L’avui president de la Generalitat, Salvador Illa, en campanya electoral repetia reiteradament la necessitat de “servir i unir”. Afegia al seu discurs, amb no menys intensitat, la necessitat de gestionar bé els serveis públics i els recursos per poder-los donar amb la sostenibilitat i qualitat que els ciutadans necessitem.
El vot dels catalans, no sols al PSC, van dir clarament que la gestió de la sanitat, de l’ensenyament, dels problemes de la sequera, l’aigua, la debilitat d’un sector essencial com és el primari, la immigració, la mateixa administració pública…, són els problemes reals que demanden solucions urgents.
Hem passat massa temps a Catalunya parlant de futurs i no ens havíem adonat que deixàvem, en segon lloc, un present que és essencial en la vida de les persones i de la societat. Segur que ho havíem fet amb bona intenció, però la realitat és la que és, i si a més, afegim guerres i problemes d’àmbit global, no és gens estrany que la gent amb el seu vot ho expressi així.
És per tot plegat que és ben clar i evident que l’èxit o fracàs del nou govern el marcarà “la gestió”, que no és més que la capacitat de resoldre aquests problemes de present, però que ens projecten un futur incert. També és ben cert que no serà gens fàcil, ja que la dificultat pròpia de gestionar situacions molt complexes i difícils, li hem d’afegir que el Govern no té la majoria al Parlament i que cada iniciativa l’haurà de lluitar una a una, potser quan la gent i la realitat li exigirà solucions urgents.
La gestió ha de ser en benefici del bé comú i de tots, i el repte és gestionar bé i ser eficients
Hi ha un assumpte transcendental i que plana a l’hora d’entendre com ha de ser aquesta “gestió”. És el model que entén que la millor gestió és abaixar impostos, fet aquest que debilita la capacitat de prestar els serveis públics, però que fa que alguns tinguin més diners a la butxaca per pagar- se’ls individualment. Aquesta forma de govern és millor, sense dubte, per qui pot però molt perjudicat per la majoria que no en tindríem prou.
Aquesta política que s’ha aplicat des de fa anys a molts llocs del món, és la que fa que la desigualtat sigui cada cop més gran. Personalment, penso que aquest és el problema i mai pot ser la solució.
La gestió ha de ser en benefici del bé comú i de tots, i el repte és gestionar bé i ser eficients, el que la meva iaia en deia: “d’un duro treure sis pessetes”. Aquí a Terres de l’Ebre, fora del context general, hi ha un assumpte primordial quan parlem de gestió i són els Fons de Transició Nuclear. Uns Fons que han creat una gran esperança a les nostres terres, que han decebut en el primer any de gestió i que tenim el deure i l’obligació de revertir aquesta situació actual.
La llei aprovada pel Parlament garanteix els recursos, la “gestió” ha de ser la que ha de fer aquests arribin al teixit empresarial, als autònoms, als pagesos i també a la gent que aposta pel turisme rural. Una “gestió” del Fons, que principalment és responsabilitat del govern, però que la llei ens dona una especial i singular paper també als polítics locals.
En definitiva, són temps de gestió aquí i en el general, el temps i els resultats marcaran el futur del govern i sobretot els de tots els catalans.
Joaquim Paladella Curto
Alcalde de Batea
Diputat al Parlament de Catalunya pel PSC
