En aquest episodi real de la crònica negra catalana, ens endinsem en un crim que va commocionar la petita localitat costanera de les Cases d’Alcanar l’estiu de 1986. Un industrial local, Tomás Pérez García, va aparèixer mort en circumstàncies violentes, i dos ciutadans alemanys, Fritz Hoger i Detlef Schabel, van confessar el crim. Però malgrat les detencions, el cas mai no es va tancar públicament, i el procés judicial va desaparèixer entre ombres i silencis. Aquest article reconstrueix els fets coneguts, el context històric i la manca d’informació que manté viu un dels grans enigmes de la justícia espanyola.
Espanya (1986): Transició i noves aliances
L’estat espanyol consolidava la seva jove democràcia, amb nous acords de cooperació policial amb països com la República Federal d’Alemanya (RFA). Les estructures judicials i de seguretat estaven en procés de modernització, però encara eren opaques.
Per la seva banda, la RFA era una potència econòmica en plena expansió, però també lluitava contra el crim organitzat i el terrorisme intern. La mobilitat europea creixent permetia el trànsit de delinqüents per les fronteres, sovint sense rastre.
Les Cases d’Alcanar, 1986: un crim que trenca la pau
La zona d’Alcanar i els voltants (Tarragona-Castelló) és una àrea turística i de trànsit entre Espanya i França, i també lloc de pas per a viatgers o persones amb activitats il·lícites. En aquesta època, la RFA mantenia una forta presència policial en la lluita contra el crim organitzat i trànsit, però encara amb limitacions tècniques per a seguiment internacional. El 1986, Bonn tenia convenis de cooperació policial amb Espanya, però la gestió de casos internacionals era més limitada i menys documentada públicament que avui. L’escassa informació pública pot ser deguda a la poca repercussió mediàtica o a la confidencialitat judicial.
Un dia de juny de 1986, la calma estiuenca de les Cases d’Alcanar es va veure esquinçada per la notícia de la mort violenta de Pérez, un empresari conegut a la zona. El cos de la víctima va ser trobat al seu domicili un apartament al passeig marítim de les Cases d’Alcanar. Pocs dies després, el seu cotxe, un Renault 25, va aparèixer abandonat a Benicàssim, amb una camisa ensangonada al seu interior. Mentrestant, a prop de la frontera entre Tarragona i Castelló, la Guàrdia Civil va detenir dos joves alemanys que portaven les claus del vehicle i de l’apartament de la víctima.
Els protagonistes
La víctima: Tomás Pérez García
Pérez era un Industrial d’uns 40 anys, amb vincles comercials a la zona del sud de Catalunya i el nord valencià. Era conegut al poble per ser discret, treballador i arrelat. Mai no havia estat vinculat a cap escàndol ni conflicte públic.
Els sospitosos: Fritz Hoger (23 anys) i Detlef Schabel (30 anys)
Hoger i Schabel eren procedents de la República Federal Alemanya. La seva presència a Espanya podria estar relacionada amb turisme, treball estacional o activitats il·lícites. Sobre ells, no hi consten dades públiques sobre els seus antecedents ni la seva vida abans del crim.
La investigació: moltes pistes, pocs resultats
La Comandància de la Guàrdia Civil 431 de Tarragona va ser qui es va fer càrrec de la investigació policial amb contacte amb la policia alemanya.
En la inspecció que es va dur a terme es va trobar el cos de la víctima a l’interior de l’apartament de propietat que hi tenia, i on vivia, a les Cases d’Alcanar. Aquest presentava signes evidents d’haver patit violència. A més, feien falta les claus de l’apartament així com del vehicle de la víctima. També es van trobar evidències que a l’apartament hi havia presència de més persones al moment dels fets amb Pérez. Els agents a càrrec del cas van establir els diferents mòbils en què la Guàrdia Civil van estar treballant: un intent de robatori que va acabar malament, una reacció a una agressió sexual, els vincles amb activitats il·lícites no documentades o un conflicte personal o comercial.
