Després de cinc anys des de la irrupció de la pandèmia ara la veiem con un malson, que ens va recordar, per si no ho sabíem, la nostra vulnerabilitat davant l’entorn. Sovint pensem en clau de certeses quan el món és, per definició, incert, inestable i arriscat. Suposo que el cervell funciona de manera positiva oblidant el negatiu i preferint la quotidianitat, la repetició i la inèrcia. Però avui el text no anirà d’això. Anirà de com després d’aquest malson l’economia ebrenca s’ha recuperat, posant la mirada en la creació d’ocupació, indicador senyal de la dinàmica econòmica (encara que parcial). Ens hi fixarem en les xifres de cotitzacions a la Seguretat Social fins març de 2025, i agafant març del 2021 com a punt inicial del nostre viatge pel temps. Per tant, quatre anys de recuperació i, se suposa, de recuperació dels nivells anteriors a la pandèmia. Les dades es refereixen tant al règim general (assalariats) com al d’autònoms. Ens ha anat bé, se suposa, però quan? En quines activitats? Territorialment bé?
És un increment rellevant però encara menor que el global a Catalunya, que ha sobrepassat el 13%
Doncs les dades oficials ens diuen que al març d’enguany Terres de l’Ebre generava quasi 60.000 cotitzacions. Si la xifra la comparem amb quatre anys abans serien 5.800 més, és a dir, quasi un 11% més. És un increment rellevant però encara menor que el global a Catalunya, que ha sobrepassat el 13%. On s’ha concentrat sectorialment aquest increment? Quines activitats es porten el premi? Anem, El gruix de la millora s’ha produir en el sector terciari, com era d’esperar. De fet, el 81% de l’increment s’ha concentrat en el sector serveis, i dins aquest, en el sector de l’educació clarament, seguit per a la restauració, sanitat, serveis administratius a empreses, allotjament o comerç. Per tant, la dinàmica dels darrers quatre anys té que veure amb els serveis col·lectius, sobretot, i després amb la recuperació del consum, el turisme i la recuperació global empresarials.
D’altra banda, Important, però, pel que significa de qualitatiu per a la estructura industrial d’un territori veure que ha passat amb la indústria. En aquest cas, les afiliacions han crescut un 10 % (quasi un miler de cotitzacions més), xifra que significa quasi el doble que el registre obtingut a Catalunya. El creixement del sector industrial de manera diferencial és una bona dada, molt bona. Agroalimentari, fusta, indústria química, paper o mobles serien darrera d’aquest augment.
Majoritàriament, aquest creixement, però, s’ha concentrat en les comarques costaneres (sobretot el Baix Ebre) amb un creixement nul a la Ribera d’Ebre i menor que la mitjana a la Terra Alta. Assignatura pendent.
En definitiva, Terres de l’Ebre en clara recuperació i creixement, amb una diferenciació en el sector industrial i on persisteixen els desequilibris Nord-Sud. La dinàmica del mercat previsiblement anirà millorant els números al Baix Ebre i el Montsià. A dalt, no obstant, haurà de ser la política pública la que tingui un paper més prominent.
Juan Antonio Duro
Catedràtic Departament d’Economia, URV