El misteriós atracament a la Banca Escrivà d’Amposta (1934): un episodi de crònica negra amb fuga inclosa

L’any 1934, Amposta, capital del Montsià, es va convertir en l’escenari d’un succès amb contingut d’atracament, robatori, armes, mort, ferits, judicis I fugides de pel.licula amb l’assalt a la Banca Escrivà, una entitat familiar que, com moltes altres del món rural català, funcionava amb mesures de seguretat rudimentàries. L’atracament i la posterior fuga dels detinguts constitueixen un episodi destacat de la crònica negra d’una època convulsa i marcada per grans tensions socials i polítiques.

El crim es va produir en plena Segona República, en un moment d’efervescència política i malestar social creixent, només dos anys abans de l’esclat de la Guerra Civil. L’assalt no només va sacsejar la tranquil·litat d’Amposta, sinó que també va posar en evidència les deficiències estructurals del sistema judicial i policial del moment. La posterior fuga dels detinguts, el març de 1936, va acabar d’encendre totes les alarmes.

Amposta, 1934: una ciutat en transformació

Amb una població d’uns 10.000 habitants, Amposta vivia una etapa de transició. Era un nucli agrícola important, especialment pel cultiu de l’arròs, i també un punt clau del moviment republicà a les Terres de l’Ebre. En aquest context, la figura d’Alfred Escrivà i Prades sobresortia com a exemple de burgesia local amb múltiples ramificacions socials, polítiques i econòmiques.

Nascut a Amposta el 1878, Alfred Escrivà provenia d’una família benestant. El seu pare, Baldomer Escrivà Pujol, era considerat “rico propietario y comerciante”, i la seva mare, Ramona Prades Crespo, havia comprat un molí arrosser que ell i el seu germà Ferran gestionaven. Després d’un incendi el 1912, el molí va ser reconstruït i modernitzat amb tracció de vapor.

A més de l’activitat industrial, Alfred i Ferran van fundar l’entitat financera Escrivà Hermanos, que amb el temps es convertiria en una de les més influents del sud de Catalunya. Alfred també va destacar com a president del Casino d’Amposta, vicepresident de l’Asociación de Industriales Arroceros del Ebro i tresorer de la Sociedad de Socorros Mútuos La Humanitaria. Políticament, era un destacat republicà marcel·linista, vinculat a Marcel·lí Domingo, i va encapçalar l’oposició a l’alcalde monàrquic Juan Palau durant la dictadura de Primo de Rivera.

El robatori es va produir en ple centre d’Amposta, un vespre de l’agost de 1934. Segons publicava El Diario de la Marina, sis homes van llogar un cotxe a Tortosa i es van dirigir a la ciutat

El robatori es va produir en ple centre d’Amposta, un vespre de l’agost de 1934. Segons publicava El Diario de la Marina, sis homes van llogar un cotxe a Tortosa i es van dirigir a la ciutat. Cap a les vuit del vespre, el vehicle es va aturar just davant de la Banca Escrivà. Tres assaltants van entrar armats, mentre un quart es quedava de guàrdia a fora. Amb les pistoles en mà, van obligar els treballadors a posar-se cara a la paret amb les mans alçades. Sense oferir resistència, van lliurar els diners de la caixa forta: entre quinze i vint mil pessetes.

Amb el botí a les mans, els atracadors van fugir ràpidament. Però un dels empleats va sortir cridant i alertant el veïnat. Diverses persones que prenien cafè a la terrassa del Casino Republicà van intentar impedir la fugida, però els assaltants van obrir foc. Un veí va morir i un altre va resultar greument ferit.

La persecució es va iniciar immediatament. Els atracadors van fugir a gran velocitat cap a Santa Bàrbara mentre disparaven amb metralladores i tiraven claus per la carretera per rebentar les rodes dels vehicles que els seguien. El cotxe perseguidor, davant les dificultats, es va veure obligat a aturar-se i tornar enrere.

Els assaltants havien tallat prèviament el cablejat telefònic d’Amposta, dificultant l’avís a les localitats properes. Només es va poder enviar l’alerta per telègraf

Els assaltants havien tallat prèviament el cablejat telefònic d’Amposta, dificultant l’avís a les localitats properes. Només es va poder enviar l’alerta per telègraf. La Guàrdia Civil de Sant Carles de la Ràpita va ser la primera a activar la persecució. També es van mobilitzar agents des de Tarragona amb camionetes i es van muntar controls als principals encreuaments.

