El Reial Decret llei 7/2026 que s’ha aprovat aquest dijous 26 de març marca un punt d’inflexió en la política energètica a Espanya. Tot i que neix sota el paraigua d’un ‘Pla Integral de Resposta a la Crisi a l’Orient Mitjà’, el seu contingut va molt més enllà de la conjuntura econòmica immediata. La norma introdueix un nou paradigma estructural que situa l’emmagatzematge i la ciutadania al centre de la transició energètica.
1.- ‘Pilar de la Fermesa’ del Sistema Energètic
Fins ara, l’emmagatzematge era vist com un complement; amb el RDL 7/2026, es converteix en un requisit d’estabilitat.
Cànon d’Emmagatzematge Zero: Per incentivar la seguretat del subministrament, s’estableix un cànon de 0 € per a la capacitat d’emmagatzematge de gas que superi els 20 dies de consum, obligant a la càrrega del 100% en períodes crítics.
Per altra banda, s’estableix la prioritat en l’Accés i Connexió: La norma introdueix la figura de “Projecte Energètic Preferent”. Aquelles instal·lacions que incorporin sistemes d’emmagatzematge (hibridació) o projectes de bombeig tindran prioritat administrativa i accés a xarxa, reconeixent que la generació renovable només és útil si es pot gestionar i abocar de forma flexible.
Seguiment i Transparència: S’estableix l’obligació d’informació mensual per part de les Comunitats Autònomes sobre l’estat d’entrada en explotació de les instal·lacions d’emmagatzematge per evitar el “bloqueig” de xarxa per projectes que no avancen.
Per últim es declaren d’utilitat púbica les instal·lacions d’emmagatzematge per bombeig d’aigua.
2. Participació Ciutadana: Del Territori ‘Receptor’ al Territori ‘Gestor’
La novetat social més gran és la fi del model d’implantació passiva. Ara, el retorn social és una obligació legal.
Competència Municipal Pròpia: El Decret reforma la Llei de Bases del Règim Local per reconèixer expressament que la promoció de comunitats energètiques i l’impuls de la transició energètica són competències pròpies dels Ajuntaments. Això permet als municipis invertir diners públics i gestionar directament els seus propis projectes d’energia.
Obertura Obligatòria a la Ciutadania: En els projectes de generació i emmagatzematge, es reforça l’obligació d’oferir participació als actors locals (ajuntaments i veïns). No n’hi ha prou amb pagar impostos locals; els promotors han de dissenyar processos de participació real que permetin a la ciutadania ser “copropietària” o beneficiària directa de l’energia si ho desitja.
Reglamentació de Comunitats Energètiques: El Govern es compromet a desenvolupar el reglament definitiu per a les Comunitats Ciutadanes d’Energia. A més, es preveu la reserva d’un cupó de potència específic en les subhastes exclusivament per a projectes amb participació ciutadana.
3. Autoconsum i Electrificació: Facilitats i Fiscalitat
El Decret elimina barreres que frenaven la demanda.
Impuls a l’Autoconsum Col·lectiu: Es simplifiquen els tràmits per al repartiment d’energia en comunitats de propietaris i s’amplien les deduccions en l’IRPF per obres d’eficiència energètica i autoconsum.
Certificats d’Estalvi Energètic (CAE): El decret potencia el sistema CAE, permetent que l’estalvi generat per una instal·lació (per exemple, en substituir gas per una bomba de calor) es converteixi en un actiu financer negociable, millorant la rendibilitat immediata de les inversions.
I s’estableix una de les mesures més esperades: la possibiitat d’autoconsum a 5 kms.
En definitiva, el Reial Decret 7/2026 deixa clar que:
La transició energètica ja no és només una qüestió d’instal·lar panells o molins.
L’energia ha de ser gestionable: L’emmagatzematge és la clau per a la prioritat administrativa.
L’energia ha de ser democràtica: Hi ha moltes més facilitats per l’autoconsum i els ajuntaments i els veïns passen de ser espectadors a ser gestors actius amb base legal.
Xavier Sabaté
Membre del Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES)
