Hi ha una frase que diu que lo temps passa volant quan no pares. I és així. Fa quatre dies començàvem esta aventura i, sense quasi adonar-nos-en, ja han passat tres anys de legislatura.
Si soc sincer, els primers mesos no van ser fàcils. Tot semblava costar molt més del que imaginàvem. Faltaven mans, hi havia molt de desordre a l’Ajuntament, la situació econòmica era complicada i, fins i tot, vam patir per pagar nòmines. La majoria de nosaltres entràvem per primera vegada al govern municipal i, moltes vegades, teníem aquella sensació de ser «pollets sense cap», intentant entendre-ho tot mentre el poble continuava caminant.
Però mai vam perdre una cosa: les ganes de treballar per la Ràpita.
Abans de començar grans projectes, calia posar ordre a allò que diem ‘casa’, que és l’Ajuntament. Donar estabilitat a l’Ajuntament, dignificar les condicions dels treballadors, organitzar els serveis i construir un equip capaç de mirar endavant. Perquè quan una administració funciona, qui realment en surt beneficiada és lo poble.
Han estat tres anys de molta feina. De molta. De reunions, de gestions, de viatges, de negociacions, de papers, de decisions difícils i també de moltes hores i de renúncies perquè tot pogués sortir endavant. I si avui puc mirar enrere amb orgull és gràcies a totes les persones que formen part d’aquest equip de govern, i de l’oposició constructiva com és Més Ràpita.
Quan repasso tot el que s’ha fet, m’adono que ara comencen a ser visibles tots els projectes que estan fent progressar la Ràpita
Quan repasso tot el que s’ha fet, m’adono que ara comencen a ser visibles tots els projectes que estan fent progressar la Ràpita. Les obres del Casal Municipal del Jubilat, la compra del futur edifici que acollirà la nova comissaria de la Policia Local i els Serveis Socials, les millores al camp de futbol i al pavelló, l’impuls a les polítiques de joventut i de gent gran, el compromís ferm amb el nou institut, la modernització energètica i tecnològica de molts equipaments municipals, tota l’aposta per l’Economia Blava, el projecte estratègic sostenible del Delta de l’Ebre, la preparació del Pla de Barris, tot el projecte de renovació de la xarxa d’aigua i clavegueram dels pisos de Pepo o la transformació de la plaça Carles III… són només alguns exemples d’una feina que moltes vegades costa de veure mentre s’està fent, però que ara ja comença a ser visible.
I això és, probablement, el que més il·lusió em fa.
Veure que els projectes deixen de ser carpetes damunt d’una taula per convertir-se en obres, en serveis i en millores reals per a la gent de la Ràpita.
Tinc la tranquil·litat de saber que la feina està feta i que molts dels projectes que avui estan en marxa s’arribaran a veure
També us he de confessar una cosa. Quan t’adones que només queda un any de mandat, inevitablement et pares un moment a pensar. Et preguntes com ha passat tan de pressa. Com hem estat capaços de tirar endavant tantes coses. I, al mateix temps, també apareix aquella responsabilitat de voler que tot surti bé. Perquè detras de cada projecte hi ha moltes hores de feina, però sobretot hi ha les expectatives de molta gent. I això pesa. No perquè dubte del camí que hem fet. Al contrari. Tinc la tranquil·litat de saber que la feina està feta i que molts dels projectes que avui estan en marxa s’arribaran a veure. Però sempre hi ha aquella preocupació perquè res no pare, perquè res no es retarde i, sobretot, perquè ningú se sentigue decebut.
Juntament amb el meu equip de govern vam entrar a l’Ajuntament amb una idea molt clara: fer avançar la Ràpita. No per fer titulars, no per buscar excuses, sinó per treballar.
Sempre dic que soc l’alcalde més feliç del món. I és veritat. I també puc dir que, últimament, em sento tranquil de veure que, la gestió feta es veu reflectida en fets i no ha quedat en paraules.
Encara queda molta feina per fer. Moltíssima. Però ara podem començar a mirar enrere amb la satisfacció d’haver sembrat. I, el que és més important, començar a recollir els fruits.
