El dia 14 de gener de 1991 la tranquil·litat habitual d’un petit poble del Montsià es va veure trencada per un dels crims més macabres de la comarca. Amparo i Maria del Mar, descontentes amb les seves vides conjugals, van decidir posar fi als seus problemes d’una manera radical: assassinant els seus marits. Per fer-ho, van traçar un pla meticulós que les portaria a cometre un crim planificat fins al més mínim detall.
Envoltat de muntanyes i boscos està situat el poble de la Sénia a la comarca del Montsià, conegut pel seu passat industrial vinculat a la fabricació de mobles, que durant dècades va ser el motor econòmic de la regió. El poble té una comunitat unida i un ambient tranquil tot i que aquest escenari idíl·lic es va veure alterat quan el cos de Josep Antolí va ser trobat dins d’un vehicle cremat als afores del poble. Aquest macabre descobriment va començar una investigació que revelaria un pla criminal meticulosament dissenyat.
Un dels crims més foscos de la crònica negra catalana va fer trontollar l’harmonia de l’entorn. Dues germanes van tramar un pla diabòlic per desfer-se dels seus marits però el que no imaginaven era que una sèrie d’errors i la seva pròpia avarícia acabarien destapant la conspiració.
Amparo Cabanes, de quaranta-tres anys, va ser adoptada de ben petita a Tortosa i es va traslladar a la Sénia per casar-se amb Josep Antolí
Amparo Cabanes, de quaranta-tres anys, va ser adoptada de ben petita a Tortosa i es va traslladar a la Sénia per casar-se amb Josep Antolí. Tot i que aparentava ser una dona amb una vida normalitzada era coneguda per la seva ambició i pel seu desig d’una vida millor, unes aspiracions que superaven la seva realitat. Josep Antolí de quaranta-cinc anys era un fuster respectat al poble, un home treballador i dedicat a la seva família, que no tenia enemics coneguts. Segons explica un dels seus amics de la infància a aquest mitjà, Antolí era conegut per la seva bondat i per ser un bon pare. La seva vida es centrava en la feina i en la seva família, dedicava la seva vida a proporcionar el millor per la seva família, treballant de sol a sol a una fàbrica de mobles.
Un cop casats i vivint a la Sénia, el matrimoni van ser pares de tres nois i encara que Cabanes intentava aparentar una vida perfecta, el que ella amagava era una profunda insatisfacció que la va portar a buscar una relació extramatrimonial. L’única persona que sabia tot el que li passava a Cabanes era la seva germana, Maria del Mar Rodríguez, de trenta-tres anys. Encara que Rodríguez continuava vivint a Tortosa i que no compartien ni sang ni el mateix cognom, el seu vincle era indestructible. La relació entre les dues sempre havia estat molt propera. De fet, era tan estreta que, quan van decidir que volien desfer-se dels seus marits, ho van planejar juntes, com si fos un assumpte familiar. Conjuntament, van decidir que la solució als seus problemes matrimonials era eliminar els seus marits, una decisió que les portaria a un camí de no retorn.
Quan van decidir que volien desfer-se dels seus marits, ho van planejar juntes, com si fos un assumpte familiar
El pla de Cabanes i Rodríguez es va anar cuinant mesos abans de la seva execució amb un objectiu clar per part de Cabanes d’alliberar-se del seu marit per poder mantenir una relació amb un altre home i obtenir beneficis econòmics. Per això, un dels primers passos que van dur a terme les dues germanes va ser contractar una assegurança de vida de 20 milions de pessetes a nom del marit de Rodríguez, Antolí per la seva part ja estava cobert per una altra assegurança que Cabanes cobraria després de la seva mort. Aquest és un pas que, a primera vista, semblava innocent però amagava les seves veritables intencions criminals.
Per dur a terme el pla, les germanes van recórrer a mètodes sorprenents i extravagants: primer, van pagar tres milions de pessetes a un vident perquè utilitzés bruixeria per acabar amb els seus marits. En veure que la màgia no donava resultat, van buscar una solució més directa: contractar un sicari.
