Aquest estiu, al planificar el nostre viatge vam triar Croàcia amb molta il·lusió, al combinar patrimoni cultural i patrimoni natural i la veritat és que va assolir els dos objectius. Em centraré en la meva experiència a Split una de les ciutats que vam visitar i en concret al seu nucli urbà que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat en la tercera sessió de la UNESCO en el ja llunyà 1979.
Destacaré alguns element de la meva estada que són si més no sorprenents. Jo m’esperava un destí encara per madurar i aquesta no va ser la meva percepció dels llocs de Croàcia que vaig visitar i tampoc de Split en particular. Només arribar de l’aeroport a la ciutat ja vaig percebre que Split era una ciutat molt turística i al baixar del cotxe que ens havia deixat prop de l’apartament vaig corroborar la meva impressió. L’apartament es trobava en un barri antic prop del centre històric i el 80% (crec que em quedo curt) dels habitatges eren d’ús turístic, una situació que no es dona ni als barris del centre de Barcelona, això si tote perfectament indicats amb els distintius a la porta!!!
Si l’allotjament és un dels sectors típics del turisme un altre és la restauració on també vaig tenir dos sorpreses. La primera és que el preu dels plats (no parlem del alcohol) era fins i tot una mica superior als de Catalunya malgrat el menor nivell de vida de Croàcia. L’explicació segurament estava en la segona sorpresa, el gran número de cambrers que hi havia als establiments si ho comparem amb els nostres i a més a més amb un nivell de qualificació força alt. Una estructura del sector molt diferent de la nostra amb poca qualificació i escassetat de personal.
I si vas a una destinació és per que existeix un recurs turístic transformat en producte. A la ciutat de Split no hi ha dubte, aquest és el palau de Dioclecià i els seus voltants. Un gran palau però una petita zona a on es concentren tots els atractius principals. Això suposa una alta concentració de turistes, ple de grups procedents de creuers, free Tours i circuits tradicionals. Es generava una sensació de saturació i col·lapse als carrers principals fins i tot esperant per entrar en algun espai quan sortia el grup anterior, tots orientats als mateixos llocs perdent l’encant dels racons encara no ocupats per botigues de souvenirs de Croàcia o de patets grocs de moda.
La massificació i la globalització del turisme estan eliminant respectivament l’atractiu i la singularitat de les destinacions.
La massificació i la globalització del turisme estan eliminant respectivament l’atractiu i la singularitat de les destinacions. El punt més surrealista el vaig veure quan a la posta de sol al Peristil (la plaça del centre del Palau) un piano i una veu cantaven allò que mal anomenem clàssics i tot l’espai s’havia convertit en un ball popular. Que pensaria Dioclecià si aixeques el cap? No ho farà ja que el seu mausoleu va ser convertit en una de les Catedrals més antigues del món i on ell reposava ara ho fan màrtirs cristians com els que ell perseguia ferestament, paradoxes de la història. Aquesta història que pels usos que ha donat al palau encara ens permet veure i imaginar la vida de Dioclecià.
Al tornar a casa i visitar els recursos turístics del nostre territori un pot admirar la fase de desenvolupament en que ens trobem i que permet un turisme sostenible atractiu a nous perfils de turistes i excursionistes en fase d’expansió. Les Terres de l’Ebre encara estem en disposició de generar un turisme vivencial i experiencial als nostres visitants que els experts en turisme preveuen s’imposarà en el futur. Certament el turisme de masses encara està molt lluny de prioritzar aquests elements però segments de turisme de qualitat i alt poder adquisitiu cerquen aquest espais per poder viure experiències diferencials. No és d’estranyar que molts jubilats dels països del nord d’Europa vinguin a passar llargues temporades, o tot l’any, a les nostres terres . Serien com els nous emèrits romans que es retiraven a ciutats meravelloses com Mèrida un cop enllestits els seus anys de servei i ara trien les Terres de l’Ebre plena dels valors que es cerquen en els nous models i tipus de turisme. Aquests valors l’han fet mereixedora del distintiu Reserva de la Biosfera i esperem que aviat sumi nous reconeixements al llistat del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO més enllà del ja existent de les pintures de l’arc mediterrani.
Les Terres de l’Ebre encara estem en disposició de generar un turisme vivencial i experiencial als nostres visitants.
Tornem a Split, el darrer dia em vaig aixecar molt prompte i vaig dirigir-me cap al Palau quan la ciutat encara estava adormida. No va ser molt difícil ja que ens trobàvem a pocs minuts caminant. Al entrar per la porta d’argent (una de les 4 entrades al palau) vaig poder xalar de la calma que de ben segur Dioclecià havia somiat en el seu retir i veure la grandesa d’aquell palau que ell es va construir. Només dos joves esmorzaven al Peristil segurament cercant també una experiència diferent. Resulta molt apropiada en aquest cas per al que vaig viure una frase de Mark Twain que procuro aplicar: “Sempre que et trobis del costat de la majoria és el moment de fer una pausa i reflexionar”. I amb aquest bon sabor de boca vaig deixar Split per a que tornes a despertar i inundar-se dels grups de turistes.
Dr. Xavier Farré Albendea
Director del Campus Terres de l’Ebre
Professor del departament d’Economia
Universitat Rovira i Virgili.
