entitat geogràfica, en contraposició al centre, i, més específicament, els d’una ciutat”. El terme sembla discriminatori, però també és reivindicatiu. ‘PERIFÈRIC’ és el nom escollit d’uns premis que naixen per convertir-se en un punt de trobada necessari. Un reencontre voluntari i generós que ha de generar més coneixença, millor veïnatge estructural, i la percepció d’una àmplia regió natural configurada des dels orígens dels temps entorn dels rius.

Actualment, vivim en terres segregades administrativament. Conflueixen Catalunya, la Comunitat Valenciana i l’Aragó. La part catalana aporta 180.000 habitants, 52 municipis, 4 comarques (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta), i una identitat veguerial ja reconeguda pel seu Govern: les Terres de l’Ebre. Destaca la capital, Tortosa, que supera els 35.000 habitants, i té tres capitals comarcals més: Amposta amb 20.000 habitants, Móra d’Ebre amb 5.600 i Gandesa amb 3.000 conciutadans.

La part de la Comunitat Valenciana, el nord de Castelló, supera els 110.000 habitants. Té 44 municipis i tres comarques (Alt Maestrat, Baix Maestrat i els Ports). Manté una estructura provincial, i la ciutat de referència, Vinaròs, és la capital que s’apropa als 30.000 habitants, els mateixos que Benicarló. Morella, capital dels Ports, arriba als 2.500 veïns, mentre que a l’Alt Maestrat la capital Albocàsser en té 1.200, gairebé els mateixos que la veïna Benassal.

Finalment, l’única comarca que aporta Aragó a l’espai de confluència, és el Matarranya, qui té un elevat nombre de municipis, 18, i una població total que no arriba als 10.000 habitants, una quarta part dels quals estan a la capital Vall-de-roures. En conjunt, la diagnosi de tot aquest espai és clara i fàcil: la població es concentra a la costa i l’interior està despoblat. Però també és cert manté un flux constant de mobilitat en totes direccions, amb una naturalitat i transversalitat que la mateixa parla facilita.

Hi ha, però, una altra dada comuna que sobresurt: els 114 municipis són perifèrics, amb relació a les grans ciutats. Tant si és a les capitals de província (Tarragona, Castelló i Terol), com si es vol anar a les grans capitals regionals (Barcelona, València i Saragossa), cal recórrer més de 100 i 200 quilòmetres. I una dada més: unint la població de les tres regions s’arriba a la xifra màgica per al creixement: hi vivim 300.000 habitants.

Els PREMIS ‘PERIFÈRIC’ pretenen aportar la notorietat i el protagonisme d’aquest espai perifèric massa oblidat i desestructurat, a través dels seus mitjans de comunicació de referència en l’espai digital. Configurem una comunitat amb prou elements naturals i culturals per creure’ns que tenim al davant un futur ple d’oportunitats, compartint projectes i idees, i reclamant mancances que són comunes.

L’àmplia àrea geogràfic a la que interpel.len els PREMIS PERIFÈRIC, si es fa cas als experts i als estudiosos, podria considerar-se un espai si ens situen als segles VIII i VI a. C. Fa més de 8.000 i 6.000 anys, durant la primera Edat de Ferro, a aquesta regió se l’haguès pogut denominar com la dels Pobles dels Rius, perquè vivient a l’entorn dels rius que tots coneixem. Un estudi recent ha xifrat en “120 jaciments documentats“, curiosament, una xifra molt semblant als 114 municipis actuals.

Tot això passava a l’entorn de rius i afluents, el més important dels quals -també de l’Estat-, és el riu Ebre. No parlarem ara del riu mare i més conegut, però sí de la resta, com per exemple del riu Cervol que mor a Vinaròs: “un corrent d’aigua intermitent” que travessa les comarques dels Ports i del Baix Maestrat, i que també és anomenat riu Sec, o riu de les Corces (a la capçalera) i fins i tot riu Servol en alguns mapes.

Ressenyem igualment, com a propi de la regió que estem identificant, l’emblemàtic riu Sénia (o riu de la Sénia), antigament anomenat riu d’Ulldecona. Un riu que discorre entre Catalunya al nord i el País Valencià al sud, i que té 49 km de longitud fins que desemboca al mar, tot establint la frontera històrica establerta per Jaume I el 1240.

