L’any 2007, la tranquil·litat de Corbera d’Ebre va ser sacsejada per un acte de violència que va deixar a tothom commocionat. Dos germans, Pedro Cea Clua i Diego Cea Clua, van ser acusats de l’assassinat de Joan García Riola, conegut com el ‘ciberamic’. La víctima era una persona que la germana dels autors del crim, Cèlia Cea Clua, havia conegut per internet. Era una familia originària de la Terra Alta, però que s’havia disgregat. Al judici i a la sentència va quedar demostrat que els dos germans van planificar l’assassinat i van matar la víctima amb una escopeta, per evitar que continués la relació amb la seua germana.
(Crònica de Dayana Santiago)
El relat del crim que reproduïm va succeir ara fa 17 anys. I encara hi ha moltes preguntes sense resposta, per entendre el detonant d’un acció executada amb fredor i sense escrúpols. I aquesta crònica el que pretén és posar-los en ordre, d’acord al que diu la sentència com a fets provats. Però serà difícil d’entendre perquè tres germans comparteixen responsabilitats en la mort de la nova parella de la germana, un home que va aparèixer “per internet”.
Al centre del crim del ‘ciberamic’ hi ha els tres germans amb els mateixos cognoms, Cea Clua, C.C. com deies les notícies de l’època per allò de salvaguardar la identitat dels pressumptes homicides o còmplices. Ara ja saben, però, que la noia, qui va ser el reclam de l’home mort, és deia Cèlia, mentre que els seus dos germans barons teníen per nom Pedro i Diego.
Cèlia residia a Mora la Nova en el moment dels fets i vivia amb les seves filles petites. El germà gran, Pedro, de trenta-cinc anys, vivia a Alcarràs (Lleida). Únicament Diego, de vint-i-tres anys (dotze anys més jove que el seu germà), vivia a Corbera d’Ebre, població on tota la família tenia el seu nucli familiar original. I Diego tenia una característica particular: patia una discapacitat del 52% per retard mental.
Quan tot plegat va passar els tres germans, per tant, vivien en municipis diferents, i a una notable distància de prop de vint quilòmetres, circumstància que encara aporta més incògnites al cas. Per què els molestava als germans que la seua germana tingués un nou amant? Era perquè tenir un nuvi aparegut per internet, era massa estrany i poc comú en aquella època? No ho sabrem mai del cert…, però el cert és que, la primeres parelles creades per internet, tenien, socialment, mala fama.
El que sí sabem és que el germà més jove, i qui residia a Corbera d’Ebre (al capdavall, l’escenari del crim), havia viscut a una casa antiga construïda amb pedra, juntament amb la seva mare i també amb la seva germana, fins que ella es va emancipar. Diego, el germà amb discapacitat, si feia vida al poble, on se’l veia sovint pel Casal, i passejant pel municipi amb bicicleta o amb una petita moto, segons expliquen els veïns.
La víctima, solter, originari de Tarragona i resident a Terol, es fer amic de la germana dels assassins per mitjà d’internet
La Cèlia va començar una amistat virtual amb Joan Garcia Riola, qui acabaria sent la víctima. Era un home de quaranta-un anys, i solter. Originari de Tarragona i resident a Terol, els seus familiars més directes eren set germans. Expliquen d’ell que era un home apassionat per la tecnologia, i força conegut a les xarxes socials. I probablement per això tenia com malnom el ‘ciberamic’.
La relació entre Cèlia i Joan va evolucionar des de la virtualitat fins a trobades personals, desencadenant esdeveniments que van culminar en una tragèdia inesperada. La víctima era coneguda per la seva personalitat amigable i la seva afició a les relacions virtuals, i ni s’imaginava les sinistres intencions dels germans de Cèlia, els quals li van preparar un mortal desenllaç que va posar fi a la seva vida de manera tràgica.
Segons la sentència -a la que ha accedit aquest diari digital-, Joan Garcia Riola va conèixer els germans de Cèlia, bastant més tard de quan ja havíen iniciat la relació gràcies a internet, tot una novetat -probablement estranya, i més en ambients rurals-, en aquells primers anys. Així no obstant, està acreditat que tots junts van arribar a compartir reunions familiars.
