La política municipal a Amposta és alguna cosa més que parlar de sigles de partits, i de la figura de l’alcalde, no podem reduir-ho tot al fet de quina persona o partit ens governarà. Tanmateix, hi ha una qüestió més profunda que mereix atenció: què entenem avui per espai municipal i quin paper ha de jugar en la construcció de la ciutat del futur.
Durant els darrers anys, Amposta ha experimentat una transformació important. S’han impulsat projectes que algun dia poden acabar de veure la llum, però que es fan eterns, s’han renovat equipaments i s’ha intentat modernitzar la imatge de la ciutat.
És evident que existeix una voluntat de millora i una capacitat de gestió que la ciutadania ha reconegut reiteradament a les urnes, però no és menys cert que la concentració del poder en una majoria absoluta sostinguda durant anys, a part d’aportar estabilitat, comporta el risc del conformisme. I en el cas d’Amposta redueix el control polític i afavoreix una manera de governar en què les decisions es prenen des de dalt, amb poca capacitat d’influència de l’oposició o dels sectors econòmics i socials.
Però la bona gestió, per si sola, no pot ser l’únic horitzó de la política local. Una ciutat no és només una suma d’obres, pressupostos i serveis. També és un espai de convivència, participació i projecte compartit. I és aquí on apareix el gran repte de l’espai municipal ampostí.
Després de més d’una dècada amb un lideratge fort i estable, és legítim preguntar-se si la ciutat està entrant en una etapa de continuïtat excessiva. Quan un govern acumula molts anys de responsabilitat institucional, existeix el risc que la gestió quotidiana substitueixi el debat estratègic i que la iniciativa política es confongui amb l’administració ordinària que, per altra banda, és interpretada per la ciutadania com el punt feble del govern d’Adam Tomàs, ja què s’hauria de posar més èmfasi en el manteniment quotidià dels barris, la neteja, la mobilitat, l’habitatge assequible, el suport al petit comerç, i la seguretat ciutadana. La política municipal també es mesura en els petits detalls que afecten el dia a dia dels veïns
Existeix la percepció, compartida per alguns sectors, que el govern comunica molt bé els seus èxits, però accepta amb dificultat les crítiques. Una administració madura no només explica allò que fa, sinó que també escolta les discrepàncies i incorpora visions diferents. Perquè la bona política municipal no consisteix només a inaugurar obres. Consisteix, sobretot, a generar confiança, escoltar la ciutadania i construir una ciutat en què ningú tingui la sensació que les decisions ja estan preses abans de començar el debat.
Els plens municipals en són un clar exemple: portar un debat seriós i amb rigor sobre les necessitats de la ciutadania és pràcticament impossible, i s’acaba reduint a un continuo retret, i posant sempre el retrovisor en la confrontació ERC vs Junts per defugir del debat, o bé Som Amposta lidera el debat rigorós de la despesa municipal en els millors dels casos. I ara a un any de les eleccions, l’alcalde torna amb l’amenaça constant de retallar amb el ROM les intervencions dels grups municipals perquè li molesten, i incomoden. El victimisme sempre li ha funcionat, i ja hi torna ha ser-hi en aquest espai que tan acomodat està, per intentar de nou treure redit polític.
Després de més d’una dècada amb Adam Tomàs al capdavant de l’Ajuntament d’Amposta, és legítim preguntar-se si la ciutat continua avançant amb el mateix impuls o si el govern municipal ha entrat en una etapa d’autocomplaença. Al mateix temps, l’oposició, tant la de dintre del consistori com la que es deixa entreveure arran dels moviments polítics que es van produint de cara a les pròximes eleccions tampoc acaba d’aconseguir, fins ara, construir una alternativa clara de ciutat, més enllà de les crítiques sobre impostos, l’hospital, manteniment urbà o seguretat que formen part del debat democràtic, però els ciutadans necessiten alguna cosa més que la fiscalització del govern. Necessitem projectes, idees i visions de futur capaces d’il·lusionar, perquè l’alternança també és bona, no per ser, sinó per aportar noves visions, rellançar la ciutat per afrontar els desafiaments futurs.
Amposta afronta reptes importants: la retenció de talent jove, l’habitatge, la competitivitat econòmica, l’adaptació al canvi climàtic, la cohesió social i la preservació de la identitat pròpia dins un món cada vegada més globalitzat. Aquests desafiaments exigeixen una política municipal que vagi més enllà de la confrontació partidista.
Les eleccions municipals de 2027 representaran una oportunitat per renovar aquest debat. No només sobre qui ha de governar Amposta, sinó sobre quin model de ciutat volem per a les pròximes dècades. La pregunta no és únicament qui administra millor el present, sinó qui és capaç de construir un futur compartit.