Seguint amb el viatge arribem al riu Algars, un riu de la conca de l’Ebre al límit entre les comarques de la Franja de Ponent i de Terra Alta, que naix als Ports de Tortosa-Beseit. Desemboca, com afluent per la dreta, al riu Matarranya, de 75 km de curs, i que constitueix la frontera entre Catalunya i Aragó de gairebé la meitat del seu trajecte.

Finalment, també ens referim al Guadalop, un altre afluent del riu Ebre pel marge dret. Discórre per un trajecte de 160 km i té una superfície de conca hidrogràfica de 3.890 km². Amb el nom de Guadalope, és riu més regulat d’Aragó perquè conté els embassaments de Santolea, Calanda i Civan, a Casp; així com La Estanca d’Alcanyís i l’embassament de Berge, al seu afluent Guadalopillo. I arriben així, finalment, al Bergantes, un dels sis afluents del Guadalop.

Com podem comprovar, són 7 els rius que els estudiosos (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la UB) identifiquen d’una àrea de confluència de tres CCAA, tot mostrant “un passat enigmàtic, però a l’hora, estranyament proper”. Ho acrediten un pilar trobat a l’Assut (Tivenys), una necròpolis al Coll del Moro (Gandesa), una de les destrals més antigues que mai s’ha trobat al javiment de Sant Jaume (Alcanar), o troballes fenícies de pasta de vidre a Mianes (Santa Bàrbara). Tot un món de “cabanes, pobles, torres, fortaleses, sofisticades residències, cabdills dels riu, filadors i terrissaries”, que tenim el deure de redescobrir. És l’antiga Ilercavònia?

OBJECTE

El diari digital EBREDIGITAL.CAT, editat per LIARBA Comunicacions SL (Grup EbreMedia), amb seu social a Tortosa, i que dona cobertura informativa a les Terres de l’Ebre; conjuntament amb el portal web COMARQUES NORD, també diari digital, que cobreix les comarques dels Ports i el Maestrat, al nord de la Comunitat Valenciana, i el Matarranya, al sud de Terol, creen els PREMIS ‘PERIFÈRIC’.

L’objecte és fer valdre i potenciar un espai geogràfic en el qual hi viuen 300.000 persones, per donar notorietat i protagonisme als ciutadans, i per cooperar en els apartats cultural, social i econòmic. Els PREMIS ‘PERIFÈRIC’ tenen un caràcter col.laboratiu i pretenen, per damunt de tot, potenciar la coneixença dels diferents participants.

L’antiga Ilercavonia és un territori prenyat d’història comuna: des de restes de dinosaures, a poblats prehistòrics llevantins, passant pels poblats ibers. Tot plegat emmarcats en una regió geogràfica que en l’àmbit natural i morfològic presenta un mateix perfil, mentre que en l’àmbit cultural, també llueix una identitat i singularitat, que és comuna i pròpia.

BIENNAL

Els PREMIS es convoquen amb periodicitat bianual, i se celebraran cada dos anys amb el mateix sistema partit: el novembre la resolució i a l’abril l’entrega dels premis als guanyadors.

La primera edició dels premis arranca al mes de novembre de 2024. La valoració dels candidats serà d’acord amb els mèrits acreditats durant 2 anys. Concretament entre l’1 de gener de 2023 i el 31 de desembre de 2024, i així successivament.

CANDIDATURES

Es faran públiques als dos diaris digitals que convoquen els Premis, el novembre de 2024.

Es podran presentar candidats fins al 31 de desembre de 2024, inscrivint-los directament al web https://ebredigital.cat/premis-periferic/, o per e-mail: [email protected]

Poden presentar-se com a candidats, en les diferents categories COMARCALS i REGIONALS, aquells ens, col.lectius, empreses, o entitats, i també persones a títol individual, que hagin destacat en qualsevol dels apartats (definits en l’apartat premis).

Les candidatures les poden presentar els membres dels diferents Jurats (tant en la fase de consultes, com quan ja estan constituïts), així com els membres del comitè d’honor, del comitè tècnic i del comitè organitzador.

Tots els nominats han d’incloure un currículum, així com les dades de contacte.

ATORGAMENT DEL PREMI

Els jurats estudiaran les candidatures proposades i seran els responsables de fer una primera selecció de noms, per convertir-los en finalistes. Posteriorment, es reuniran per fer la votació final, prèvia a la concessió dels premis, els quals s’han d’atorgar a una sola persona, encara que el premiat sigue una entitat.