Ens situem al 23 de novembre de 2007. En aquesta data, els dos germans s’assabenten que Joan el ‘ciberamic’ anirà a visitar a Cèlia, a Mora la Nova. I sense que es conegue el mòbil, si s’acredita en la sentència que és a partir d’aquella data quan Pedro i Diego, comencen a fer plans, per matar-lo.
El tribunal popular va considerar provat ue el germà gran, Pedro, va ser qui va dir-li al seu germà més menuts, Diego, que tenia la intenció de posar fi a la vida de Joan, l’estranya parella de la germana que havia aparegut en escena gràcies a internet. Va ser el mateix Diego qui va explicar, durant la seva compareixença davant dels membres del jurat popular, aquesta decisió.
I també va explicar que havia estat la seua germana, Cèlia, qui li havia dit al seu germà Pedro el dia i l’hora en la que s’havia cita amb el seu amant. En aquestes declaracions, va afegir també que, el motiu de la visita de l’amant i víctima, anava més enllà d’una visita o encontre amorós: la intenció de la víctima era emportar-se Cèlia a viure amb ell a Terol, amb la qual cosa la dona no hi estaven d’acord els germans condemnats.
Segons recull el judici, aquest seria el motiu del crim, és a dir, evitar que el Joan Garcia Oriola s’emportés a viure amb ell a Terol a Cèlia. I tot i que la idea partia de Pedro, el germà gran, Diego (el germà amb discapacitat), va decidir col·laborar-hi.
El relat de la sentència
La sentència relata que el dia dels fets, la víctima arriba a casa de la Cèlia, a Móra la Nova (recordem que és on vivia), amb una bombona de gas butà. Els dos germans esperaven, davant mateix del domicili. Diego es va oferir a pujar la bombona a casa. També diu la sentència, que ja en aquell moment Cèlia, la germana dels assassins, i la parella de la víctima, ja sabia que ni ella ni les seves filles se n’anirien amb qui la festejava. La pregunta és: i com i per què ho sabia? Probablement perquè coneixia el que anava a passar.
En aquest context familiar, Pedro Cea Clúa, el líder i ideòleg, va convèncer a Joan Garcia que els acompanyés a la finca rústica de la família on s’havia oblidat roba i el DNI, i que estava situada al municipi d’on era originària la família, Corbera d’Ebre.
I així va ser, amb l’excusa de recollir uns efectes personals, que la víctima i els dos germans van pujar tots junts al cotxe de Joan i es van desplaçar fins la finca de la Terra Alta, ubicada al terreny de la partida Els Ginaresos, a 1,6 quilòmetres del nucli urbà de Corbera d’Ebre. Una finca propietat d’un oncle dels tres germans a Corbera d’Ebre.
Pedro Cea Clua Portava una escopeta amb els canons retallats, carregada, amagada a la seua jaqueta, i els germans ja sabien el que anava a fer
Cal dir que, per tirar endavant el seu pla, l’ideòleg del crim, Pedro, portava preparada una escopeta amb els canons retallats i carregada de munició amagada a la jaqueta segons va declarar el seu germà. Tot estava a punt, per tant, per al desenllaç final.
Quan van arribar al lloc, mentre es dirigien caminant pel camí que suposadament duia a la casa, sense donar-li cap possibilitat de defensar-se (ja que la víctima anava a tan sols unes passes endavant), Pedro li va disparar al cap per l’esquena a només 30 centímetres de distància, segons consta a l’informe pericial de balística. Aquest tret li acabava de causar una mort instantània que, com es pot llegir a l’informe d’autopsia presentat al judici i plasmat a la sentència, va ser a conseqüència d’un traumatisme cranial amb destrucció de centres encefàlics.
Immediatament, entre els dos germans, van arrossegar el cadàver cap a un pou de recollida d’aigües que hi havia al mateix terreny, just al costat d’una petita caseta abandonada, el van llançar i el van tapar amb unes uralites. Seguidament, van anar-se’n en direcció Móra la Nova, amb l’automòbil de la víctima. Va ser l’endemà quan van llançar el cotxe al canal de Seròs, al seu pas per Sudanell.
