Marc Castellnou és cap del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat de Catalunya i un expert de referència mundial en la lluita contra els incendis.
El 90% de les 5.300 hectàrees cremades durant la campanya forestal de l’any 2019 corresponen a l’incendi de la Ribera d’Ebre. Ha marcat la campanya i l’any?
Després d’uns anys de calma, el 2019 ha sigut un any molt dur a les Terres de l’Ebre a nivell d’incendis forestals i a escala global també. Ha sigut el segon any més càlid que recordem. De fet, Terres de l’Ebre va batre el record de temperatures marcant els 48 graus i a la zona de l’incendi es van registrar els 51 graus de temperatura. Venim d’un any dur i totes les previsions diuen que el 2020 tornarà a ser càlid. De moment l’hem començat mullat però serà càlid i tornem a esperar incendis grans.
Un dels incendis fora de la campanya forestal també va ser el del Perelló.
No està dins de la campanya política perquè comença el 15 de juny però si dins de la campanya d’estiu. A l’incendi del Perelló vam treballar bé però ens va ajudar molt els camps d’oliveres de la plana del Perelló. Si no, és un incendi que hagués arribat a mar perquè hem de recordar que, en la primera mitja hora, l’incendi va avançar 1.100 metres. Anava a 4 km per hora i el límit de la capacitat d’extinció està a 1 km per hora. Era un incendi molt molt ràpid també.
Segons el balanç de la campanya forestal, una quarta part hem estat amb alt risc d’incendi.
Estem dins l’impacte del canvi climàtic. L’estació de Roquetes de l’Observatori de l’Ebre registrava una mitjana de 30 dies per damunt dels 30 graus de temperatura a mitjans del segle XX. Enguany, hem passat per damunt dels 120 dies per sobre dels 30 graus. Realment el canvi climàtic és més que evident i té un impacte directe sobre la velocitat dels incendis, sobre un territori -Terres de l’Ebre- que s’està despoblant i, per tant, la superfície forestal va augmentant. Per tant, estem sumant dos problemes. Un problema socioeconòmic: necessitem com a país pensar què fem amb el nostre món rural. I un problema climàtic, que està exagerant tots els fenòmens climàtics que tenim. D’una banda, calor, sequeres i incendis forestals. I, d’altra banda, aiguats i inundacions com els que vam viure a la tardor que van afectar al Francolí però haguessin pogut afectar perfectament als Ports.
Què ha canviat des d’Horta de Sant Joan a la Torre de l’Espanyol?
Fa 10 anys d’Horta i en fa 3 dels grans incendis de Portugal, on també van morir 149 persones i fa 9 anys dels incendis a Estats Units on també van morir 19 persones i també feia un any dels incendis de Grècia on van morir 94 persones. Els incendis forestals estan canviant d’una forma radical amb el canvi climàtic. Són més ràpids, més intensos i, sobretot, tenen capacitat de crear tempestes de foc que els fa difícil de preveure. Al 2009, Horta de Sant Joan va ser una petita finestra al que vindria al futur i des del 2017, aquests incendis que al 2009 eren estranys, són lo normal. Els cossos d’extinció han evolucionat molt. Ja no són cossos basats en la maniobra, si no en l’estratègia. Se dissenyen escenaris, se preveu el que farà l’incendi, se selecciona del que l’incendi vol fer allò que podem evitar. Per exemple, de l’incendi de la Torre, de les 20.000 hectàrees que podia afectar l’incendi, es va haver d’assumir que en 6.000 no hi podríem fer res. Si intentàvem parar les 6.000 que no podíem parar, haguéssim perdut les 20.000 perquè els bombers no haguessin pogut i no haguéssim tingut més recursos. Aquesta manera de pensar és un dels canvis que han evolucionat els últims 10 anys i que s’estan aplicant globalment. Aquests dies a Austràlia esteu sentint als bombers dir que estan defensant cases i pobles però no estan apagant l’incendi perquè està cremant per damunt dels 70 mil kw per metre i el cos d’extinció té una eficiència fins els 10 mil Kw per metre. No serveix de res intentar parar una cosa que no podràs. Llavors diuen: és que els bombers ho deixen de cremar. No, ningú deixa cremar res. Simplement, allò que no podem parar i que implicarà cost de recursos, malgastar-los inútilment. És com intentar parar una riuada en el moment que està baixant. Fa 10 anys, el món va perdre la superioritat respecte els incendis i els va començar a tractar de ‘tu a tu’ perquè realment sota l’impacte del canvi climàtic són molt més potents, més energèticament capaços de fer coses que en aquell moment no es pensava que podien fer. I amb aquest moment , estem treballant dur per dissenyar quins són els incendis que tindrem la propera dècada per preparar no només la resposta, si no la planificació del territori. No podem seguir insistint amb que si tot va bé no passarà res. És evident que amb el canvi climàtic passaran coses greus. El que vam començar a canviar al 2009 seguim canviant-ho i ara molt més acceleradament.
