En plena era de la immediatesa, les revistes culturals ebrenques guanyen embranzida i planten cara amb paper. És el cas de ‘Solstici’ i ‘La Rara’, dues propostes amb cinc anys de vida que comparteixen l’escriptura reposada. Mentre ‘Solstici’ té una periodicitat semestral i se centra en la llengua i les arts, ‘La Rara’ té un caràcter anual i promou la reflexió de col·lectius artístics contemporanis. «La nostra generació tendeix a tornar al que és físic, potser perquè estem cansats d’haver crescut enganxats a la mateixa font d’informació, volíem oferir una cosa diferent», reconeix Quim Melchor, director de ‘Solstici’. Les subvencions i subscripcions són vitals per aquestes capçaleres, que demostren que es poden gestar lluny de grans ciutats.
En un panorama editorial en què el format digital predomina, els articles culturals que es poden llegir a ‘Solstici’ i ‘La Rara’ es poden tocar, estan impresos en paper. És una de les particularitats que diferencien aquestes dues capçaleres que es van començar a gestar ara fa cinc anys a les Terres de l’Ebre i que tenen abast nacional. Una defensa que van tenir clara des dels inicis, en què es van voler allunyar explícitament de l’espiral marcada per algoritmes i l’efervescència de tendències que caduquen al cap de poc temps.
El director de ‘Solstici’, Quim Melchor, ha explicat a l’ACN com la intenció de defugir d’aquest concepte de caducitat els va portar a deixar de marcar cada edició temporalment. D’aquesta manera, a les portades de cada número ja no hi consta quan es va publicar. «Ho hem tret perquè, com que són peces atemporals que continuaran sent vigents d’aquí dos anys, no hi ha pressa per consumir-les. Es pot gaudir d’una lectura reposada, si trigues dos mesos a consumir-la, continuarà sent igual de valuosa», ha subratllat.
Quim Melchor, director de la revista ‘Solstici’, parla de la capçalera i de com es planteja enmig de l’era de la immediatesa. Autora: Ariadna Escoda
Tangible per damunt del format digital
La visió per apostar pel fet físic és compartida per l’edició de la revista ‘La Rara’, que es publica anualment. L’editora Anna Zaera reivindica els espais de trobada en què es basa el procés de creació de la revista: «Teníem moltes ganes de tornar als espais de trobada físics, a les taules de diàleg, de consell de redacció. Fins i tot volíem que el projecte de la revista el poguéssim treballar amb les mans, que moltes de les propostes tinguessin petits artefactes o complements fets amb paper o de manera manufacturada», ha indicat Zaera. «‘La Rara’ és una proposta visual que moltes vegades diem que és un museu sense parets, perquè podria prendre múltiples formes. De fet, està encaixada en les pàgines d’una revista, però tota ella s’expandeix i s’obre, perquè quan reps ‘La Rara’ no saps quins secrets t’oferirà i què hi trobaràs a dintre. Convidem els lectors a tocar, a experimentar, a buscar, perquè sempre hi ha petits secrets amagats o enigmes o algun artefacte interior», ha afegit.
L’editora de ‘La Rara’, Anna Zaera, i la membre del consell editorial de la revista, Rosa Cerarols, parlen de la capçalera. Autora: Ariadna Escoda
Un projecte que va més enllà del paper
Amb aquesta idea, els anteriors números de ‘La Rara’ han integrat elements com ara desplegables que giren al voltant de la reflexió d’un concepte concret. Així, a cada número diversos col·lectius artístics contemporanis de la geografia catalana ofereixen punts de vista diferents sobre una temàtica.
Després d’haver parlat de qüestions com la gana, la distància, el refugi i el joc, la cinquena edició de ‘La Rara’ se centra en el concepte de la comunió. Per fer-ho possible, en aquesta ocasió s’ha optat per engegar una campanya de micromecenatge que ja ha superat el mínim indispensable per poder costejar les despeses de la publicació. És una de les eines que utilitzaran per fer viable econòmicament la revista, que se suma a altres sistemes com és el cas de les subvencions públiques. En el cas de ‘Solstici’, la revista també compta amb el suport dels lectors en forma de subscripcions.
Segons Melchor, el fet de no haver de dependre de la lògica del mercat els permet treballar d’una forma més alliberada en comparació a altres publicacions que puguin estar lligades a uns objectius econòmics determinats. Alhora, apunta que el que ofereix ‘Solstici’ és un producte «que no es pot digerir digitalment», sinó un moment de «pausa» sobre una temàtica que pot atreure un públic «curiós». En el seu cas, la llengua, la literatura i les arts centren el gruix de la quinzena d’articles que es publiquen en cada número semestral.
Amb tot, aquest dissabte Melchor i Zaera han presentat plegats les darreres novetats de les respectives revistes en un acte íntim a l’espai Antaviana de la Llibreria la 2 de Viladrich de Tortosa.
