Prepareu-vos per a un viatge en el temps cap a l’extravagant món de l’Efecte Diderot. Si alguna vegada t’has preguntat per què comprar una simple camisa et porta a qüestionar les teves eleccions decoratives, llavors prepara’t per a desentranyar el misteri. Què poden tenir en comú un vestit, una corbata, un parell de sabates i una camisa amb el mobiliari d’una casa? No és un acudit dolent, és l’intrigant fenomen conegut com l’Efecte Diderot, que ens porta de compres sense fre. I no, no és una utopia, és una realitat que es manifesta en la nostra societat des del segle XVIII. Tot va començar quan, a Denis Diderot, li van regalar una bata nova que el va portar a l’abisme financer. Una bata elegant, de qualitat i envejable per a l’època, que va desfermar una tempesta en la seva ment, convençut que tot el que posseïa mancava de l’elegància que ara exhibia la seva peça. I així va començar la bogeria. Va comprar cadires noves, després una butaca, una taula i fins a una col·lecció completa de quadres d’artistes reconeguts, tot per a aconseguir l’estatus que la seva bata li suggeria. Va ser llavors quan, amb humilitat, Diderot va admetre haver caigut en una espiral de consum, lamentant: “Lamento por mi bata vieja. Aviso a quienes tienen más gusto que fortuna”.
En un món on la gratificació instantània és la norma i les xarxes socials dicten el que és desitjable, ens veiem arrossegats cap a la cerca constant de la pròxima adquisició
Una simple bata, un regal innocent, va transformar a Diderot en una versió de si mateix que ni ell mateix reconeixia. Un Diderot amb deutes fins al coll i sense un àpex de resiliència financera. Així és com una peça de vestir va poder arruïnar la vida d’un home brillant. Qui hauria pensat que una bata nova pogués desencadenar tal situació? Ningú.
En ple segle XXI, el món encara ens porta a “Ser un Diderot”. Ens enfronta a un desafiament peculiar: l’era de la impulsivitat, el consumisme desenfrenat i l’obsessió per les aparences. Com bé va expressar l’autor de “Per una Economia Altruista”, Enrique Lluch Frechina, sembla que la nostra naturalesa humana ens impulsa a desitjar constantment béns materials, però una vegada els obtenim, la nostra satisfacció és efímera. Potser ens trobem atrapats en un cicle interminable d’insatisfacció? En un món on la gratificació instantània és la norma i les xarxes socials dicten el que és desitjable, ens veiem arrossegats cap a la cerca constant de la pròxima adquisició, el pròxim objecte de luxe que pensem que ens promet la felicitat eterna. No obstant això, no és irònic que, en assolir-ho, només ens condueixi a desitjar una cosa encara més gran i sofisticada, sense mai aconseguir la veritable satisfacció. Potser és hora de detenir-nos i reflexionar sobre el veritable significat de la felicitat i la realització personal. Tal vegada no es troba en acumular objectes materials, sinó que resideix en experiències significatives, relacions genuïnes i un propòsit més elevat en la vida. És moment de desafiar l’statu quo, reconeixent que la riquesa radica en trobar la pau interior, la veritable felicitat i la plenitud en el que ja posseïm. Per tant, no deixem que una bata, ens domini la vida!
Christian Llobat Galiana
Profesor universitari i doctorand