Uns dies després de l’assassinat, tots dos germans van tornar a la finca i van enterrar millor el cos sense vida de Joan García Riola, llençant-hi pedres i terra al damunt. Així, els germans no només van amagar el cos sinó que també es van desfer d’evidències crucials del crim, incloent-hi el vehicle implicat.
La policia va trobar el cos un any desprès
Un any després de la desaparició de Joan García Riola, el dia 14 de desembre de 2008, la investigació policial, meticulosa i perllongada, va conduir al descobriment del cos de de la víctima allí on va ser enterrat, a un lloc recòndit del terme municipal de Corbera d’Ebre, i amb signes evidents d’haver estat assassinat.
Tant Pedro Cea Clua, com el seu germà Diego Cea Clua, van ser detinguts pels agents adscrits a l’àrea territorial d’investigació de la regió policial Terres de l’Ebre, el 15 de desembre 2008, per la seva possible implicació en relació amb l’aparició del cadàver enterrat. Cèlia també es detinguda en un primer moment.
Un cop a les dependències policials, els germans són interrogats, i és Diego qui confessa els fets i indica als Mossos d’Esquadra on van llençar el cotxe de la víctima i l’arma del crim que el seu germà guardava, segons consta a la seva declaració.
La investigació policial, meticulosa i perllongada duta a terme, va conduir al descobriment del cos de de la víctima allí on va ser enterrat
El jutjat de Gandesa va decretar el 17 de desembre de 2008 a la nit, presó provisional sense fiança per als dos detinguts per la seva presumpta relació amb la mort de Joan Garcia, tal i com informava en un comunicat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els Mossos també havien detingut la noia presumptament relacionada amb el cas, però finalment, va quedar en llibertat provisional amb l’obligació de presentar-se cada setmana al jutjat.
Al moment dels fets, els dos germans empresonats vivien en una caravana que tenien instal·lada al terreny on es va trobar el cos. En un any havien tornat a canviar de residència i els dos homes havien decidit llavors reagrupar-se, curiosament en aquest lloc recòndit del terme municipal de Corbera d’Ebre.
Al març de 2011, més dos anys després, es va realitzar el judici, amb jurat popular. Concretament a la secció quarta de l’Audiència de Tarragona. I l’acusació, molt clara: càrrecs contra els dos germans, Pedro i Diego, per l’assassinat de Joan Garcia Oriola, el tarragoní establert a Terol que buscava relacions per mitjà d’internet.
Condemnat a vint-i-un anys de presó per assassinat i tinença il·lícita d’armes
Durant les diferents sessions que va durar el judici, Diego va declarar que el seu germà Pedro era l’autor material del crim. Va explicar que el mòbil del crim era evitar que la víctima s’emportés a Cèlia a viure amb ell, i va afegir que la germana també sabia que es produiria l’agressió, com consta en la seva declaració.
Per la seva banda, Pedro, acusat del crim, es va negar a declarar durant el Judici. Va ser condemnat a vint-i-un anys de presó per assassinat i tinença il·lícita d’armes, reflectint així la severitat de les seves accions.
La sentència que va emetre el jurat popular també recull que Diego, qui pateix un dèficit intel·lectual i pràcticament no sap llegir ni escriure, sabia de les intencions del seu germà quan el va acompanyar a la finca d’els Ginaresos, va ser condemnat a set anys i sis mesos de presó per la seva complicitat al crim, com a cooperador necessari d’un delicte d’assassinat, amb la concurrència de les circumstàncies atenuants d’anomalia o d’alteració psíquica i l’analògica de confessió.
En matèria de responsabilitat civil, tots dos van haver d’indemnitzar cadascun dels set germans de la víctima amb la quantitat de 9.000 euros, i de manera conjunta amb 4.680 euros pel cotxe de la víctima, que va quedar totalment inutilitzat.
La sentència també subratlla la gravetat del crim i la responsabilitat dels culpables davant la justícia. Aquest tràgic succés va deixar una marca innegable al poble de Corbera d’Ebre on encara ara se’n parla, i es recorda amb tristesa, entre la gent del poble. Una tristesa que també es mostra en forma de pena, pel segon episodi que va protagonitzar Diego, el germà amb discapacitat, qui en sortir de la presó es va convertir en un conegut piròman, fins que va tornar a ser detingut.