El jurat podrà decidir una excepció de manera motivada.

Els membres del jurat absents poden exercir el seu vot mitjançant delegació en un altre membre del jurat.

Els acords d’atorgament ha de ser adoptat, com a mínim, per majoria simple.

LLIURAMENT DEL PREMI

Els PREMIS s’ha de lliurar a la persona o entitat guanyadora en el curs d’un acte que presideix la màxima autoritat del municipi on es celebra, i també s’han de convocar els membres del jurat.

Els PREMIS seran atorgats, preferentment, pels patrocinadors i col.laboradors.

DOTACIÓ DEL PREMI

La dotació consistirà en l’entrega d’una obra d’art, creada per un artista o artesà de les regions amfitriones, commemorativa i representativa dels ‘PREMIS PERIFÈRIC’.

Tanmateix, rebran lots de vals “Menú gastronòmic”, provinents dels millors restaurants del territori, i també de les diferents jornades gastronòmiques dels municipis col.laboradors, a gastar durant un any..

En el cas que s’incorpore un premi en metàl.lic, l’import haurà de ser traspassat, en un percentatge significatiu, a una entitat benefactora que hagi destacat pel seu treball per la comunitat, a elecció del guanyador.

PUBLICITAT I TRANSPARÈNCIA

La difusió de la convocatòria, dels terminis, i de les resolucions del jurat, es faran a través dels mitjans de comunicació membres de l’organització, per mitjà d’un web específic al qual es donarà publicitat i lliure accés, i amb rodes i notes de premsa als mitjans de comunicació.

PROTECCIÓ DE DADES

D’acord amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades, les dades personals incloses en les candidatures presentades seran tractades d’acord amb la normativa vigent.

La constitució del Jurat el 28 de novembre estarà assistida per un notari, qui aixecarà acta de la creació de cada jurat, i revisarà tot el funcionament dels Premis fins a la seua entrega.

COMPETÈNCIA

L’organització, EBREDIGITAL.CAT i COMARQUES NORD, podrà alterar qualsevol punt de les bases, justificant la necessitat i comunicant-ho tant al Jurat com als portals web i afectats.

• Els jurats estan integrats per un número imparell de persones de reconegut prestigi, invitades pels organitzadors, o proposades per altres membres del Jurat. Seran persones procedents o vinculades al Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Alt Maestrat, Baix Maestrat, els Ports i Matarranya.
• A cada jurat hi haurà la presència de, com a mínim, una tercera part de periodistes. Així mateix, l’organització potenciarà la presència de representants institucionals, per garantir la representativitat territorial de les vuit comarques en cas de necessitat.
• En el cas que no es pugue respectar els criteris assenyalats, la vacant serà ocupada per membres de l’organització; fins que es trobe un nou candidat substitut.
• En la mesura del possible els jurats respectaran la paritat de gènere i la diversitat generacional i territorial.
• Cada premi tindrà assignat un secretari, membre de l’organització, que no té dret a vot.
• Si un membre del jurat és a la vegada candidat o nominat als premis, podrà participar com a jurat d’aquells premis en els quals no figure com a candidat o nominat.
• Per a la composició del jurat es segueix el següent criteri:
  • representants institucionals: Generalitat, Diputacions, Consell Comarcals, Ajuntaments i organismes públics.
  • persones de reconegut prestigi (VIP’s): representants d’entitats de la societat civil.
  • periodistes: en exercici i/o experiència acreditada.
• Cada membre del jurat que deixe vacant podrà proposar el nom d’un substitut i el comunicarà a l’organització. Seran membres nats per un període de 4 anys.
• El jurat es reunirà, com a mínim, tres cops dins de cada cicle d’obertura dels premis: un al novembre, per constituir-se, validar les bases i els candidats. El segon, durant el primer trimestre de 2025 per escollir els tres finalistes de cada premi. I el tercer i últim, dies abans de l’entrega de premis per establir els guanyadors, en deliberació secreta.
• Excepcionalment, es podrà fer una convocatòria si es produeix algun esdeveniment excepcional. Les reunions seran preferentment telemàtiques..
• El veredicte serà secret fins al dia de la gala, l’abril de 2025.
• Els membres del jurat hauran d’assistir a les reunions, o bé presencialment o bé a través de videoconferència.
• La delegació de vot és vàlida si està degudament acreditada pel titular.
• Els membres que no hagin assistit a les reunions no podran recórrer contra el veredicte.
• El veredicte del jurat serà adoptat per consens i, si no és possible, per majoria dels membres assistents a les reunions convocades a aquests efectes.
• Les deliberacions del jurat i el vot dels seus membres seran secrets.
• Qualsevol conflicte serà resolt pel secretari en representació de l’organització.
• La tasca del secretari consistirà en la redacció de les actes, que hauran de ser signades per tots els membres assistents a les reunions.
• Formar part del jurat implica acceptar el que estableix aquest reglament.
• L’organització es reserva el dret a ampliar o modificar les Bases dels premis.

