Hi ha realitats que sovint incomoden perquè és més fàcil ignorar-les que afrontar-les: ser jove avui no és fàcil. Ser jove avui és sentir que encara ho tens tot per fer mentre que tothom et demana que ho tinguis tot fet. Ser jove avui és voler trobar el teu lloc en una societat que sovint et tracta com si fossis massa petit per opinar però prou gran per carregar responsabilitats.
I encara és menys fàcil quan vius en un poble on les oportunitats són limitades, les partides pressupostàries són justes, els espais insuficients, les actuacions nules i les opinions diferents semblen molestar més que enriquir.
Hi ha problemes damunt la taula dels quals ningú ens parla ni ens fa costat: l’accés a l’habitatge, la precarietat laboral, la dificultat per independitzar-nos, la impossibilitat de construir projectes de futur o la salut mental.
Un poble sa és aquell que escolta, accepta la crítica i integra les opinions. No aquell que es tanca dins la seva pròpia manera de fer i castiga els qui pensen diferent
La discrepància no hauria de molestar. Opinar diferent no hauria de convertir algú en un problema. Un poble sa és aquell que escolta, accepta la crítica i integra les opinions. No aquell que es tanca dins la seva pròpia manera de fer i castiga els qui pensen diferent.
Perquè en un entorn on sembla que parlar massa pot tenir conseqüències, acabes aprenent a callar. Quan no existeixen espais reals on sentir-te escoltat, acabes pensant que la teva opinió no importa. I quan un poble no cuida emocionalment ni socialment els seus joves, aquests acaben marxant. I darrere de cada jove que calla, que marxa o que es desconnecta del poble, hi ha una oportunitat perduda.
La joventut és una etapa vulnerable. Falta entendre que darrere de cada jove hi ha pressions, pors, problemes de salut mental, inseguretats, dificultats econòmiques i, moltes vegades, una sensació profunda de desorientació. Però també és el moment en què construïm la nostra identitat, decidim qui volem ser i intentem trobar el nostre lloc al món.
Ens han repetit moltes vegades que els joves som el futur. Però costa creure-s’ho quan el present no ens inclou i quan el poble no ens cuida (…) El poder de decisió el té la gent, i només entre natros podem construir l’Aldea que volem
Ens han repetit moltes vegades que els joves som el futur. Però costa creure-s’ho quan el present no ens inclou i quan el poble no ens cuida.
Per això, és necessari fer una crida al sentit comú: una crida a qui sí que ens cuida i ens valora. El poder de decisió el té la gent, i només entre natros podem construir l’Aldea que volem.
