La nit del dimarts 27 d’octubre de 2009, Tortosa, va ser testimoni d’un acte de violència que va deixar la comunitat en estat de xoc. Un jove menor d’edat, de només setze anys, va ser detingut pels Mossos d’Esquadra acusat d’haver assassinat a punyalades la seva mare i el seu company sentimental.
El domicili familiar estava situat al carrer Rambla Catalunya, número 49, 3er, al barri de Ferreries. Una zona coneguda per la seva tranquil·litat es va convertir en l’escenari d’un doble assassinat que va deixar una empremta profunda entre els veïns i veïnes, molts dels quals no podien creure que un acte tan extrem haguera pogut succeir en un entorn que semblava normal i pacífic.
La mare de la familia tenia quaranta-dos anys al moment dels fets i el seu company sentimental, trenta-quatre. Ambdós treballaven a una planta càrnica de la zona i la seva integració a la comunitat era bastant limitada, ja que no parlaven ni català ni castellà. El menor, fill de la dona de la família, vivia amb ells. Havia arribat recentment a Espanya des de la Xina. La relació amb el seu padrastre era més aviat tensa i conflictiva. Segons testimonis, el jove no volia viure amb ell i es queixava constantment del seu comportament, que considerava abusiu.
El jove no volia viure amb ell i es queixava constantment del seu comportament, que considerava abusiu
El menor, la seva mare i el company d’aquesta eren d’origen xinès, igual que 330 persones més que al moment dels fets residien a Tortosa, segons el padró municipal. La seva integració a la ciutat era mínima: no parlaven ni entenien el català ni el castellà, i la relació amb els veïns i veïnes no era molt bona, asseguraven alguns habitants de l’immoble. Aquests estaven molestos per l’enorme tràfec que originava el pis de la parella assassinada: no deixaven d’entrar i sortir persones, van coincidir els veïns.
Altres veïns van descriure la mare com una persona amable i treballadora, però també reconexien que hi havia hagut discussions que es podien sentir des de fora de l’habitatge. “Era un matrimoni molt amable, sempre saludant i parlant amb tothom”, van comentar alguns veïns, mentre que altres van assenyalar que les baralles eren freqüents, però mai s’havien imaginat que podrien arribar a un extrem tan dramàtic.
La tragèdia es va desencadenar la nit del dimarts, sobre les 20:45 hores, quan els Mossos d’Esquadra van rebre un avís d’una baralla violenta a un domicili familiar. Immediatament els agents es van desplaçar al lloc dels fets i en arribar, van trobar el menor agenollat al costat del cos de la seva mare, que ja estava morta, i el seu company sentimental, que presentava múltiples ferides també.
En arribar als llocs dels fets, els metges forenses van poder examinar els cadàvers i l’Àrea Territorial d’Investigació de la Regió Policial de Terres de l’Ebre va iniciar de manera immediata la investigació dels fets. El menor havia clavat 30 punyalades amb un ganivet de 15 centímetres de fulla al seu padrastre i, en interposar-se la mare, li va clavar una altra de mortal al mig del pit. Les víctimes va morir dessagnades al costat del llit del menor. Van ser dos dels llogaters del bloc on vivien els qui van poder desarmar al menor i avisar els Mossos d’Esquadra.
Havia clavat 30 punyalades amb un ganivet de 15 centímetres de fulla al seu padrastre i, en interposar-se la mare, li va clavar una altra
A l’arribar, els agents van trobar el menor agenollat amb la seva mare morta i, quan els va veure, va aixecar les mans perquè l’esposessin.
Els agents van començar a recollir testimonis dels veïns i analitzar les circumstàncies que havien portat al doble assassinat. Van descobrir que la relació entre el menor i el seu padrastre era problemàtica del que constaven informes de baralles freqüents. Una de les veïnes de l’immoble, Carme Arasa, va explicar a l’ANC que havia sentit cops i crits a l’edifici i quan va sortir a l’escala va veure persones de nacionalitat xinesa que cridaven i ploraven anant amunt i avall per les escales.