Aquest canvi s’ha d’acabar de traslladar a la societat? Fa falta un canvi de xip?
Si nosaltres consumim de manera que el nostre consum no té impacte sobre el territori, no tenim un territori amb una economia viva i llavors aquell territori s’abandona i es crema i no serveix de res plorar quan un territori es crema si tu li has girat l’esquena a aquell territori. Tots hem d’entendre que el nostre territori, més que un decorat, és un lloc on vivim i tota l’economia del litoral i de les grans ciutats també depèn d’aquest paisatge. Ho estem veient a Austràlia en aquests moments. Els grans incendis de la zona rural llunyana de les grans ciutats estan impactant en les grans ciutats a través del fum i la salut de les persones a través de l’aigua i de l’anul·lació de l’economia turística. El territori, la ciutat estan lligats i els incendis forestals ho estan fent evident. Si nosaltres volem tindre una economia resilient i robusta, necessitem invertir en aquest territori. No podem girar l’esquena. I això depèn de polítiques i del nostre consum diari. Si comprem economia circular, el territori està viu i hi ha mosaic i els incendis forestals no passen. Si no hi ha economia circular, els incendis forestals passen i llavors tenim grans problemes al món turístic i industrial de les grans ciutats. Els grans incendis del canvi climàtic estan posant això sobre la taula. Fa 3 anys estàvem explicant i ens deien que érem uns exagerats. Ara només cal posar la televisió cada dia i ho estem veient. I Europa és el proper gran escenari d’aquests grans incendis. Té un 60% de massa forestal. És un continent totalment urbanitzat i que segueix consumint productes del tercer món i sobreprotegint el seu espai. O treballem per paisatges resilients, madurs i gestionats o tindrem molts problemes amb el canvi climàtic.
El mosaic agroforestal és una de les conseqüències que es troba a faltar amb l’abandonament rural i, a la vegada, un dels aliats dels bombers quan hi ha un incendi. Anem tard?
Anem molt tard perquè la generació jove que hauria d’agafar el relleu no hi és, està a la ciutat, perquè s’ha desprestigiat la vida rural i perquè s’ha creat una economia de preus molt barata. Catalunya és un país que parla molt com a país però se l’estima molt poquet. En zones de França, el quilo de raïm el paga a 6 euros. Perquè la gent comprarà aquell vi amb aquell preu perquè inverteix en aquell territori. Aquí es paga a 30 cèntims el quilo. No només és parlar de país, és invertir en aquest país i fer aquest país resistent. I això implica el sector primari perquè si no els incendis campen. Bombers no és la solució als incendis forestals, Bombers és la resposta a les flames. Podem apagar incendis i respondre a les emergències, però la solució és un territori viu i l’hem de fer entre tots.
Més tenint en compte la situació a les Terres de l’Ebre.
Terres de l’Ebre exporta energia, aigua i gent jove cap a les ciutats. El model de territori no és sostenible. Necessitem construir diferent.
Es parla d’incendis de sisena generació, molt per sobre de la capacitat d’extinció. L’extinció, tal i com l’entenem en l’actualitat, ha tocat sostre?
La capacitat d’extinció ha tocat sostre. Funciona pel 99% dels incendis però hi ha aquest 1% dels incendis que abans eren estranys o una vegada cada 20 anys. Ara són normals. No podem seguir creixent amb seguretat a través d’invertir més i més i més recursos d’extinció. L’extinció necessita els recursos que té. Promocions actualitzades, vehicles actualitzats. El cos de Bombers necessita estar al seu nivell òptim però el seu nivell òptim s’acaba a 10 mil kw per metre d’energia i quan incendi en fa 90 mil, és a dir, 9 vegades més del que el sistema d’extinció pot, el sistema d’extinció no pot fer res, que és el que estem veient a Austràlia. Bombers necessita un paisatge gestionat per poder fer l’extinció d’incendis. Ara bé, comprar avions o camions més grans no servirà de res davant d’incendis tant potents. La única cosa que servirà serà gestionar el territori. Els incendis són la part visible de la conseqüència del problema i el problema és l’abandonament rural, el canvi socioeconòmic i el canvi climàtic. No serveix de res seguir invertint en apagar les flames si no soluciones el problema de fons.
