Aquesta seria la pregunta més freqüent del segon mandat del republicà Donald Trump, respecte el que són aficionats i inversors dels mercats de valors.
Cal dir, en primer lloc, que les competències de la presidència americana són escasses i limitades, però no per això importants. Tants importants que qualsevol decisió del president americà fa moure els indicadors borsaris al ritme del seu vals, encara que podríem dir que pel moviment que fa moure els indicadors, com són el Dow Jones americà, Nikkei japonès i com no el domèstic Ibex-35, se sembla més al ‘Regaeton’, amb la seva especialitat de ‘Perreo total’.
No és d’estranyar que si arriba a la Casa Blanca un empresari multimilionari que l’únic que entén de quin color és el bitllet del dòlar i on estan situats els pous de petroli
No és d’estranyar que si arriba a la Casa Blanca un empresari multimilionari que l’únic que entén de quin color és el bitllet del dòlar i on estan situats els pous de petroli. L’ètica per la seva gestió brilla o brillarà per la seva absència.
Certament, tot just començar el seu mandat, el president americà, ja ens va delitar amb la seva política aranzelària. No se sap si mal assessorat o simplement volia comprovar a on arribava la capacitat del poder del cap d’Estat estatunidenc. Les conseqüències de la seva política comercial va ser immediata, els mercats s’enfonsaven. El comerç mundial entrava en recessió. No se sap per què, però, veien que ni els mercats mundials, ni molt menys els parquets americans, aplaudien la seva decisió, va recular en les mesures. Això sí, abans d’anunciar la retirada temporal de les mesures, una piulada mig encriptada que només els seus apòstols van entendre anunciava la bona nova.
El mercat rebotava en força i els seus amics més propers es ventaven davant el president de les plusvàlues generades, per aquells, havien interpretat els designis del president. La pregunta era clau: Corrupció o intuïció?
Si no pregunteu al soldat que va guanyar milers de dòlars apostant que Maduro prompte acabaria entre les garjoles americanes i no salvadorenyes
El fet és que no Donald Trump ha començat una nova era en els mercats mundials. Una era que a la resta del món seria corrupció, però que als Estats Units diríem que és intuïció o olfacte borsari. Això sí, només als elegits que envolta al president. Per a la resta dels americans serà corrupció. Si no pregunteu al soldat que va guanyar milers de dòlars apostant que Maduro prompte acabaria entre les garjoles americanes i no salvadorenyes.