“El noi no volia viure amb ell, i aquell mateix matí havien intentat arreglar les seves diferències”, va assenyalar un conegut de la família. La tensió acumulada durant mesos va desembocar en un acte de violència que va sorprendre a tota la comunitat.
Els testimonis dels veïns van ser molt importants per a la investigació ja que eren les úniques persones que coneixien un poc a la familia. “Vam sentir crits i cops, i després plors”, explicava una veïna que es va mostrar visiblement commocionada per la violència del succès. A més, diversos veïns van declarar que havien escoltat discussions freqüents entre el menor i el seu padrastre. “Era un noi tranquil, però s’hi notava que hi havia una tensió constant a casa”, va comentar un veí. Una altra veïna va afegir: “No em puc creure que aquest noi hagi estat capaç de fer una cosa així. Sempre el vaig veure jugar amb els nens del barri”. El propietari d’una botiga propera també va afirmar: “El matrimoni era molt amable, sempre saludant i parlant amb tothom”. No obstant això, va reconèixer que “de tant en tant se sentien baralles”, però mai no s’hauria imaginat que la situació pogués escalar fins a un assassinat.
Fonts policials van indicar que el jove havia expressat anteriorment el seu descontentament amb la situació familiar, afirmant que no volia viure amb el seu padrastre
Fonts policials van indicar que el jove havia expressat anteriorment el seu descontentament amb la situació familiar, afirmant que no volia viure amb el seu padrastre. La falta d’espai a l’habitatge va contribuir a l’augment de la tensió, ja que el menor havia habilitat el menjador com a la seva habitació, la qual cosa provocava discussions freqüentment. No quedava dubte que la relació entre el menor i el seu padrastre estava marcada per tensions i conflictes constants.
Dins del marc de la investigació, els agents van recollir testimonis visuals dels veïns que van presenciar els moments posteriors al crim, així com les primeres reaccions del menor. El treball policial va dur a recollir diverses proves que apuntaven a la implicació del menor en els fets. Les fonts policials van confirmar que el menor havia utilitzat un ganivet de cuina per cometre els assassinats i que aquest havia estat enviat a analitzar per trobar possibles empremtes dactilars.
El jove es trobava en una actitud tranquil·la, però visiblement afectat per l’impacte dels fets i va ser detingut sense oposar resistència. Al parer dels investigadors, el jove havia matat amb arma blanca la seva mare i el company sentimental. En aquest moment de la detenció, ja dins del dia vint-i-vuit d’octubre, el menor no presentava ferides i va aixecar les mans per ser escorcollat sense cap problema. Així, va ser traslladat a la comissaria, on va iniciar el procés judicial sent posat a disposició de la Fiscalia de Menors de Tarragona. L’endemà, dia vint-i-nou d’octubre de 2009, el Jutjat de Tarragona va adoptar l’internament en un centre de menors per al jove com mesura cautelar ja que, la fiscal encarregada del cas va sol·licitar mesures cautelars mentre es duien a terme les investigacions.
La mala relació de l’homicida amb la parella de la seva mare, del qual detestava que exercira com a padrastre, va motivar el doble crim. El menor s’havia negat a viure a Espanya per no coincidir amb l’home però la seva mare es va entossudir a anar a buscar-lo al país asiàtic feia només un any. Les bronques al domicili de les víctimes eren constants des de l’arribada del menor. A la nit de l’assassinat es van afegir forts crits i alguna agressió física, van explicar els veïns. La baralla va involucrar cinc persones i va acabar amb el jove empunyant el ganivet amb què va matar la parella.
Durant el procés judicial, la defensa del menor va argumentar que l’assassinat havia estat un acte involuntari, provocat per un moment de ràbia i desesperació. No obstant això, les proves presentades pel ministeri fiscal eren contundents, i les declaracions dels testimonis corroboraven la versió dels fets que apuntava cap a una acció deliberada.
El judici es va celebrar davant del Jutjat de Menors de Tarragona, on es van presentar diversos testimonis, incloent-hi veïns i agents de la policia que van intervenir en el cas. El procès es va allargar diverses sessions que van estar marcades per una tensió palpable.