Composició dels 9 jurats que decidiran els 48 PREMIS PERIFÈRIC COMARCAL:

1. JURAT BAIX EBRE 1. Escollirà 4 premis comarcals (Projecte Empresarial, Producte, Proposta Sociocultural i Projecte Mediambiental). Format per 15 membres: 3 de caràcter institucional, 6 periodistes, 2 representants de sindicats i 3 persones de reconegut prestigi.
2. JURAT BAIX EBRE 2. Escollirà 2 premis territorials (Talent Emprenedor i Ilercavó pel món). Format per 15 membres: 10 d’elles periodistes, i 5 persones de reconegut prestigi.
3. JURAT MONTSIÀ. Escollirà la totalitat dels premis, tant els 4 premis comarcals (Projecte Empresarial, Producte, Proposta Sociocultural i Projecte Mediambiental), com els 2 premis territorials (Talent Emprenedor i Ilercavó pel món). Està format per 11 persones, 2 de caràcter institucional, 4 periodistes, i 5 persones de reconegut prestigi.
4. JURAT RIBERA D’EBRE. Escollirà la totalitat dels premis. Format per 9 membres: 2 de caràcter institucional, 3 periodistes, i 4 persones de reconegut prestigi.
5. JURAT TERRA ALTA. Escollirà la totalitat dels premis. Format per 5 membres: 1 de caràcter institucional, 2 periodistes, i 2 persones de reconegut prestigi.
6. JURAT ALT MAESTRAT. Escollirà la totalitat dels premis. Format per 5 membres: 2 de caràcter institucional, 2 periodistes, i 1 persona de reconegut prestigi.
7. JURAT BAIX MAESTRAT. Escollirà la totalitat dels premis. Format per 7 membres: 1 de caràcter institucional, 2 periodistes, i 4 persones de reconegut prestigi.
8. JURAT ELS PORTS. Escollirà la totalitat dels premis. Format per 7 membres: 1 de caràcter institucional, 1 periodistes, i 5 persones de reconegut prestigi.
9. JURAT MATARRANYA. Escollirà la totalitat dels premis. Format per 5 membres: 3 de caràcter institucional i 2 persones de reconegut prestigi.

Composició dels jurats que decidiran els 4 PREMIS PERIFÈRIC ILERCAVONIA:

• JURAT Millor PROJECTE EMPRESARIAL d’ILERCAVONIA. Format per 15 membres: 2 periodistes i 2 persones de reconegut prestigi, i 11 persones extretes dels jurats comarcals ja constituïts, amb el següent repartiment: 2 Baix Ebre, 2 Montsià, 1 Alt Maestrat, 2 Baix Maestrat, 1 Ribera d’Ebre, 1 Terra Alta, 1 els Ports i 1 el Matarranya.
• JURAT Millor PRODUCTE ILERCAVÓ. Tindrà 15 membres i s’aplicarà el mateix criteri de representativitat.
• JURAT Millor PROPOSTA SOCIOCULTURAL. Tindrà 15 membres i s’aplicarà el mateix criteri de representativitat.
• JURAT Millor PROJECTE MEDIAMBIENTAL. Tindrà 15 membres i s’aplicarà el mateix criteri de representativitat.

Igualment, el premi principal, i el premi especial, es decidiran amb aquests Jurats especials:

JURAT ILERCAVÓ DE L’ANY: 25 membres repartits territorialment (amb representants de cada comarca):

JURAT premi especial, ‘EBRENC DE L’ANY’: 15 membres repartits territorialment (amb representants de cada comarca):

Els membres dels Jurats es faran públics el 29 de novembre de 2024, un cop constituïts.
(*) En aquest premi es durà a terme una consulta experimental per internet, que sumarà vot (en procés)