Van buscar a la Sénia i fins i tot a Barcelona però desprès de diversos intents fallits per trobar algú disposat a matar, van contactar amb Domingo Carrillo de Tortosa, qui els va presentar Jesús Simón Lamata, un home de 27 anys també de Tortosa que, tot i que tenia antecedents penals, no era cap expert amb el tema. Amb tot i això, va acceptar assassinar els seus marits per diners. Com que les germanes no disposaven de tots els diners immediatament, Rodriguez va aconseguir un préstec de 150.000 pessetes que li va deixar un amic per donar-los com a avançament.
Un home de 27 anys també de Tortosa que, tot i que tenia antecedents penals, no era cap expert amb el tema però, va acceptar assassinar els seus marits per diners
Amb l’ajuda d’una veïna, Cabanes es va traslladar a Tortosa per recollir Lamata i el va portar a casa seva. Ja de tornada, quan van arribar a la Sénia, ella va presentar l’assassí a Antolí, com un amic del seu fill Raül i li va preparar un cafè al qual li va afegir somnífer. Mentre esperaven al fet que aquest s’adormigue, la dona, el seu fill Raül i Lamata van discutir els últims detalls del crim: l’assassí cobraria tres milions de pessetes per la mort d’Antolí i cinc milions més per matar posteriorment el marit de Maria del Mar. També es va parlar d’eliminar la dona de l’home del qual Cabanes estava enamorada.
Una hora més tard, quan Antolí va caure en un son profund, Cabanes li va facilitar una corda a Lamata, que va pujar al dormitori on estava Antolí dormint i el va estrangular sense que aquest es pogués ni despertar. Ella, de mentre, preparava algunes llaunes amb benzina.
Va caure en un son profund, ella va lliurar una corda a Lamata, que va pujar a l’habitació i va estrangular Antolí mentre dormia
Després va pujar a visitar a seu marit ja mort i amb l’ajuda de Lamata, el van posar a dins del cotxe familiar. Aquest últim va conduir uns dos quilòmetres als afores del poble, molt prop ja del terme del Rossell on per un terraplens de la vora de la carretera va tirar el cotxe amb el cos a l’interior per figurar que havia patit un accident de trànsit. Però el cotxe no va acabar de caure i Lamata va ruixar el cotxe amb la benzina i li va calar foc.
Després de la troballa del cos, la policia va iniciar una investigació que revelaria contradiccions en la versió de Cabanes. Durant els mesos següents, aquesta va escenificar el seu paper de vídua dolguda, segons expliquen alguns dels seus veïns a aquest mitjà. Va fer veure que es trobava en estat de xoc, plorant i actuant com una vídua desconsolada, però les sospites del germà d’Antolí no deixaven de créixer, ja que va trobar molt estranyes les circumstàncies de la mort del seu germà.
Recelós de la seva actitud, el germà de la victima va començar a investigar pel seu compte, fet que va portar a descobrir moviments financers sospitosos i testimonis clau
Recelós de la seva actitud, va començar a investigar pel seu compte, fet que va portar a descobrir moviments financers sospitosos i testimonis clau. Els testimonis que havien deixat les germanes amb els intents de trobar una persona que acceptes dur endavant el seu pla criminal i les proves van permetre connectar a Cabanes i Rodríguez amb Lamata i Carrillo, tancant el cercle al voltant de les responsables.
La policia va analitzar les declaracions de les dues germanes i van poder detectar contradiccions evidents i els moviments bancaris dels quals sospitava el germà d’Antolí van revelar que, poc abans de l’assassinat, Cabanes havia intentat retirar grans quantitats de diners.
El pla semblava perfecte, però Cabanes no va preveure la determinació del germà de la víctima en esbrinar el que realment havia passat. A més, les germanes havien deixat un rastre de testimonis: diverses persones sabien que buscaven algú per matar els seus marits. La situació es va complicar quan Carrillo i Cabanes van començar a pressionar les germanes per cobrar el que els havien promès i fins i tot aquests dos van acudir a la casa familiar de Cabanes per exigir el pagament.
