La commemoració dels 50 anys de la UNED a Tortosa continua aquest dimarts amb la conferència ‘Renàixer de la runa; Tortosa, gener 1939’ a càrrec de l’historiador Roc Salvadó Poy. La xerrada, que tindrà lloc a les 18:30 hores a la Sala d’Actes del Centre Associat a la UNED de Tortosa (C/. Cervantes, 17), busca fer una radiografia del moment en el qual el comptador de la ciutat va tornar a l’any zero de la seva existència, després de la devastació patida durant la Guerra Civil. “El cas de Tortosa és especial perquè, juntament amb Madrid, Terol i Lleida va ser una ciutat que va ser línia de front”, explicava Salvadó en conversa amb EbreDigital. “Durant nou mesos, des de l’abril de 1938 fins al 13 de gener del 1939, els nacionals van ocupar la riba dreta i els republicans l’esquerra, després d’haver aconseguit evacuar 25.000 soldats i volar tots els ponts”.
El tiroteig entre les dues parts era constant. “Les cantonades de les cases que donaven al riu estaven plenes de sacs terrers i d’arròs i l’artilleria republicana va acabar destrossant el campanar de l’església del Roser perquè segons afirmaven diversos testimonis hi havia emplaçada una metralladora que tirava contra els carrers de l’altre costat”. La població civil, que sempre és la que acaba rebent de tots bàndols, havia marxat en la seva immensa majoria. Primer fruit de l’evacuació ordenada pels mateixos militars, i després per esperit de supervivència. El seu destí, els masos i els camps a les faldes dels Ports o del Coll d’Alba. “La meva mare sempre m’explicava que van marxar de Roquetes perquè no s’hi sentien segurs”, afegeix Salvadó. Però no tots van patir de la mateixa manera. “A la banda franquista hi havia millor accés a queviures i fins i tot a l’aigua, mentre que la situació a la riba republicana era de més penúries. Fins i tot es van donar casos de tifus”.
El front va deixar d’estar estabilitzat quan les tropes de Franco van trencar la línia per Móra, amenaçant en deixar copat els efectius republicans a Tortosa. “La matinada del dia 13 de gener un grup d’enginyers de Saragossa va travessar el riu amb barques per instal·lar un pont i es van trobar que la ciutat havia estat evacuada”. Era el moment de la reconstrucció. “La població va anar tornant. Ara bé, a la dificultat de trobar-se en una ciutat en runes se li va afegir que el riu baixava crescut. No només hi va haver gent que es va ofegar quan anava amb barcasses, sinó que el riu també es va emportar el pont provisional de pontons instal·lat per l’exèrcit”. Va ser el pas previ al Pont de l’Estat, “el primer de tota Espanya fet amb soldadura elèctrica i dissenyat per Eduardo Torroja, l’avi de la cantant Ana Torroja” de Mecano, apuntava Salvadó.
Alimentar a la població era la principal preocupació. “Els primers a arribar van ser els de l’Auxilio Social de la Falange. Segons recull el Diario Español de l’època, durant les primeres setmanes es van repartir 111.000 racions de queviures a Tarragona i 10.000 a Tortosa. És clar que, a més a més, s’havia de tenir en compte que no hi havia ni llum ni aigua ni cap servei municipal. El restabliment de les línies telefòniques o de l’enllumenat es feia per carrers, i la comissió gestora municipal que es va fer càrrec de la reconstrucció sota tutela municipal ho va tenir en tot moment molt complicat. Entre altres coses perquè el mal estat dels edificis feia que caiguessin en cas de fortes pluges i el primer pas implicava desenrunar-ho tot”. Una estimació molt a la baixa del cost de reconstrucció parlava d’un milió de pessetes. “No s’apropava ni molts menys a la realitat. Al final Tortosa va ser declarada Ciutat Màrtir, apadrinada per Franco i el capità general de Catalunya va arribar a dir, quan es va inaugurar el Pont d’Amposta, que caldria efectuar una col·lecta entre totes les ciutats catalanes per ajudar a finançar la reconstrucció”, explicava Salvadó.
Tornar a una presumpta normalitat no era fàcil. Perquè més enllà de satisfer les necessitats bàsiques, el malson tampoc s’havia acabat. La guerra, tot i que havia passat de llarg, continuava. “Els joves que tornaven van ser cridats a files pels nacionals. I llavors van començar els processos de depuració dels funcionaris civils i els judicis sumaríssims que es feien a la presó de Pilats de Tarragona. En alguns casos, 15 o 16 al dia, el que dona a entendre la rigorositat amb els que es feien, i que en un número molt elevat acabaven en condemnes a mort”.
El gener de l’any zero. A partir del qual “Tortosa s’ha recuperat, encara que ha perdut part de la seva pujança econòmica i comercial pel camí”. En aquest cas, però, no només pels efectes de la guerra civil. Moltes conjuntures hi han anat confluint.
