L’envelliment de la població a Catalunya augmenta a un ritme del gairebé 3 % a l’any. En dades de l’Institut Nacional d’Estadística -corresponent al període que va dels anys 2018 a 2022- l’esperança de vida en les dones és de 85,97 anys, mentre que la dels homes és de 80,46 anys; el que dona una mitjana de 83,26 anys per al conjunt de la població catalana. Aquest fet i l’augment notable de la població -a gener del 2024 era de 8.016.606 habitants, amb un augment anual d’uns 115.000 habitants- són dos factors clau que incideixen directament en l’assistència sanitària al nostre país.
En tant això succeeix, la capacitat d’atenció medicosanitària no evoluciona en la mateixa proporció i ritme que augmenta el nombre d’habitants. Tanmateix, cal remarcar que la sanitat pública, de forma general, dona un servei que gairebé frega la excel·lència si se la compara amb el que passa a la gran majoria dels països del món. Aquest fet és així pel que fa referència tant als tractaments i intervencions quirúrgiques greus, com a les urgències mèdiques.
Per un altre costat un complet informe que ha fet la Federació per la Defensa de la Sanitat Pública (juny 2024), en la seva conclusió basada en dades empíriques, manifesta que la sanitat pública a l’Estat espanyol retrocedeix, malgrat que la opinió dels usuaris és de satisfactòria (un 6,4 sobre 10).
La despesa total en salut (pública i privada) a Catalunya està un 30 % per sota de la mitjana de la UE-15 (països que formaven la UE a l’any 1995) i a la meitat d’Alemanya.
Un percentatge molt elevat de la població -de la que s’ho pot pagar- ha comprès que si vol un servei ràpid d’assistència sanitària ha de recórrer a la sanitat privada.
A Espanya el creixement d’aquest servei privat ha tingut un increment més que notable. El cost de la prima mitjana anual de les assegurances de salut a Espanya d’uns 800 euros (als EUA és l’equivalent als 5.000 euros). La sanitat privada s’ha modernitzat en gran manera en els últims vint anys i això ha repercutit directament en el fet que més de dotze milions d’espanyols tinguin pòlisses de salut.
La saturació de la sanitat pública a l’Estat espanyol fa créixer de manera molt significativa la sanitat privada. A més de que aquesta última presta serveis directes a la sanitat pública.
La sanitat privada presta serveis directes a la sanitat pública quan aquesta última es troba saturada. Segons l’Observatori del Sector Sanitari Privat la xarxa d’hospitals privats a Espanya és de 438 centres hospitalaris (amb més de cinquanta mil llits), el que representa el 57 % dels que hi ha a Espanya. Des de diferents sectors de la sanitat espanyola es considera que la sanitat privada s’ha d’assumir com un bé comú i encabir-la en el servei als ciutadans en el marc de la col·laboració publicoprivada. Ja que l’Estat no pot assumir ampliar la sanitat pública per atendre adequadament tota la població que avui dia assumeix la sanitat privada.
Els especialistes en la matèria recomanen al Govern no apujar els impostos (IVA) als usuaris de la sanitat privada. Més aviat s’inclinen per establir compensacions fiscals (desgravacions fiscals en la declaració de la renda) per als subscriptors de pòlisses. I aquesta mesura es fa més necessària per a les persones a partir de 60 anys, que quan més es necessiten i quan es comencen a encarir les pòlisses privades.
Jordi Segarra Costa
Director del programa FEM SALUT. Canal TE