Aquest estiu, el jaciment arqueològic de l’Assut, a Tivenys (Baix Ebre) acollirà una nova campanya d’excavacions arqueològiques impulsada pel Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Els treballs de camp s’han programat entre el 29 de juny i el 12 de juliol, tot i que les tasques de laboratori s’allargaran fins al 19 de juliol. La intervenció s’emmarca en el nou projecte quadriennal de recerca El jaciment de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre) i el seu territori immediat durant la protohistòria (2026-2029), dirigit pels investigadors Jordi Diloli i Ivan Cots, i té com a objectiu aprofundir en el coneixement de l’evolució del poblat ibèric i del seu entorn immediat.
La campanya d’aquest estiu donarà continuïtat als treballs desenvolupats durant els primers mesos de l’any. Entre febrer i març, ja es va treballar en la consolidació i adequació de diverses estructures descobertes en campanyes anteriors, al voltant de la torre, de part del sistema defensiu i de l’anomenat Temple del Sol. Ara, les noves excavacions se centraran a resoldre alguns dels interrogants arqueològics que encara plantegen aquests espais. “Enguany ens centrarem en espais que encara presenten dubtes constructius i cronològics”, explica Jordi Diloli, investigador principal del projecte i director de les excavacions. “Excavarem la Zona Hàbitat Sud, la més moderna del jaciment, construïda a mitjan segle III aC, situada al costat del sistema defensiu i just davant de la porta monumental, on l’any passat vam documentar els nivells corresponents a l’època de les Guerres Sertorianes”, afegeix.
L’any passat, precisament, les excavacions van permetre identificar un conjunt d’estructures militars relacionades amb les Guerres Sertorianes (82-72 aC), un episodi clau de les guerres civils romanes. “La idea és acabar d’esbrinar aquests nivells més recents, tant els plenament ibèrics, corresponents al segle III aC, com els sertorians, construïts quan l’assentament ja estava abandonat amb motiu de l’enfrontament entre Sertori i Pompeu”, assenyala Diloli. Els treballs també pretenen determinar amb més precisió la cronologia de la muralla i de la torre i aclarir la funció de diverses estructures situades a l’exterior del sistema defensiu.
Un jaciment clau per entendre la protohistòria a l’Ebre
Ocupat entre els segles VII i I aC, el jaciment de l’Assut és un dels assentaments ibèrics més importants del sud de Catalunya. La seva seqüència arqueològica permet estudiar l’evolució de les comunitats ibèriques, la transformació de les seves formes d’organització social i política i el procés d’integració del territori dins el món romà. Des de l’any 2000, el GRESEPIA de la URV hi desenvolupa campanyes anuals de recerca que han permès documentar un extens sistema defensiu, una porta monumental, diversos sectors d’hàbitat i edificis singulars que han convertit el jaciment en un referent per a l’estudi de la protohistòria al curs inferior de l’Ebre.
La campanya combina la recerca científica amb la formació de nous professionals de l’arqueologia. A més dels investigadors i investigadores del GRESEPIA, hi participa personal tècnic especialitzat de l’empresa IBER APT i els alumnes del XV Curs d’Arqueologia de l’Assut, adreçat a estudiants d’Història, Història de l’Art, Arqueologia i del Màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica Aplicada, Recerca i Transferència de la URV, així com d’altres universitats. La intervenció permet als estudiants participar directament en totes les fases del treball arqueològic, des de l’excavació fins al tractament i estudi dels materials recuperats, en un dels jaciments ibèrics més rellevants de Catalunya.