Cal parlar sense por de parlar del concepte ‘gestió del foc’?
És un concepte que hem tingut sempre. El foc de baixa o mitja intensitat és un foc que l’ecosistema tolera i en certa manera és una vacuna contra el gran incendi forestal. L’extinció de tots els incendis a qualsevol preu i l’eliminació de tots els focs naturals, com focs de llamp, etc, provoca més càrrega de combustible, a sobre del canvi socioeconòmic que estem patint d’abandonament rural. Part de les coses que es poden fer davant dels grans incendis forestals és gestionar els petits incendis forestals perquè actuïn de vacuna contra els grans incendis forestals. Això fa 20 anys que es porta fent i és quelcom que globalment es comença a recuperar com a eina de gestió. És una eina ancestral de tota la vida dels nostres pastors que havien aplicat i que els moderns vam eliminar totalment, però que poc a poc estem recuperant la diversitat de l’ús del foc com element de regeneració de paisatge, obertura de mosaic i de garantir certes espècies que depenen d’aquests ecosistemes de boscos oberts i gestionats sense matollar sota, bàsicament pastura. És una complexitat però és com funcionen. En certa manera una vacuna és inocular la malaltia perquè tu creïs resistència. Foc de baixa intensitat al bosc crea boscos resistents als grans incendis forestals. Com a societat moderna i industrialitzada havíem subestimat i ara davant de la humilitat que ha d’assumir davant dels grans incendis forestals, toca recuperar aquests processos.
Des del foc forestal es parlar del concepte ‘boscos madurs’. Quin recorregut té?
Són boscos adults, boscos estables. La quantitat de biomassa que és capaç de créixer en un metre quadrat és una constant. Llavors, si el creixement de la biomassa s’acumula en matoll. Allò crema i crema molt. Si s’acumula en tronc d’arbre, no crema. Després d’un incendi, queden els troncs. El que han cremat són les fulles, el matollar, etc. Si transicionem el nostre paisatge, que és jove després de l’abandonament agrícola i rural el gestionem i el portem cap a un bosc madur, on bàsicament la biomassa s’acumula en tronc, llavors és una estructura forestal molt menys cremable. Ara bé, aquests boscos madurs se necessiten regenerar. Per tant has de tindre un mosaic de boscos joves i adults. Això se’n diu gestió forestal. Portar l’ecosistema, que bàsicament el 90% és agrícola abandonat, a un ecosistema forestal madur, que serà molt més resistent als incendis forestals, però aquesta transició de joventut del bosc cap a la maduresa, s’ha solapat el canvi climàtic al damunt i això és el que ho fa especialment difícil. I sobretot el que ho fa difícil és la falta de cultura forestal que tenim tots com a societat. Hem d’entendre el que és un bosc, que un bosc neix, creix i es mori i perquè surti un bosc jove ha de morir el vell. Amb més coneixement i més cultura forestal, podem afrontar la transició i l’adaptació del nostre paisatge al nou clima que està arribant amb el canvi climàtic d’una forma més robusta.
Anem al bosc però estem vivint d’esquenes al bosc.
Vivim totalment d’esquenes al bosc i no entenem com funciona un bosc. Els boscos que van néixer fa 80-90 anys estan fora del canvi climàtic. Van néixer en un moment on un clima els permetia viure però ara aquest clima ja no hi és. I, per tant, aquests boscos ja no aguanten. Estan estressats, estan malalts. La única manera que tenen és regenerar. És a dir, ells morir i sortir un bosc a sota més jove que estarà més adaptat al clima actual perquè naixerà ara. Tots aquests processos i dinàmica és complexa. S’ha d’explicar i la gent ha d’entendre què està passant i entre tots és molt normal. Tots entenem que és més profitós invertir en la generació dels nostres fills que no en la generació dels nostres pares. Hem d’invertir i els nostres pares han d’acabar la seva vida bé però els nostres recursos han d’anar als fills. En temes forestals, sovint ho fem al revés. Invertim als boscos vells perquè són els que ens agraden i els joves els ignorem. El futur depèn d’aquests boscos joves. El bosc vell no és el decorat on anem a passar el cap de setmana o caminar. Forma part d’un cicle de vida i necessita el bosc jove perquè si no demà no hi haurà boscos quan mori. I a Catalunya tenim uns quants boscos estèrils ja, massa vells sense capacitat de regeneració. I la societat catalana ha d’entendre que Catalunya central i Girona-Pirineu s’assemblarà molt més a les Terres de l’Ebre i no al revés perquè el clima es va fent més àrid i més càlid. Els boscos que aniran colonitzant la resta de Catalunya seran els nostres boscos i té més sentit protegir els boscos de les Terres de l’Ebre, que són els que garantiran el futur que no, com dic sempre, la Fageda d’en Jordà, que va en retrocés. I que els de la Fageda no s’ofenguin, simplement és una comparativa.