Un telegrama enviat des de Freginals alertava que els assaltants havien abandonat el vehicle —un Citroën 4508, matrícula de Tarragona— i podrien haver-se endinsat a la muntanya o escapat en un tren de mercaderies que, a causa d’un pendent, havia de reduir considerablement la velocitat.

Gràcies a la investigació policial, es va identificar Homedes, un granger de Tortosa, com el llogater del cotxe. Havia estat obligat a conduir fins a Amposta, on li van fer canviar de lloc amb un dels assaltants, però va romandre dins el vehicle durant l’assalt. Homedes va ser traslladat a la Comissaria General d’Ordre Públic de Barcelona, on se li van mostrar fotografies per identificar els implicats.

El 14 d’agost, el comissari de la Generalitat, Pujol i Font, confirmava la detenció de tres sospitosos a Tortosa. Quatre dies després, el 18 d’agost, es detenia a l’estació de Sants, Barcelona, Patricio Carbu, també vinculat a un altre atracament al banc de Jerica.

El 28 d’agost, una confidència rebuda per la Generalitat situava un dels fugitius al número 296 del carrer de Peris Valero, a València

El 28 d’agost, una confidència rebuda per la Generalitat situava un dels fugitius al número 296 del carrer de Peris Valero, a València. A les dues de la matinada, policies i guàrdies d’assalt van detenir Antonio Ballesteros Montilla, àlies ‘Gravat’, de 29 anys i natural d’Higueruela (Albacete). A causa d’una malaltia, no va ser traslladat a comissaria, sinó custodiat al mateix domicili.

A l’Audiència de Tarragona es va celebrar la vista principal contra els implicats en l’homicidi i l’atracament a mà armada. Després de practicar les proves i escoltar els testimonis, el Ministeri Fiscal va retirar l’acusació contra cinc dels processats, perquè no va trobar prou evidències per sostenir els càrrecs. Aquesta decisió va derivar en una sentència amb diverses resolucions.

Segons La Cruz (14 de març de 1936), el tribunal va absoldre Miguel Cervera i va condemnar Joaquín Fábregat a 6 anys i 1 dia de presó com a encobridor d’un delicte complex que incloïa robatori i homicidi. Altres mitjans, com La Libertad (13 de març de 1936), coincidien en detallar que la sala estava repleta de públic, i la vista va aixecar una gran expectació ciutadana, pel perfil dels acusats i per la gravetat dels fets jutjats. Finalment, el tribunal va confirmar l’absolució dels cinc acusats que havien quedat fora de l’acusació fiscal.

Tarragona, 13 de març de 1936: Fuga sorprenent després del judici per l’atracament a la Banca Escrivà

Tarragona, 13 de març de 1936. Acabat el judici relacionat amb l’atracament a la Banca Escrivà, un nou gir inesperat va sacsejar les autoritats judicials i policials. Els fets van tenir lloc a la Comissaria de la Generalitat, on s’havien traslladat les vistes orals a causa d’obres a l’edifici de l’Audiència Provincial. L’espai es trobava col·lapsat per una gran aglomeració de públic curiós, premsa i familiars, que omplien el vestíbul i dificultaven el control dels moviments.

Enmig d’aquest caos, els processats Francisco Sabater i Manuel Quart van desaparèixer sense deixar rastre. Tots dos havien estat absolts del delicte d’atracament, però seguien complint condemnes prèvies de 14 i 12 anys de presó respectivament per altres delictes greus. Malgrat les gestions immediates de la Guàrdia Civil, que custodiava els presos en aquell moment, els fugitius no van ser detinguts, i la seva evasió va quedar sense resolució.

Un episodi de crònica negra encara ple d’ombres

L’assalt a la Banca Escrivà i la posterior fuga dels seus autors formen part d’un episodi singular de la crònica negra catalana. És una història que il·lustra les tensions socials i les febleses institucionals d’un país abocat al conflicte. Una història amb trets de pel·lícula que, gairebé un segle després, continua plena de zones fosques i interrogants sense resposta.