L’arquitecta, comissària, investigadora i educadora deltebrenca Eva Franch i Gilabert participa en el Congrés Mundial d’Arquitectes UIA Barcelona 2026 (que se celebra del 28 de juny al 2 de juliol) amb una sèrie de projectes que porten el Delta de l’Ebre a la conversa internacional sobre arquitectura, ecologia i transició planetària. A través de MONUSEDIMENT, desenvolupat amb TAKK – Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, i de La Tempesta: Arquitectures de Geoingeniería Vernacular, desenvolupat amb José Luis de Vicente des de FAST, Franch investiga el Delta no sols com un paisatge fràgil, sinó com una infraestructura viva de sediments, aliments, espècies, atmosfera, memòria i conflicte polític. En un moment en què el Delta de l’Ebre afronta regressió costanera, subsidencia, pujada del nivell de la mar, salinització, pèrdua de biodiversitat i la interrupció dels fluxos sedimentaris causada per preses i embassaments, tots dos projectes formulen una pregunta urgent: quines formes d’arquitectura, governança i reparació són necessàries quan el cos material d’un riu ja no arriba al territori que hauria de sostenir?
MONUSEDIMENT es presenta com un prototip litúrgic per als futurs sedimentaris del riu
Ebre Presentat en les tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs com a part de Becoming. Architectures for a Planet in Transition, exposició central del Congrés UIA, MONUSEDIMENT és una instal·lació a escala real de recerca a través del disseny d’Eva Franch i Gilabert – FAST – i TAKK.
El projecte investiga la vida material interrompuda del riu Ebre i els futurs fràgils de la seva delta. Se centra en els sediments: argiles, llims, sorres, matèria orgànica, contaminants, espores, ous i rastres biològics que els rius transporten cap a aiguamolls, estuaris i deltes. Aquests materials no són inerts: són el cos del riu i la condició de possibilitat d’un dels paisatges ecològics i productius més rics del Mediterrani.
Avui, una gran part d’aquests sediments queda atrapada després de preses i embassaments al llarg de la conca de l’Ebre. Infraestructures com Mequinenza, Riba-roja o Flix han transformat el riu d’un sistema geomorfològic continuat en una cadena infraestructural fragmentada. Allò que abans descendia per a nodrir el Delta roman ara immobilitzat, acumulat, contaminat, mesurat, regulat i sovint oblidat.
Concebuda com un prototip litúrgic, la instal·lació opera alhora com a altar i com a laboratori. Escenifica el riu no com un recurs hidràulic neutral, sinó com un sistema viu i disputat, modelat per la geologia, la burocràcia, l’agricultura, l’energia, la toxicitat, l’extracció, la pèrdua d’espècies i la supervivència multiespècie. L’obra incorpora vuit històries de reparació que donen veu a entitats humanes i més-que-humanes: el musclo zebra, el visó europeu, l’expedient d’atermenament, la mosca negra, el bacteri anaerobi, la lamprehuela, el funcionari de capacitat, el silur i, finalment, el flamenc del Delta. Juntes narren les conseqüències ecològiques, materials, polítiques i afectives d’un riu interromput.
LA TEMPESTA: alimentació, clima i geoingeniería vernacular
En paral·lel, Eva Franch i Gilabert i José Luis de Vicente, a través de FAST, presenten La Tempesta: Arquitectures de Geoingeniería Vernacular en la sessió Ecologies of Food Production de la UIA. El projecte investiga les coeteres del Delta de l’Ebre: torres de coets anticalamarsa utilitzades històricament per a intervenir en l’atmosfera i protegir la producció agrícola.
Aquestes estructures revelen una història local en la qual agricultors, clima, aliment, risc i tecnologia es van entrellaçar mitjançant formes vernaculares de geoingeniería. La Tempesta situa el Delta com un territori on la producció alimentària sempre ha depès de negociacions més-que-humanes: amb tempestes, sal, arrossars, aiguamolls, vents, insectes, ocells, sediments i aigua. Així, el projecte desplaça la discussió sobre l’alimentació més enllà de les cadenes de subministrament i la productivitat agrícola, per a presentar-la com una condició atmosfèrica, ecològica i arquitectònica.
Junts, MONUSEDIMENT i La Tempesta ofereixen una doble lectura del Delta: a baix, el moviment interromput dels sediments; a dalt, l’atmosfera disputada de les tempestes i els cultius. Entre el llit del riu i el cel, el Delta de l’Ebre apareix com un territori fràgil i poderós en el qual ja es negocien els futurs de l’alimentació, l’adaptació climàtica i la governança ecològica.