Quina és la salut dels boscos a les Terres de l’Ebre?
No és bona pel canvi climàtic i no és bona perquè som uns ‘sapastres’ gestionant-los. Com a societat, l’únic que hem fet és sobreexplotar-los. A la mínima que maduren es tallen per aprofitar-los abans que es cremin. No hi ha coneixement forestal. No hem creat estructures forestals com les que encara podem trobar a la Font del Teix a Cardó o a la Mola de Catí als Ports. Aquestes estructures d’arbres grans que permeten altres usos fa anys que van desaparèixer i en queden molt pocs. I no tenim un concepte forestal i un coneixement forestal. Des del 1700 fins ara vam tallar tots els boscos i portem entre 6 i 8 generacions sense aprofitament forestal. Necessitem tornar a estimar els nostres boscos. A qualsevol habitant li dius que et dibuixi el bosc ideal i et dibuixarà un bosc d’Europa, no de les Terres de l’Ebre.
L’any 2019 ha estat marcat pel terme emergència climàtica. És paper mullat? Arribaran les solucions?
Crec que posar-ho a l’agenda mediàtica és el primer pas perquè políticament se respon a la pressió social i mediàtica. Si la societat i els mitjans de comunicació ho tenen clar, la política respondrà a això. Ara bé. Insisteixo. Protegir els nostres ecosistemes implica protegir el sector primari. Si els protegim penalitzant al sector primari, no aconseguirem l’objectiu i moltes vegades, amb polítiques fetes des de la ciutat, s’acostuma a anar al tram final sense buscar la part inicial. Aquest Nadal, quants de nosaltres hem menjat cabrit o corder? Molts. D’on venia? Algú s’ho ha preguntat? Segurament, cap venia de les Terres de l’Ebre o molt pocs. La temporada alta dels nostres pastors segurament ha sigut un pas més cap a la seua desaparició.
És CAP dels GRAF però també assessor mundial de grans incendis.
Hi ha una comunitat d’incendis global que som un equip de gent que ens ajudem uns als altres. És molt difícil que al llarg de la vida d’una persona vegis al teu territori incendis que cremin tot el territori com està passant a Austràlia . La única manera d’aprendre d’això és que estiguis a tots els llocs on això passa perquè el dia que passe a casa teua tindràs l’experiència i sabràs com respondre. I per això l’estiu passat estàvem a Bolívia i abans vam estar a Grècia, Suècia, Xile, Sud-africà i ara estem a Austràlia. Cada un d’aquests intercanvis és una manera d’aprendre i comprendre més el fenomen. La gent de les Terres de l’Ebre vivim en una terra de foc. Sempre hi hagut incendis. Dels 14 tipus d’incendis forestals que podem veure globalment, Catalunya té els 14 i els 14 estan a les Terres de l’Ebre. Algú que es dediqui a incendis a Terres de l’Ebre, està sobreexposat a tots. Algú que visque a Castella només en tindrà 6, algú que visque a França, només en tindrà 3. No és que aquí siguem més llestos, pel lloc de naixement i treball, estàs més sobreexposat, acumules experiències i coneixement per compartir.
Què hem d’esperar del 2020? Com afronta el Cos de Bombers l’any?
No tinc una bola de vidre però si que està clar que el 2020 serà un any càlid i, per tant, amb episodis globals complicats. Es difícil saber com afectarà a Catalunya perquè depèn de les petites borrasques i del que plourà o no. De fet, acabem l’any sense acabar d’esborrar la sequera. Tenim la sensació que ha plogut molt aquesta tardor. Si, però no ha sigut capaç per aturar la sequera. Per tant, entrem l’any amb sequera i l’any serà càlid. I si és càlid, seguirem amb el procés de sobreestressar els nostres boscos. Per tant, no som extremadament positius. El canvi climàtic si per alguna cosa es caracteritza es perquè va d’extrem a extrem. Llavors pot ser l’any més càlid però al mes de juny caure l’aiguat del segle. Però que Europa patirà incendis d’una forma extrema, segur, i que el d’Austràlia durarà dos mesos també. I ara començarà Xile i després pujarem una mica més al nord. I al mes d’abril començarem amb Portugal a Europa i tirarem cap al nord.