Segons l’autòpsia, es va estimar que la data en què va ser produïda la mort de Pérez va ser la nit del 16 al 19 de juny de 1986.
Pocs dies després del succés, el vehicle propietat de Pérez, un Renault 25, va ser localitzat, abandonat, a la sortida de l’autopista A7, a Benicàssim. En la inspecció ocular van trobar al seu interior restes de sang i una camisa també ensangonada.
Va ser el 21 de juny quan la Guàrdia Civil de Tarragona ràpidament va connectar la mort de Tomàs Pérez García amb els dos ciutadans alemanys, després de trobar-los en possessió de les claus del cotxe i de l’apartament de la víctima. Donada l’evidència clau sobre el cas, van detenir els dos nois alemanys que van ser dirigits a comissaria i seguidament van passar a disposició judicial.
Els possibles perfils i escenaris en que van focalitzar la investigació serien:
Possibles perfils de Fritz Hoger i Detlef Schabel
- Joves estrangers amb possible vincle a turisme, treball temporal o activitats il·lícites. Poden haver estat de pas o residint temporalment a Espanya, a la recerca de feina o activitats comercials, legals o il·legals.
- Possibles implicacions en delictes contra la propietat o la violència. El fet de tenir les claus del cotxe i apartament suggereix un possible robatori amb violència o revenja.
- Possible connexió amb bandes o xarxes de criminalitat transnacional. Durant els 80, hi havia xarxes de tràfic de drogues, robatoris i delictes relacionats que travessaven fronteres europees.
Motius hipotètics per a l’homicidi
- Robatori que va sortir malament: Intent d’apropiació de béns, automòbil o diners de la víctima.
- Conflicte personal o compte de comptes: La víctima podia tenir relació personal o comercial amb els implicats.
- Activitats il·lícites vinculades: L’assassinat va poder derivar d’una trama relacionada amb trànsit o negocis tèrbols.
- Errors o accidents: Un forcejament o situació imprevista que va acabar en homicidi.
Participació en el cas
- Van ser detinguts el juny del 1986, poc després de l’homicidi a les Cases d’Alcanar.
- Portaven les claus del vehicle Renault 25 de la víctima i les de l’apartament on va passar el crim.
- Es van desplaçar amb les claus del cotxe cap a la zona entre Tarragona i Castelló, on van ser arrestats. Seguidament van declarar i admetre els fets.
Un cop a comissaria, els joves alemanys van relatar, avalats “per diferents mitjans probatoris” segons la Guàrdia Civil, que van ser recollits per la víctima quan es trobaven fent autoestop. Posteriorment, van ser convidats per aquest a prendre unes copes al seu domicili, on Pérez hauria intentat, segons la mateixa versió, violentar físicament un d’ells, que el va colpejar al cap. Després el van emmordassar “perquè no cridés”. A continuació, van abandonar el xalet i es van dirigir amb el Renault 25 de la víctima fins a Benicàssim, on el van abandonar.
No obstant això, no hi figuren públicament ni informe forense ni detalls judicials.
Per això, tot i que Fritz Hoger i Detlef Schabel van ser detinguts i van confessar l’assassinat, no hi ha documents públics ni sentències accessibles que expliquin el desenllaç legal d’aquest crim. La manca de documentació continua generant especulacions i manté el cas en uns llimbs legals i mediàtics. La manca d’informació ha convertit aquest cas en un dels grans enigmes de la crònica negra catalana, una història enterrada entre les pàgines amagades dels arxius judicials i els silencis oficials.
Judici i silenci institucional
Tot i les confessions i detencions, no hi consta cap registre públic accessible sobre el judici o la condemna. No se sap si van ser extradits, empresonats o absolts. L’ombra de l’oblit judicial i l’opacitat informativa han convertit aquest cas en una ferida oberta en la memòria col·lectiva. El crim de Tomás Pérez García no és només una història d’assassinat; és un exemple de com la manca de transparència pot enterrar la veritat. Enmig de confessions, detencions i proves, el cas va acabar tapat per un silenci institucional que encara avui, gairebé quatre dècades després, fa estremir.
