“Otro verano más cambiando el panorama de las playas” aquest és l’eslogan que coronava una lona gegant al centre de Madrid per a publicitar una cadena de clíniques de cirurgia estètica i un dels seus serveis “estrella”: l’augment de pit. La polèmica no va trigar en generar-se. Des de l’organització sense ànim de lucre Teta & Teta denunciaven la campanya i demanaven la seva retirada. En poques hores, el número de les organitzacions i associacions que s’havien sumat a la denúncia era ben extens, però molt més petit que l’onada de rebuig que s’ha viscut a xarxes socials. 30 hores més tard, la clínica ha anunciat la retirada de la lona reconeixent que poden “haver ferit sensibilitats”.
Les cirurgies estètiques a l’Estat han crescut un 215% en vuit anys i l’edat mitjana del primer “retoc” són els 20 anys
Les dades que la mateixa organització ha facilitat posen els pèls (i els mugrons) de punta: les cirurgies estètiques a l’Estat han crescut un 215% en vuit anys i l’edat mitjana del primer “retoc” són els 20 anys. Tenint en compte que les estadístiques apunten a que un 70% de les joves s’identifica amb un trastorn alimentari són dades que conviden a la reflexió (i a la preocupació) i a portar el debat més enllà de la qüestió simplista de la llibertat adulta i individual d’operar-se o no, que no es qüestiona.
La pressió estètica que pateixen les dones és indiscutible. I em confesso absolutament permeable malgrat passar dels 40: tinc els prestatges plens de tot tipus de cremes i cosmètics amb promeses de bellesa i de joventut. Però són les nenes i les adolescents les que mereixen especial protecció (i això connecta amb el debat sobre els límits de la regulació publicitària). Fa poc vaig comprar un biquini a la meva filla de 8 anys i en els prestatges la majoria de models portaven farcit. La indignació encara em dura. Les nenes de 8 anys no tenen pit i no hauríem de crear-los-hi la necessitat d’aspirar a un cos que no els toca, que no és real. Les nenes i les adolescents no haurien de pensar que han de “millorar” el seu cos per “canviar el panorama” com si fossin part del decorat per satisfer la vista de tercers. En lloc de sentir-se segures del seu cos, les empenyem a creure que no són suficients, que no “estan” prou bé amb el risc d’abocar-les als TCA (trastorn de conducta alimentària). A l’Estat, 400.000 persones ho pateixen, i 300.000 són joves d’entre 12 i 24 anys. Molt possiblement tots tenim un cas proper. Jo el tinc. Més d’un.