Per a tots aquells i aquelles que vàrem néixer als voltants de mitjans dels 70 ens trobem en una altra època important de celebracions pròpia o del nostre entorn, la tan “temuda” edat dels 50.
Perquè els 50 sembla que marquen el final (en el millor dels casos) de l’ascens a la muntanya, a la balança de la vida, ja en queden menys dels viscuts per culminar el sentit de la vida. M’explico, per a mi, la vida té tant valor perquè existeix la mort, sense ella, no li donaríem la importància que té.
Ara fa poques setmanes, vaig poder participar a una d’aquestes celebracions i el més bonic de tot (que va ser molt) va ser poder anar recordant totes aquelles coses importants que al llarg del nostre temps ens han anat passant, i que ara, des d’una atalaia, es veuen de mil maneres diferents de quan van passar, de quan les vas recordar i de quan les has analitzat ben madurat amb el temps.
Actualment, o potser a aquesta part del món on vivim, ens costa molt parar per a recordar i anem fent sense saber ben bé del perquè i sense analitzar les conseqüències de les nostres accions, ja no només que ens poden afectar a nosaltres mateixos, sinó que en deixarem amb els nostres actes.
Quan dic que els 50 poden ser la meitat del camí, ho puc dir perquè va haver altra gent molt abans que amb els seus actes ens han fet avançar amb els drets de tota la gent indistintament de la seva procedència dins la piràmide social, ho dic perquè amb els seus actes han aconseguit drets que ara veiem com normals però que no existien.
Com de malament ha hagut de fer l’esquerra les coses per a fer ressorgir tot aquest populisme
Ja fa temps que veig que no anem bé, el model actual ens està portant a un “tantsemenfotisme” (permeteu-me l’atreviment de la creació d’un mot) molt perillós i que sembla que pot tenir greus conseqüències.
Ara en pocs dies tornem a haver d’anar a votar, ara, les eleccions europees, aquelles que ens semblen tan lluny i que realment són tan a prop. Com aquell que no vol, s’està començant a escampar la possibilitat que l’extrema dreta pugui arribar a governar amb la dreta extrema… i així ens quedem, tenim moltes coses al cap i poc temps per a pensar. Tenim molt poc temps per a veure que l’Europa en la que vivim li calen moltes celebracions dels 50 per a veure que no és admissible el que passa amb el poble palestí per part d’Israel, a aquells que ho van patir a les seues pells els calen moltes celebracions dels 50 per a veure que no és admissible que tots aquells països que van patir l’extrema dreta amb les pitjors conseqüències ara els entreguin el poder, i aquí també ens caldria fer alguna altra celebració dels 50 per a poder recordar d’on veníem, on aquest acte “tan pesat” de votar estava prohibit.
Com de malament ha hagut de fer l’esquerra les coses per a fer ressorgir tot aquest populisme, quant de perfil ha hagut de posar-se l’esquerra amb molts temes, per a veure avui en dia a tanta classe treballadora i tanta joventut comprant discursos que tan mal van fer i que van tan en contra dels seus interessos.
Pel bé comú, encara que ara no ho vulguem veure i ens calguin 50 anys, que tot això només sigui un quasi la tornem a embolicar, perquè com diu la dita, l’espècie humana és l’única que entropessa dos cops amb la mateixa pedra (i algú fins i tot tres).