Les germanes havien deixat un rastre de testimonis: diverses persones sabien que buscaven algú per matar els seus marits
L’augment de les sospites i la investigació policial van acabar desemmascarant la trama, amb la sort de ser abans que poguessin executar el segon assassinat. Va ser el juny de 1991 que la policia va detenir Cabanes i Rodríguez acusades de conspirar i ordenar l’assassinat dels seus marits.
Lamata va jugar un paper crucial en el crim. La seva disposició a assassinar a canvi de diners va posar en evidència la presència d’un mercat negre de violència, on la vida humana es converteix en una mercaderia intercanviable. Aquest cas va posar en evidència una realitat inquietant: la facilitat amb què es pot contractar un sicari i com l’assassinat es pot convertir en una transacció econòmica.
Cinc anys després d’haver comès l’assassinat, al juny del 1995, va començar el judici a l’Audiència de Tarragona. Va ser un procés intens on es va posar de manifest la gravetat del crim
Cinc anys després d’haver comès l’assassinat, al juny del 1995, va començar el judici a l’Audiència de Tarragona. Va ser un procés intens on es va posar de manifest la gravetat del crim. El judici va captivar l’atenció mediàtica fent que la sala del tribunal estigues plena de veïns i curiosos que volien presenciar com es feia justícia per un crim que havia trasbalsat el poble. Durant les sessions, es van presentar proves irrefutables: testimonis, registres financers i fins i tot declaracions dels mateixos assassins a sou, que van confirmar que les germanes havien planejat cada detall. Tot i els esforços de la defensa per minimitzar la seva responsabilitat, les proves van deixar clar que les dues dones eren les principals instigadores del crim.
Lamata va ser condemnat a vint-i-set anys de presó per assassinat amb agreujants de preu i recompensa, tot i que es va tenir en compte la seva debilitat mental. Carrillo, per la seva col·laboració necessària, va rebre una pena de vint-i-sis anys i vuit mesos. Cabanes va ser condemnada a trenta anys de presó com a autora intel·lectual i inductora del parricidi i Rodríguez va rebre una pena de vint-i-set anys de presó com a inductora de l’assassinat. També Raül Antolí, fill de la víctima, va ser condemnat a set anys per cooperació necessària. A més de les penes de presó, les dues germanes van ser condemnades a indemnitzar cadascun dels fills d’Antolí amb cinc milions de pessetes, reflectint la devastació que el seu crim va causar a la seva pròpia família.
La història de Cabanes i Rodríguez és un recordatori aterridor de com l’ambició pot portar a decisions fatals. El crim de la Sénia no només va trencar la vida d’una família, sinó que també va posar en evidència la foscor de la naturalesa humana. La imatge de dues germanes que, mogudes per l’ambició i la desesperació, van ser capaces d’ordenar l’assassinat dels seus marits va horroritzar la població.
El cas va obrir un debat sobre les dinàmiques familiars, la violència domèstica i fins a quin punt la desesperació pot portar a decisions fatídiques. També va posar de manifest la facilitat amb què, en aquell moment, es podia contractar una assegurança de vida sense gaire control, fet que va derivar en reformes legals.
Amb el pas del temps, aquest cas ha estat objecte d’estudis en criminologia i dret
Amb el pas del temps, aquest cas ha estat objecte d’estudis en criminologia i dret, convertint-se en un exemple de com un delicte pot ser premeditat fins al més mínim detall, però, alhora, com és gairebé impossible ocultar la veritat indefinidament.
Amparo Cabanes i Maria del Mar Rodríguez van convertir l’amor i la lleialtat familiar en eines de destrucció, demostrant que les decisions impulsades pel desig de llibertat i diners poden tenir conseqüències devastadores.
Avui dia totes les persones que van ser condemnades arran del cas ja han complert la condemna i, tot i que, no han retornat a la Sénia, ja estan en llibertat.