El menor va defensar la seva versió dels fets, argumentant que havia actuat en defensa pròpia ja que el seu padrastre l’anava agredir després de tenir una forta discusió
El menor va defensar la seva versió dels fets, argumentant que havia actuat en defensa pròpia ja que el seu padrastre l’anava agredir després de tenir una forta discusió, però el jutge no va trobar creïble la seva versió.
Per tal de poder entendre la condemna que es va aplicar al menor s’ha de tenir en compte que la llei vigent aplicable a l’Estat espanyol amb el Codi Penal diu que els menors de catorze anys no són imputables ni tenen cap responsabilitat penal.
El Codi Penal estableix la majoria d’edat penal a 18 anys i l’article 19 ho diu clarament:”els menors de divuit anys no seran responsables criminalment”, tot i que afegeix que “quan un menor de l’esmentada edat cometi un fet delictiu podrà ser responsable d’acord amb el que disposa la llei que regula la responsabilitat penal del menor”.
En comptes de “penes”, als menors s’imposen “mesures” orientades a la reeducació
Aquesta llei introdueix un règim específic per majors de catorze anys i menors de divuit anys, segons el qual se’ls podrà exigir responsabilitat per la comissió de fets delictius tipificats pel Codi Penal. I, en aquest punt, en comptes de “penes”, als menors s’imposen “mesures” orientades a la reeducació. El cert, però, és que aquestes “mesures” poden arribar a l’internament del menor en règim tancat en centres específics fins a un màxim de quatre anys. La reforma de l’any 2006 contempla la possibilitat d’allargar l’internament fins als cinc anys i que el delinqüent, quan faci divuit anys i es converteixi en major d’edat, pugui continuar complint la “mesura”, ja transformada en “pena”, a un establiment penitenciari.
Finalment, el dia cinc de novembre del 2010, l’Audiència Provincial de Tarragona va confirmar la sentència de sis anys d’internament per al menor
Finalment, el dia cinc de novembre del 2010, l’Audiència Provincial de Tarragona va confirmar la sentència de sis anys d’internament per al menor que l’octubre del 2009 va assassinar a ganivetades la mare i el padrastre. D’aquesta manera, va quedar desestimat el recurs d’apel·lació interposat per l’advocat defensor després que el juny d’aquell any el Jutjat de Menors de Tarragona dictés sentència per aquest cas condemnant el menor a sis anys d’internament en un centre tancat i tres anys més en llibertat vigilada amb assistència educativa.
La sentència va generar controvèrsia i va ser objecte d’apel·lació per part de la fiscalia i l’acusació particular
Aquesta decisió va ser considerada insuficient per a algunes parts implicades, incloent-hi la fiscalia, que havia sol·licitat una pena més severa, argumentant la gravetat dels fets. La sentència va generar controvèrsia i va ser objecte d’apel·lació per part de la fiscalia i l’acusació particular, que consideraven que les circumstàncies del cas justificaven una pena més elevada.
La sentència final va ser un reflex de les complicitats del sistema judicial en casos que impliquen menors. El menor, amb un futur incert, va haver de fer front a les conseqüències del seu acte en un sistema que busca protegir i rehabilitar, però que també ha de considerar la gravetat de les accions comeses. Una fina linia entre el bé i el mal, en front la reeducació, protecció i rehabilitació a, el càstig, penalització i estigmatització d’un menor.
Els veïns i veïnes que van conèixer la família de prop, recorden aquest dia com un record dolorós d’un drama familiar que va acabar en violència, un record que els acompanyarà durant molts anys.
Un cas que porta a una reflexió profunda per part de la societat sobre les dinàmiques familiars, la intel·ligència emocional i la manera com els joves són educats i protegits. La violència en l’àmbit familiar és un problema que necessita ser abordat amb maduresa i determinació, sense por perquè aquest cas és només un exemple dels horrors que poden sorgir quan les tensions esdevenen insuportables. Tortosa, com tantes altres ciutats, va haver de fer front a la realitat que, de vegades, la violència pot dur a una resposta trista a conflictes que podrien haver estat resolts d’una altra manera.
